La batcova

Batman: Death Wish

2012-01-25T11:19:00.000+01:00

Mentre esperem amb paciència la conclusió de la trilogia de Christopher Nolan sobre el Cavaller Fosc, una bona manera de passar l’estona és veure com els mateixos aficionats (amb recursos) homenatgen el personatge creat per Bill Finger i Bob Kane. Per La batcova ja han passat alguns d’aquests fan films (com ara Batman: City of Scars) i avui us en presento un altre, una troballa de Badías de cine. Es tracta de Batman: Death Wish, un curt de 12 minuts dirigit per Matthew Hiscox i escrit per Jennifer Zhang. En aquest curt hi trobarem gairebé tots els personatges de la batfamília (Batman, Robin, Nightwing, Oracle, Batgirl, Catwoman...) a més dels pertinents enemics (Poison Ivy, Enigma, etc.). La història gira al voltant d’un assaltant misteriós que ataca els criminals de Gotham i que suposarà un repte per als protectors de la ciutat.

Com veureu, estèticament el film reprèn les (desastroses) versions de Joel Schumacher pel que fa al vestuari (mugrons dels personatges masculins inclosos) i fins i tot n’adopta la font per als títols i les lletres de crèdit. El to, però, és totalment oposat ja que ens endinsa en la foscor d’una Gotham plena de criminals i de perills. El film té una completa pàgina on es poden veure les escenes del rodatge i els diferents actors que donen vida als personatges. El resultat de tot plegat és, si més no, atractiu i interessant i posa de manifest, un cop més, com es pot dur a terme una bona feina sense els mitjans de les grans productores nord-americanes. Aquí en teniu el resultat perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos:

Posa un cul a la teva vida!

2012-01-20T08:30:00.000+01:00

El mes de febrer és d’aquells que cal marcar de manera destaca (de color vermell) al calendari. Sobretot, transcorreguts els primers quinze dies exactes. Sí, he dit quinze i no catorze perquè em refereixo, evidentment, a la cita ineludible per als amants dels còmics i de l’anatomia humana i no pas als seguidors de cert sant màrtir romà. Amics meus tots, el proper 15 de febrer celebrarem una nova edició del Big Culo Day, seguint la crida del marcià més descontextualitzador d’aquest univers o de qualsevol dels altres existents.

La batcova no pot faltar a aquesta cita an(u)al i des d’aquí us animo a participar d’aquesta gran festa amb les aportacions dels culs que us vinguin més de gust. Jo ja he iniciat la difícil (i feixuga) tasca de trobar el cul més adient per aquest dia. Un any més, omplim la xarxa de culs! :)

Batman 57

2012-01-16T19:34:00.001+01:00

Batman 57
Judd Winick / Guillem March-Andrei Bressan-Greg Tocchini
Batman and Robin # 23-24 USA
ECC Ediciones
48 pàgines
3,50 €

Amb aquest còmic s’estrena ECC Ediciones (El Catálogo del Cómic) en aquesta nova aventura editorial que portarà als lectors espanyols i llatinoamericans les vinyetes de DC Comics des d’aquest mateix mes de gener. D’entrada, el format triat per a la sèrie regular de Batman és idèntic al que teníem fins ara amb Planeta de Agostini (grapa de 48 pàgines) i sembla que continuarà així, com a mínim, fins al mes de maig que suposarà l’arribada del nou univers DC, conegut com “Els Nous 52”. S’agraeix aquesta continuïtat també en l’aspecte gràfic, tot i les lògiques diferències respecte els editors precedents pel que fa a l’estètica interior dels crèdits i de l’article final (on per cert signen els mateixos col·laboradors que fins ara publicaven amb Planeta).

Si entrem de ple en la història d’aquest doble número, ens ubiquem novament a l’escenari d’una Gotham amb Batman i Robin com a protectors, encarnats per Dick Grayson y Damian Wayne, sota l’atenta mirada d’un Bruce que ha adoptat un nou paper de protector més enllà de la seva ciutat. El més interessant d’aquesta grapa és, sens dubte, la recuperació per part de Judd Winick d’un personatge molt estimat per ell (i potser no tan pels lectors), com és Jason Todd, el segon Robin (després de Dick Grayson i abans de Tim Drake), recuperat pel guionista sota la nova identitat de Caputxa Vermella, com hem pogut llegir en anteriors etapes del personatge (publicades al primer volum de la sèrie regular de Planeta).

