El desig de revolta: ‘Sota els còdols, la platja’ de Pascal Rabaté

"La propietat és el robatori”. Les paraules de Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), un dels pares de l’anarquisme modern, encapçalen aquesta obra de Pascal Rabaté que, de fet, les pren com a eix vertebrador de la història, juntament amb les que recull d’un desconegut al batalló, segons el qual “Tenir una segona residència és un robatori amb agreujant”.

Som al setembre de l’any 1963, en un poblet costaner francès ja sense estiuejants. L’Albert, en Francis i l’Édouard, tres joves fills de casa benestant burgesa amb un futur d’allò més prometedor, gaudeixen d’aquests darrers dies de vacances aprofitant la casa buida dels pares i l’accés al seu celler. Tot canvia amb l’entrada en escena de la jove Odette, que els sorprèn bevent de nit a la platja. La seva aparició trastocarà el món conegut pels tres amics i sembrarà la llavor del desig i la temptació que amaga, de fet, unes intencions ben diferents, ja que suposarà implicar-los en una trama de robatoris que afecten les propietats dels amos que ells mateixos representen. A diferència dels seus amics, que cauen en la trampa d’Odette, Albert la seguirà a consciència i descobrirà amb ella l’amor i la sexualitat, al mateix temps que obrirà els ulls als privilegis burgesos que ha mantingut tota la seva vida. Les accions que se’n deriven faran trontollar el seu present i, sobretot, el seu futur més immediat.

Sota els còdols, la platja és un crit al desig de revolta embolcallat en una història romàntica. Un desig físic, exaltat per la joventut dels protagonistes, però també un desig revolucionari que posa en dubte allò establert per abraçar una interpretació ben particular de l’anarquisme que serveix de pretext per robar a aquells rics que, tot i no faltar-los res, no s’estan de regatejar al venedor del mercat del poble, tot mostrant la seva superioritat ja que no tenen cap necessitar de fer-ho.

La història se situa de manera deliberada uns anys abans del conegut maig francès i, de fet, Rabaté pren de base una de les cèlebres frases d’aquest esdeveniment històric com a títol de la seva obra. Es tracta d’un joc amb el qual anuncia la relació entre la rebel·lió d’Albert, que s’oposa a la decisió del seu pare de perpetuar la nissaga familiar de militars, i els actes perpetrats a la propietat privada dels burgesos que estiuegen en aquest poblet costaner en unes edificacions que s’aixequen, també, sobre la sorra de la platja. L’autor explica que precisament la mirada d’aquestes cases costaneres durant la temporada baixa a Loctudy va ser l’impuls que li va fer situar la història en aquest moment.

La història d’amor entre Albert i Odette és viscuda de manera apassionada pels seus protagonistes, en una exaltació de la joventut i del carpe diem propis de la seva edat. Els seus ideals i el seu compromís d’estar junts seran posats en dubte pel sistema establert, en forma dels pares dels nois, que exemplifiquen la immobilitat davant dels canvis i la rigidesa per mantenir els seus privilegis. Tot i les dificultats, els enamorats seguiran endavant, i Rabaté es permet la llicència de jugar amb aquest fet i acabar la història amb una explicació –ben romàntica– de l’origen del símbol anarquista per excel·lència, amb una lletra A -d’Albert– rodejada per una O –d’Odette– escrites precisament a la sorra de la platja.

Sota els còdols, la platja va ser inclòs l’any 2022 dins la Selecció Oficial del Festival Internacional de la Bande Dessinée d’Angulema. Els tons apagats i el joc entre llums i ombres serveixen a l’autor per fer-nos veure els clarobscurs d’una història que juga amb els tòpics de la rebel·lió juvenil, embolcallada en el seguiment d’un ideari que es rebel·la contra el sistema. L’expressivitat del rostre dels personatges, ratllant en alguna ocasió la caricatura, facilita la seva identificació al mateix temps que acompanya el lector en aquesta aventura sensual amanida amb tocs d’humor.

Publicat a La Veu dels Llibres, 9/03/2024