E, quan altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al rei e a Rais Abulfamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que negun mal no els faessen, que metéssem nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre. E, quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita.
Jaume I, Llibre dels fets, [282]
Bona Diada! ^_^
ResponEliminafeliç diada, nen!
ResponElimina@ Silvana: Gràcies! :) Bona Diada també per a tu (bé, per a tots dos, tu i el peque)
ResponElimina@Moonlight: Gràcies! Que tinguis una bona Diada també! Enguany, remember amb Sau, eh? ;)
remember total, jeje... see you tomorrow!
ResponEliminaBonic passatge. La gran mercè fou haver conquerit València sense ajut de les armes, és a dir dels nobles aragonesos, de tal manera que fos declarada ciutat reial, és a dir, d'homes lliures, és a dir, de colons catalans dels tretze matrimonis de Lleida...
ResponEliminaSalut!
He cregut que era una bona manera de celebrar la Diada d'enguany, ben acompanyats pel Bon Rei En Jaume. Sempre és bo recordar la nostra història. Gràcies, Marc! :)
ResponElimina