Aquestes pàgines procedents de la sèrie Batman and Robin original ens ofereixen un Jason Todd entre reixes (primer a Arkham i després a una presó de Gotham), fent amics entre els criminals (és a dir, repartint bastó), fet que porta inevitablement a un nou trasllat que és l’escenari idoni per a l’aparició dels anomenats “Les feres” que alliberaran l’antic Robin. L’escenari es torna d’allò més interessant amb l’aparició del duet fantàstic que, obligats per les circumstàncies, faran equip amb en Jason, no sense reticències.

Gràficament ens trobem amb un bon ventall d’artistes, entre els quals destaca el mallorquí Guillem March (i la seva excel·lent coberta d’homenatge a Frank Quitely) i el traç especialment gruixut i fosc de Greg Tocchini en la segona part de la història. Tot plegat es resoldrà en el proper número on veurem el resultat d’aquest equip format per les circumstàncies.

El Saló del Còmic escalfa motors (mecànics)

2012-01-12T21:21:00.001+01:00

Avui s’ha presentat el Saló del Còmic de Barcelona, que enguany arriba a la 30a edició. La cita per als amants de les vinyetes serà del 3 al 6 de maig al Palau 8 de la Fira de Barcelona. Entre les novetats més destacades d’enguany, tenim la presència de robots i d’Spiderman (celebrant el seu mig segle de vida). Entre els primers convidats, a més dels guardonats de l’any passat, trobem noms com Milo Manara, Go Nagai, Sergio Aragonés o alguns dels responsables del renaixement de DC (The New 52) com Rags Morales, dibuixant d’Action Comics i Scott Snyder, guionista de les noves sèries de Batman (molt recomanable!) i La Cosa del Pantano.

L’original cartell bilingüe d’enguany és obra del valencià Paco Roca, en un any que torna a ser important per a ell amb l’estrena de la versió cinematogràfica d’Arrugues (amb el còmic també disponible ara en català) després dels nombrosos premis rebuts. Com sempre, si voleu seguir l’actualitat del Saló, visiteu ComiCat! :)

El temor d’un home savi

2012-01-02T13:14:00.000+01:00

El temor d’un home savi. Crònica de l’Assassí de Reis: segon dia
Patrick Rothfuss
The Wise Man’s Fear: The Kingkiller Chronicle: Day Two
Rosa dels Vents
1.216 pàgines
24,90 €

La lectura, ja fa un parell d’anys (bé, concretament ja tres), d’El nombre del viento em va descobrir un personatge apassionant (en Kvothe) i un escriptor totalment desconegut (Patrick Rothfuss) que em va captivar des de la primera pàgina de la novel·la, que vaig devorar en un tres i no res i em va deixar amb ganes de més. Per sort, no es tractava d’una obra única sinó que formava part d’una trilogia (com podem deduir del subtítol). El (ja passat) 2011 ens va arribar la segona part de la història d’en Kvothe, i, a més, (finalment!) en català, El temor d’un home savi. Els lectors impacients tenim en aquest segon lliurament una bona estona de lectura, amb les més de 1.200 pàgines d’aquest volum. Els qui no havíeu conegut en Kvothe a la novel·la anterior teniu ara una excel·lent oportunitat de fer-ho en català, ja que l’edició catalana de la segona part es va publicar acompanyar de la traducció de la primera (El nom del vent).

No vaig parlar en el seu moment d’El nom del vent, però després d’haver acabat El temor d’un home savi (la primera lectura enllestida aquest 2012), he d’escriure quatre ratlles per a recomanar-vos la seva lectura. La història es divideix estructuralment en tres parts (una per novel·la) i cada part representa un dia en la vida del protagonista, en Kvothe, que, des de la seva fonda Pedra Fita, explica al Cronista la seva vida perquè en prengui nota i quedi així constància de la seva versió de tots els fets que ha viscut (que no són pocs). D’aquesta manera, les dues novel·les segueixen la mateixa estructura, que no és altra que la de seguir la vida del protagonista explicada per ell mateix en un flashback continu interromput en alguns capítols per diferents interludis que ens tornen al present, des d’on ens l’explica.

