Un nou Corto Maltès sense Hugo Pratt: ‘Sota el sol de mitjanit’ de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero

Quan Hugo Pratt va morir l’any 1995, semblava que també ho feia amb ell l’inconfusible mariner de les aventures romàntiques, filosòfiques i aventureres, Corto Maltès. Tot i que el mateix Pratt va arribar a insinuar que no li faria res que algú altre prengués el relleu –a diferència de l’intocable Tintín d’Hergé–, la idea de nous àlbums sense la seva firma semblava poc menys que una heretgia. I tanmateix, gairebé tres dècades després, el llegendari Corto no només torna, sinó que ho ha fet amb una dignitat sorprenent i una fidelitat absoluta al seu esperit original.

Aquest retorn pren forma a través de dues sèries paral·leles: una de caràcter experimental, amb un Corto situat en temps actuals, a càrrec de Martin Quenehen i Bastien Vivès, i que no podem llegir en català; i una altra, molt més propera a l’univers creat per Pratt, signada per Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. És en aquesta última on es troba Sota el sol de mitjanit, el primer lliurament d’aquesta nova etapa, publicada simultàniament a França, Espanya i Holanda l’any 2015.

L’àlbum s’inscriu dins la cronologia original de manera que l’acció té lloc uns mesos després dels fets narrats a La balada de la mar salada, la història ubicada entre 1913 i 1915 i que va presentar Corto al món de la mà d’Hugo Pratt l’any 1967. Es tracta, per tant, d’una continuació natural dins l’univers prattià, amb el mateix gust per la història, el misteri i l’exotisme que caracteritzava l’obra del mestre italià. Sota el sol de mitjanit és, de fet, la trentena aventura del personatge i la primera que no du la signatura de Pratt, tot i que en cap moment no se’n ressent ja que sembla concebuda per ell mateix.

El guió de Díaz Canales –autor de la reconeguda sèrie de gènere negre Blacksad– demostra un coneixement profund de la veu narrativa i la poètica de Corto. La seva prosa captiva, amb aquell to entre el somni i la reflexió, i ens ofereix moments memorables, com ara les converses entre personatges que, amb poques paraules, destil·len filosofia vital, ironia i humanisme.

El relat ens porta a un Canadà inhòspit i gelat, a la recerca d’una carta que hauria escrit Jack London poc abans de morir, i que sembla haver quedat atrapada entre el mite i la neu. Com en les millors aventures del mariner de la Valletta, hi trobem paisatges llunyans, figures històriques, i una atmosfera d’aventura atemporal plena de lirisme.

En aquest viatge, Corto es creua amb personatges reals com ara el mateix Jack London, l’activista japonesa Waka Yamada o l’explorador afroamericà Matthew Henson, injustament oblidat en la història oficial. Aquest recurs, tan característic de Pratt, serveix aquí per reforçar la versemblança i la riquesa del relat, situant el protagonista en els marges de la història, sempre entre la realitat i la llegenda.

Pel que fa a l’apartat gràfic, Rubén Pellejero ha fet un exercici de mimetisme admiratiu digne d’elogiar. El seu dibuix no és una còpia, però sí una relectura fidel i afectuosa del traç nerviós, el blanc i negre contrastat i la composició austera de Pratt. Hi ha moments en què la mà de Pellejero sembla canalitzar l’esperit del mestre italià, amb vinyetes que respiren el mateix silenci i la mateixa densitat emocional. Tot i així, l’ull entrenat detectarà els tocs personals del dibuixant badaloní, que aporten frescor i elegància a un estil ja consagrat.

Amb Sota el sol de mitjanit, Díaz Canales i Pellejero no només reprenen un personatge mític: el fan viure de nou, amb respecte i inspiració, sense que perdi ni un bri del seu magnetisme original. És una aventura nova que podria perfectament passar per  un inèdit de Pratt, i això, lluny de ser una limitació, és el millor elogi que es pot fer d’aquesta nova etapa.

Els lectors de tota la vida es retrobaran amb un vell amic, i els nous descobriran per què Corto Maltès ha estat i continua sent una de les grans icones del còmic europeu. Una lectura que ens transporta a una època en què el món encara semblava infinit, i on l’aventura era una forma de coneixement.

Publicat a La Veu dels Llibres, 18/07/2025