La gestió onírica del dol: ‘Tauró Blanc’ de Genie Espinosa

La irrupció de la il·lustradora Genie Espinosa al món del còmic amb Hoops l’any 2021 va ser molt ben rebuda per part de públic i crítica amb reconeixements com ara el Premi Miguel Gallardo i el Premi Ojo Crítico de RNE, així com la inclusió dins l’exposició Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, motiu pel qual s’esperava amb expectació el seu nou treball.

Ara, amb Tauró Blanc, Espinosa segueix amb pas ferm la seva particular proposta gràfica, marcada per un ús concret dels colors, un traç ferm amb formes expressives i exagerades i un excel·lent disseny de pàgina complementat amb la inclusió de pictogrames que guien el lector. Aquests recursos gràfics estan sempre al servei de la història i serveixen a l’autora per vehicular la gestió del dol mitjançant el somni i la fantasia.

Aquest rerefons de partida realista, el dol per la mort del pare de Maude, la protagonista, és el fil conductor de la història. Una història que la portarà fins a l’illa de Jesmond, on es barrejarà la sempre difícil tasca de passar pàgina recollint el pis on vivia el seu pare i gestionar la inevitable paperassa, amb la celebració a l’illa d’un estrany fenomen ocorregut fa un temps com és el primer albirament d’un gran tauró blanc. Un esdeveniment que no només és el títol del còmic sinó que connecta amb la resolució final de la història en clau fantàstica.

Aquest viatge físic és també un viatge interior de la protagonista que redescobrirà el lligam que té amb el seu pare amb una conducta que l’aïlla de la resta de la gent, tot i viure en una societat hiperconnectada. Com ha reconegut l’autora, Tauró Blanc parla precisament de l’herència, de com les conductes passen de pares a fills. En aquest sentit, la introspecció de la protagonista troba el seu aliat en un element conductor com és la música, recurrent d’altra banda en l’obra d’Espinosa. Així, Maude fa servir la música per aïllar-se, com a mur entre ella i la resta del món, i ho fa amb referents que no són contemporanis ni actuals, sinó que conformen una banda sonora de clàssics que farà les delícies dels melòmans, amb cançons d’artistes com ara David Bowie, Talkin Heads, Frankie Valli & The Four Seasons, Daniel Johnston o els Stones, per escoltar al mateix temps que es llegeix el còmic.

El viatge interior es vehicula mitjançant el somni, amb escenes oníriques de gran bellesa en les quals Espinosa pot experimentar, gràficament i narrativament, demanant la implicació del lector que ha de llegir entre imatges i silencis per entrar dins d’aquest món.

Amb Tauró Blanc Genie Espinosa fa un pas més en la seva proposta gràfica, mantenint el seu segell propi al mateix temps que incorpora segones capes de lectura que permeten parlar de molts temes, des de la soledat i l’aïllament al pes del passat, els problemes de comunicació tot i les connexions constants, o la gestió del dol. I ho fa, aquest cop, en català, la seva llengua, gràcies a la traducció de Montserrat Terrones.

Publicat a La Veu dels Llibres, 31/08/2024