La novel·la conté tots els ingredients que els lectors demanem a les bones històries de fantasia però no es tracta d’un simple refregit d’esquemes tradicionals com malauradament és massa habitual en aquest gènere. No entraré en detalls argumentals per a no xafar-vos la seva lectura, però podríem dir que aquesta segona novel·la ens presenta la maduració del protagonista en l’estudi i domini de les diferents habilitats que aprèn arreu on va i, precisament, el viatge és un dels temes que centra una part important de la història. En Kvothe ens explica els seus dies a la Universitat, on estudia les diferents disciplines que l’han de dur a ser un bon arcanista i les seves desventures amb les enemistats que hi conrea que el portaran a una etapa molt important per terres foranes on coneixeran personatges importants i adquirirà (amb esforç i molta suor) noves habilitats i coneixements (amb, per exemple, l’espasa, però també amb el seu propi cos).

Tot i la seva extensió, la novel·la no es fa pesada i, com passa amb les bones lectures, un cop has devorat la darrera pàgina, en vols més. Com bé resa la contracoberta, el protagonista és presentat com un músic, captaire, lladre, estudiant, rodamón, heroi i assassí (tot això, i més, alhora i segons el moment). A més (i aquí rau precisament una de les grans virtuts de l’obra), com a bon artista sap crear les històries que parlen d’ell mateix, cosa que ens permet veure, dins la novel·la, el procés de creació d’una història i la importància de la seva transmissió, amb les variants que s’entrelliguen unes amb les altres i que donen vida a noves històries. Tot plegat fa que el lector s’hi enganxi i quedi captivat pel jove Kvothe que inunda bona part de la novel·la amb les seves aventures (i desventures), però també per l’adult Kvothe que les explica, a la fonda Pedra Fita, acompanyat per personatges també misteriosos i en un context només apuntat i que és un dels punts misteriosos de la història. Amb set de més coneixement de la vida passada, present i futura d’en Kvothe després d’El temor d’un home savi, ara toca esperar pacientment l’arribada de Les portes de pedra (títol provisional de la tercera novel·la).

Jo, Elvis Riboldi

2011-12-30T11:02:00.000+01:00

Jo, Elvis Riboldi
Bono Bidari
La Galera
224 pàgines
13,95 €

Sota l’etiqueta de novel·la gràfica podem trobar a les llibreries còmics de diferents estils i temàtiques, molt sovint seguint convencions comercials més que no artístiques. D’una barreja de totes dues, neix la iniciativa de donar vida a Elvis Riboldi, un personatge creat a casa nostra (i presentat en una doble edició, en català i en espanyol) que protagonitza una nova col·lecció a mig camí entre el còmic i la novel·la il·lustrada. El primer volum porta per títol Jo, Elvis Riboldi i ens presenta les aventures d’un nen entremaliat que protagonitza divertides situacions surrealistes. Aquesta nova col·lecció, presentada com “la primera sèrie de novel·la gràfica per a nens i nenes feta íntegrament a casa nostra” va dirigida als lectors de 9 anys i a qualsevol lector adult que vulgui recordar vells temps tot somrient amb les desventures del jove protagonista.

Deixant de banda la sempre polèmica etiqueta de “novel·la gràfica” (i la seva aplicació eminentment comercial), aquest nou llibre de La Galera és una bona iniciativa per a fer entrar els lector més joves dins l’art seqüencial. La història es divideix en capítols breus que ens acosten els diferents aspectes de la vida del protagonista i dels seus companys i no segueixen l’estructura convencional del còmic i d’aquí que es pot considerar també una novel·la il·lustrada, per la barreja de tècniques gràfiques utilitzades. El resultat és visualment atractiu, fet que cal tenir en compte pel públic al qual es dirigeix, que pot trobar contraproduent l’excés de lletra impresa (malauradament). Gràficament la seva lectura els resultarà lleugera.

Sota el pseudònim de Bono Bidari s’hi amaga un equip de guionistes que ha treballat en diferents programes infantils: Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera, acompanyats per Òscar Julve que s’encarrega de la part gràfica. Els autors busquen la identificació dels joves lectors amb el protagonista i se serveixen de les referències actuals que qualsevol d’ells pot trobar a la seva vida quotidiana, amb Internet i les xarxes socials com a elements més destacats. Les aventures d’Elvis Riboldi segueixen el model que ja hem vist aquí procedent d’altres països, com ara el Diari del Greg, amb l’avantatge de ser una creació nascuda directament al nostre país i no adaptada de l’estranger. Pel que fa al públic adult, hi trobarà una lectura entretinguda (amb referències més properes, com pot ser la d’AC/DC pel que fa a la música) i fins i tot certa mirada crítica a l’actualitat, amb referències vigents. Es tracta d’un bon intent de recuperar, pel que fa als lectors, una franja d’edat complicada avui dia per l’extensa oferta existent al camp de l’oci, i que pot servir per a arrossegar aquests joves lectors cap al món del còmic i la il·lustració. Aquest Jo, Elvis Riboldi és una bona carta de presentació que es pot convertir en un bon caramel per als més joves.

