Un còmic de pel·lícula: ‘Llibre de cavalleries’, de Julià Guillamon, Toni Benages... i Joan Perucho

De pel·lícules que adapten còmics o que s’hi inspiren n’hi ha per donar i per vendre a les sales de cinema –i, encara que no ho sembli, no només de superherois. Però còmics que adaptin en forma de pel·lícula una obra literària? Aquesta és exactament la proposta que Julià Guillamon i Toni Benages i Gallard ens presenten en la seva particular versió del Llibre de cavalleries de Joan Perucho.

Publicada l’any 1957, la novel·la de Perucho presenta les peripècies de Tomàs Safont a través del temps i de l’espai, des de la Costa Brava dels anys seixanta a l’Aràbia o la Grècia del segle XIV. I el còmic de Guillamon i Benages segueix aquest mateix esperit, amb la inclusió d’un nou ingredient com és el del cinema. No és el primer cop que Guillamon i Benages juguen amb la literatura i el còmic, ja que l’any 2017 a Males Herbes ens havien presentat Josep Palau i Fabre. La joia de viure, basada en l’obra i la vida d’aquest poeta.

El joc proposat ara al còmic, publicat l’any 2020 amb motiu de la celebració de l’Any Perucho, converteix el lector en un espectador que reconeix a les vinyetes actors i actrius de l’època en què es va publicar la novel·la i que són els encarregats de donar vida als personatges literaris. El paper protagonista és per a Sean Connery, l’encarnació per excel·lència de James Bond per a més d’una generació, i els dos papers femenins principals són per a Brigitte Bardot, icona eròtica d’aquesta època que interpreta el paper d’Eveline Nikopoulos –i Maria Manzoukos–, i Jeanne Moreau, actriu i reconeguda guionista i directora, que dona vida a Rosaura –i Blanca de Salona.

En aquesta superproducció no hi falten uns secundaris de luxe, ben literaris i artístics: el poeta Salvador Espriu interpreta el paper de Paleòleg Dimas, el pintor Joan Ponç es posa en la pell de Jaume Descarrega, company d’aventures del protagonista, i el mateix Perucho apareix en escena interpretant el sastre turc Ali Agha –i mirant de manera còmplice al lector.

Aquest joc és, de fet, doble, ja que els mateixos autors entren dins de l’ambientació cinematogràfica i es converteixen ells també en personatges de còmic que acompanyen els actors de la pel·lícula durant el rodatge, com ho testimonien les pàgines finals del còmic al més pur estil revista del cor que informa del rodatge d’una gran superproducció.

L’adaptació parteix de la novel·la de Perucho, però, lògicament, en retalla el desenvolupament narratiu. Sí que conserva i, de fet, explota, una de les essències de l’obra original, com és el joc temporal entre present –anys seixanta– i passat –edat mitjana. I ho fa, encertadament, explotant les virtuts de la narrativa gràfica, jugant amb els colors i amb la disposició de les vinyetes que, d’aquesta manera, ofereixen al lector escenes que combinen simultàniament els dos temps narratius, alhora que es mostren clarament els papers desdoblats dels protagonistes al present i al passat.

Diu Guillamon al pròleg d’aquesta adaptació que som davant d’un homenatge a l’obra de Perucho «i un cant a la joventut, la vida i l’entusiasme». I és que, més enllà de resseguir argumentalment la novel·la, el còmic està farcit de petits –i grans– detalls que ens conviden a entrar dins l’univers fantàstic de Joan Perucho: des d’una reminiscència lovecraftiana al goig sensorial per la gastronomia mediterrània, passant per l’art pop expressat mitjançant el còmic i l’erotisme.

Llibre de cavalleries és, en definitiva, una invitació a descobrir el fascinant i ric món de Joan Perucho que pren com a excusa la novel·la, però que la converteix en una pel·lícula farcida de detalls de tota mena que els lectors –o hem de dir espectadors? – gaudiran des del primer minut i fins a l’escena final dels crèdits que tanca el còmic.

Publicat a La Veu dels Llibres, 11/03/2023