Paraules

Tot seguit s'enfosquí el cel, encara que mancava una hora per a la posta del sol, i s'escampà una ferum diferent a la primera, però igualment intolerable i desconeguda. Charles recitava altra vegada, i la seva mare escoltà un seguit de sons sil·làbics —«Yi-nash-Yog-Sothoth-he-Iglb-fi-throdag»— que eren rematats en crescendo amb un «Yah!» maníac i punyent. I un segon després, tots els detalls precedents quedaren esborrats per aquell crit eixordador que els tragué de polleguera i que s'accelerà en un paroxisme de riallades histèriques i diabòliques. La senyora Ward, vacil·lant entre el pànic i l'instint maternal, s'atansà als envans de l'habitació i trucà insistentment sense obtenir resposta. Tornà a trucar, i s'endugué un gran sobresalt en sentir un segon xiscle, ara en la veu inconfusible del seu fill, que se sobreposà a les reverbacions estridents de l'altra veu. En aquell moment la dona defallí, tot i que a hores d'ara encara no aconsegueix recordar la causa precisa i immediata del seu desmai. La memòria, a voltes, té oblits caritatius.

H. P. Lovecraft, El cas de Charles Dexter Ward