Paraules: Zar

2011-12-26T11:44:00.000+01:00

Hago las historietas para expresar sentimientos, conceptos, no espero agradar pero si tener difusión, conectar..., es una valvula de escape que me permite explicarme a mi y a otros como veo el mundo, como veo a los demás y a mi mismo.Creo que esto es el pegamento que nos cohesiona y da coherencia a la revista, cada uno a su manera, supervivientes en un mundo donde la estética vacía o lo práctico en extremo dominany montones de gente te quieren administrar la vida.Para mi se acabó la pura reacción (es un deseo) quiero aliarme con esa parte mia que no se engaña, que sabe lo que quiere y que tiene un destino.

Zar en Delirópolis. José Luis Zaragoza Paloma (24-12-2011)
Els somniadors de Delirópolis, en Peret i tots els qui et vam conèixer, et trobarem a faltar.

Bon Nadal!

2011-12-23T17:45:00.001+01:00

Sembla que enguany el senyor vestit de vermell patrocinat per certa marca de begudes gasoses ha tingut problemes amb una patrulla romana quan anava a treballar. Se’n sortirà i podrà fer arribar els regals als qui us heu portat bé enguany? La resposta, diumenge al matí, ben d’hora, ben d’hora, a casa vostra...

Bon Nadal! I els millors desitjos per a un 2012 imparable! :D

Tornem a la Comarca: tràiler d’El Hòbbit!

2011-12-21T08:42:00.000+01:00

La notícia va saltar ahir al bloc oficial de l’adaptació cinematogràfica d’El Hòbbit, The Hobbit Blog: el 20 de desembre a les 19:00 h. es faria públic el tràiler d’aquesta nova adaptació de Tolkien a mans de Peter Jackson (i companyia). Unes horetes més tard (des de les 4 del matí a casa nostra), ja tenim aquí el tràiler de l’aventura d’anada i tornada del hòbbit més famós de la Comarca (amb el permís d’en Frodo, és clar!). També el podeu veure (i us el podeu descarregar) a la pàgina de tràilers de la pometa. Amants de la Terra Mitjana, poseu-vos el pitet i a xalar! La cita als cinemes, el 14 de desembre de 2012. :D

I, de propina, un nou pòster amb en Bilbo a punt de començar la seva gran aventura:

The legend ends! Nou tràiler de TDKR

2011-12-19T23:09:00.002+01:00

Si l’altre dia em feia ressò del nou pòster de The Dark Knight Rises, avui ja podem gaudir de manera oficial d’un nou tràiler de la pel·lícula, després de les filtracions amb una qualitat molt baixa dels darrers dies. Agafeu-vos fort, que en Bane arriba disposat a enfonsar el Cavaller Fosc i posar Gotham City cap per avall. La conclusió de la trilogia de Nolan sobre Batman promet ser apoteòsica. En una sola paraula: brutal. Podeu veure el tràiler a continuació i també us el podeu descarregar en alta definició a la pàgina de tràilers de la poma. The legend ends!

The legend ends: nou pòster

2011-12-11T12:00:00.000+01:00

Ja ha començat la campanya viral de The Dark Knight Rises i un dels primers resultats és el segon pòster oficial de la pel·lícula, que podem veure a la pàgina oficial del film (recordeu el primer aquí). El protagonisme se l’endú en Bane, un personatge bàsic de la pel·lícula que clou la trilogia de Christopher Nolan portant al límit al Cavaller Fosc. Simplement impressionant.

Batman - Detective Comics 1

2011-12-04T18:57:00.001+01:00

Batman - Detective Comics 1
Scott Snyder / Francesco Francavilla, Jock
Detective Comics # 871-875 USA
Planeta de Agostini Comics
136 pàgines
14,95 €

Planeta recopila en aquest tom els números que van del 871 al 875 de la sèrie Detective Comics original, protagonitzada en aquests moments per Dick Grayson en el paper de Batman, tot i la tornada de Bruce Wayne. El nou context de l’univers de Batman és aquest escenari mundial, amb un Bruce supervisant les operacions de tots els membres de la batfamília i amb les diferents encarnacions del Cavaller Fosc arreu del planeta. I Dick Grayson ocupa el paper de Batman a Gotham City.

El tom es divideix perfectament en dos arcs argumentals, tots dos amb guió de Scott Snyder i amb diferents responsables pel que fa a la part gràfica. El primer de tots és obra de Jock i se centra en el paper de Dick a Gotham. Ara és ell qui ha de vigilar la ciutat i ho ha de fer ficat de ple en aquest nou rol com a Cavaller Fosc. En aquest sentit, resulta d’allò més interessant el seu paper, per diferents raons. D’una banda, és evident que la seva manera de ser (física i psicològica) és diferent de la del Batman original, i això es nota en les seves accions (i amb petits detalls de posada en escena). No ens trobem amb Robin ni Nightwing, però aquest Batman té algunes peculiaritats que no tenia l’original, i la resta de personatges se n’adonen. Ara bé, en aquesta història en concret, la foscor que sempre ha acompanyat el Cavaller Fosc (associada també a la seva ciutat), sembla haver-se introduït en Dick, cosa que es fa evident sobretot cap al final d’aquesta aventura. El to de la història, entre la trama detectivesca i la foscor de la posada en escena i de l’ambient, segueix aquesta mateixa línia. La veritat és que m’ha sorprès, molt agradablement, aquest nou rol assumit per Dick Grayson i sembla que guionistes com Scott Snyder saben treure-li suc a aquesta dicotomia d’alegria/foscor del nou Batman, amb el paper que ha d’assumir per protegir Gotham seguint la petjada del seu antecessor, alhora que deixa la seva pròpia.

La segona història d’aquest tom ens porta un canvi de dibuixant, amb Francesco Francavilla captant l’essència d’un arc que se centra, en aquest cas, en el comissari Gordon i que recupera un personatge del seu passat, que no és altra que el seu fill James, a qui havíem pogut veure de ben petit a les pàgines de la ja mítica Batman Year One. Com a convidat trobem a Red Robin, que acompanya a Batman en la investigació. Però el protagonisme se l’endú el comissari, en la línia de les millors històries que s’han centrat en el seu paper a Gotham, amb les repercussions en la seva vida personal. El paper del dibuixant és, segurament, més important ara que en la història anterior, i Francavilla el resol a la perfecció captant l’atmosfera ideal que demana la narrativa de Snyder. En definitiva, ens trobem davant d’un excel·lent tom que recull dues històries ben treballades que ens presenten el bo i millor d’aquest nou estatus quo del Cavaller Fosc de Gotham.

Paraules

2011-11-27T10:00:00.000+01:00

El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.

George R. R. Martin, Joc de trons [Cançó de gel i foc 1] (en català)

Una cita amb Persèpolis a l’Antiga Audiència

2011-11-25T09:00:00.000+01:00

Tota aquesta setmana (de fet, des del dia 18), les vinyetes han ocupat la ciutat de Tarragona amb la celebració de la quarta edició de la Setmana del Còmic. Demà dissabte és el meu torn, en una jornada dedicada de manera monogràfica a Persèpolis de Marjane Satrapi. A les 12 del migdia em trobareu a l’Antiga Audiència parlant una mica dels còmics fets per autores i, especialment, de Persèpolis (la novel·la gràfica i també l’adaptació cinematogràfica) amb la conferència “La mirada femenina en la novel·la gràfica. El cas de Persèpolis”. A la tarda, a partir de les 17:30 projectarem la versió cinematogràfica d’aquesta història autobiogràfica. Per anar fent boca, us deixo amb un dels fragments més divertits de la pel·lícula i que ens mostra l’ús de la música com un personatge més de la història, en aquest cas, representant una etapa vital concreta de la protagonista. Si us heu quedat amb ganes d’una mica més, només heu de venir a l’Antiga Audiència demà. :)

Kesse 45: El còmic a Tarragona

2011-11-22T09:00:00.000+01:00

Ara que ja hem presentat la revista Kesse 45 amb el monogràfic “El còmic a Tarragona” (ben aviat tindreu la crònica de la presentació) és un bon moment per a compartir-la amb tots vosaltres. Ja fa dies que corre per la xarxa i podeu fullejar-la en línia o us la podeu descarregar en pdf per a llegir-la on us vingui de gust.

He tingut la sort de participar de manera activa en la coordinació d’aquest número que uneix dos mons que m’apassionen: el còmic i Tarragona. Gràcies a la proposta del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver de Tarragona (personalitzats en la figura de Jaume Llambrich, impulsor de la idea d’aquest monogràfic) i a la bona disposició dels autors que hi han col·laborat, tenim avui a les mans (i en pantalla) aquest número tan especial. I amb estrena d’etapa i maquetació de la revista inclosa! En aquest número dedicat al còmic a Tarragona hi trobareu:

Editorial, amb la raó de ser d’aquest número.
“Tintín-Tintinnabulum” de Laura Gual i Rita Gual, un estudi comparatiu entre el personatge de Tintín i una petita escultura romana de bronze del segle I d. de C.
“Vinyetes de Tarragona” de Ramon Sarlé, la història dels còmics que s’han fet a Tarragona, una història petita però plena d’il·lusions.
“Delirópolis: somnis de paper” de Miguel Villalba Sánchez, les interioritats del col·lectiu Delirópolis i de la revista del mateix nom nascuda fa sis anys a Tarragona.
“Quan la ciutat es vesteix amb vinyetes: la Setmana del Còmic de Tarragona” d’Emili Samper, una crònica de les tres primeres edicions de les jornades d’estudi de l’art seqüencial.
“Ressenya de 1811. El setge de Tarragona” de Marc Pastor i Sanz, la ressenya d’aquest còmic de temàtica històrica que és un bon exemple de divulgació històrica ben entesa.

Espero que gaudiu amb la lectura d’aquest número de la mateixa manera que jo he gaudit col·laborant en la seva elaboració. :)

Presentació de la revista Kesse “El còmic a Tarragona”

2011-11-18T10:00:00.000+01:00

Avui divendres comença la 4a Setmana del Còmic de Tarragona amb la presentació de les jornades d’estudi de l’art seqüencial i de l’exposició “Somnis de paper”, a més d’una sessió de caricatures. Trobareu el programa complet aquí.

Dilluns vinent, dia 21 de novembre, teniu una cita ineludible amb la presentació del número 45 de la revista Kesse, dedicada a “El còmic a Tarragona”. La revista està editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona i és tot un plaer haver-hi col·laborat directament en aquest monogràfic tan especial que situa a primera línia l’estudi del còmic relacionat amb la ciutat de Tarragona. L’acte s’emmarca dins la celebració de la 4a Setmana del Còmic de Tarragona i es durà a terme a les 20:15, a l’Antiga Audiència de Tarragona (plaça del Pallol, 3). M’hi trobareu presentant aquest número, molt ben acompanyat (gràcies, Jacme!). Hi esteu tots convidats!

Batman Arkham City

2011-11-17T10:30:00.000+01:00

Batman Arkham City
Paul Dini / Carlos D’Anda
Batman Arkham City 1-5 USA
168 pàgines
14,95 €

Sens dubte un dels videojocs més esperats d’aquest 2011 és la continuació del premiat Batman Arkham Asylum (joc amb el qual encara gaudeixo ara) titulat Batman Arkham City que trasllada l’acció de l’interior (i exterior) de l’asil més conegut del món dels còmics a un nou espai, molt més ampli i que permet molt més joc (mai millor dit). Com passa sovint amb aquestes coses, una bona manera de vendre el producte és oferir un bon ventall d’opcions relacionades amb el joc i, en aquest cas, res millor que oferir un còmic que ens porta tot just als fets esdevinguts abans de l’inici del nou videojoc.

Els autors escollits per a aquesta mini sèrie (recopilada per Planeta en un tom) són, per una banda, Paul Dini, un guionista de reconegut prestigi i que sap explotar molt bé els personatges en espais reduïts (és a dir, en sèries curtes o pocs números), com hem comprovat moltes altres vegades. De la part gràfica se n’encarrega Carlos D’Anda, responsable gràfic, precisament, dels dos videojocs. Una elecció encertada, en tots dos casos.

L’ambientació aconseguida pel tàndem guionista-dibuixant ens transporta de ple al videojoc sense perdre l’esperit dels còmics. Això fa que la historieta narrada sigui atractiva tan pels jugadors del videojoc com també per als seguidors del personatge i per a tothom qui vulgui llegir una bona aventura de Batman. Argumentalment ens trobem amb l’enèsima confrontació entre Batman i Hugo Strange, aquest darrer (gairebé) sempre des de l’ombra. Enmig de tot plegat, els habituals personatges de l’univers del Cavaller Fosc, com ara el Joker, el Pingüí, Dos Cares, Catwoman i, fins i tot, un Robin que crida molt l’atenció pel seu aspecte visual que recrea el que trobarem al joc i que és el que s’allunya més de la imatge que tenim als còmic i que, sincerament, no m’acaba de convèncer en vinyetes (en pantalla ja és una altra cosa).

Gràficament, tot i dependre del joc pel que fa al disseny de personatges i escenaris, l’aventura no trontolla i el dibuixant sap transmetre l’ambient adient d’aquest nou escenari, jugant amb els recursos que li proporciona l’art seqüencial. En definitiva, una bona lectura que m’ha sorprès molt gratament.

"El còmic és de tots i per a tothom"

2011-11-14T13:30:00.000+01:00

Aquestes són les paraules que enceten l'entrevista a Miguel Villalba, Elchicotriste, director i ànima de la Setmana del Còmic de Tarragona, a la revista cultural Públics 140 (16 de novembre de 2011).

La podeu llegir sencera aquí: http://www.tarragona.cat/lajuntament/publics/publics-140/protagonista

Recordeu que aquest divendres comença la Setmana del Còmic! Us podeu descarregar el programa sencer clicant el cartell que trobareu a la barra lateral dreta del bloc. :D

Les Voies du Seigneur. Tome 3: 1307 - Le procès

2011-11-13T16:44:00.001+01:00

Les Voies du Seigneur. Tome 3: 1307 – Le procès
Fabrice David–Grégory Lassablière / Jaime Calderón
Soleil
48 pàgines
13,50 €

Tercer lliurament (d’un total de quatre) d’aquesta recreació històrica que ens porta pels episodis més significatius de l’edat mitjana. Aquest cop la data escollida és l’any 1307 i el títol, prou clar, “Le procès”, fa referència a la persecució de l’ordre del Temple per part de les forces polítiques i religioses de l’època. Així, si en el tom anterior assistíem al naixement dels templers, ara som testimonis de l’inici de la seva desfeta per terres franceses.

Fidels a l’estil mostrat en els àlbums anteriors, ens trobem amb una bona recreació històrica que barreja elements reals amb elements de ficció (amb un misteriós pergamí que cal protegir de mans perilloses). En aquesta ocasió, la història es desdobla en dos: d’una banda trobem el procés contra Jacques de Molay per part de la Inquisició i del poder reial, amb un rerefons més misteriós del que trobem a primera vista. Per l’altra, pren protagonisme un jove templer encarregat d’una perillosa missió, que no és altra que la de protegir el pergamí. En aquesta segona aventura (que es desenvolupa de manera paral·lela a l’anterior), se’ns presenten com a convidades dues comediants que es trobaran de ple en l’aventura sense haver-la buscat pel fet d’ajudar el jove protagonista.

A poc a poc, però amb fermesa, l’escenari es prepara per al desenllaç final de la història, que podrem veure al proper tom. Com ja he repetit cada cop que he parlat d’aquesta sèrie, el nivell gràfic, a cura de Jaime Calderón, és espectacular i ens trasllada de ple a l’època recreada. Espero poder llegir ben aviat el desenllaç final de la història. El camí recorregut fins ara, paga la pena.

Paraules #20aniversariMRoig

2011-11-10T10:00:00.000+01:00

Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d'una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d'enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m'ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l'acusaven d'exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l'hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
20 anys sense Montserrat Roig (10-11-11).

Joc de trons en català!

2011-10-31T20:02:00.000+01:00

Amb la boca oberta m’he quedat quan m’he assabentat de la notícia: Alfaguara ha adquirit els drets per a publicar la Cançó de gel i foc (aquesta serà la traducció i no pas Cançó de foc i glaç) en català! I no només això, sinó que ho farà en només set mesos! La planificació serà la següent:

Joc de trons: 23 de novembre.
Xoc de reis: 21 de desembre.
Tempesta d’espases: març.
Festí de corbs: maig.
Dansa amb dracs: maig.

La primera tirada de Joc de trons serà de 10.000 exemplars, una xifra molt alta i la veritat és que arriscada, tenint en compte que l’edició en castellà de Gigamesh porta molt de temps al mercat. La data de publicació del cinquè volum (encara inèdit en espanyol) és aproximat, però si es compleixen les expectatives ens podríem trobar amb l’exemplar en català publicat al mateix temps que l’edició en espanyol (o fins i tot abans, tot i que seria molt arriscat dir-ho). De moment, no es tenen notícies des de Gigamesh, en aquest sentit. A més, aquest cinquè volum coincidiria amb l’estrena de la segona temporada de l’excel·lent adaptació televisiva de l’HBO.

Pel que fa a la traducció (un aspecte molt important en una saga com aquesta, farcida de noms, nissagues i molts topònims), s’anuncia que serà molt cuidada i que es respectaran els noms dels personatges (que es mantindran en anglès), però sí que es traduiran els topònims. Recordem que ja hi va haver un primer intent de publicar la saga en català, de la mà de Devir l’any 2006, però només es va traduir la primera part del primer llibre, amb el títol La mà del rei.

Les novetats de la saga no acaben aquí. Planeta publicarà l’adaptació en còmic que s’està publicant ara mateix al mercat nord-americà (en forma de sèrie regular) amb dibuixos de Tommy Patterson i guió de Daniel Abraham (que ja té experiència en l’adaptació d’obres de Martin perquè també és seu el guió del còmic Sueño del Fevre publicat fa poc per Glénat). I també hi haurà versió en català, a càrrec d’Estrella Polar.

Una excel·lent notícia per als seguidors de l’obra magna de Martin i una molt bona oportunitat de rellegir la saga en la nostra llengua. Esperem que l’anunci de la publicació de la saga completa sí que es compleixi ara i poder dir, ben alt i en català, “S’acosta l’hivern”.

Sueño del Fevre

2011-10-30T13:06:00.001+01:00

Sueño del Fevre
George R. R. Martin
Fevre Dream, 1982
Gigamesh ficción, núm. 47
368 pàgines
20 €

Un dels deutes que arrossegava feia temps amb la pila de lectures pendents de la meva particular biblioteca era aquest llibre de George R. R. Martin, anterior a la creació (i èxit espaterrant) de la seva saga Cançó de Foc i Glaç (èxit reforçat per la gran qualitat de la seva adaptació televisiva, on també s’hi ha vist implicat l’autor, per sort). Aprofitant les hores a l’aire d’un vol cap a terres bretones (per motius laborals) vaig abordar la lectura d’aquesta novel·la de vampirs ambientada al Mississipí de meitats del segle XIX. I la primera cosa que he de dir és que no sé per què no m’hi faig ficar de cap abans.

Sueño del Fevre és el nom d’un espectacular vaixell de vapor propietat d’un vell capità, Abner Marsh, i del seu particular soci, Joshua York, que li ofereix un tracte que no pot rebutjar. La història navega per les aigües del Mississipí i pels voltants del riu, on podem copsar l’ambient d’aquesta zona i dels seus habitants i treballadors, que sobreviuen en una època convulsa, en zones que es debaten entre l’esclavisme i la seva abolició. És en aquest marc on l’autor situa la contraposició entre el protagonista (i la resta de mortals) i els vampirs, o el que és el mateix, els depredadors de la que es creu una raça superior i el ramat del qual s’ha d’alimentar. Només cal llegir un breu fragment (que trobareu aquí), posat en boca d’un dels vampirs (Damon Julian) per a veure aquesta contraposició.

El ritme de la història segueix l’estil de Martin, en el sentit que ens trobem amb capítols més aviat breus i grans moments finals. El nivell de tensió, en aquest sentit, no agafa el nivell que patim a les pàgines de la Cançó de Foc i Glaç (on els finals que ens deixen amb la boca oberta agafen més protagonisme), però l’interès del lector per la història hi és present. El tractament dels personatges (de manera especial el del protagonista) és excel·lent i, tot i que en aquesta ocasió és més fàcil parlar de “bons” i “dolents”, la seva actuació també ens planteja dilemes i fa que ens posem en la seva pell. Resulta particularment interessant el conflicte entre els dos grans vampirs (Joshua York i Damon Julian) i el protagonista (Abner Marsh) en relació al sequaç de Julian, Billy Vinagre (un personatge que es pot arribar a interpretar com la correlació del capità Marsh i la seva imatge futura si pren una decisió concreta en un moment determinat de la història).

M’agradaria destacar també que Martin no parla concretament de vampirs, tot i que el mot hi apareix, sinó que embolcalla la història amb una ambientació pròpia de les novel·les de caire sobrenatural i, seguint la contraposició entre éssers superiors i inferiors (humans/vampirs, blancs/negres), ens parla d’una raça superior, amb unes característiques particulars i que ha sobreviscut al llarg dels temps, fins a l’actualitat. La caracterització d’aquests vampirs és molt encertada i té el seu punt tràgic per la inadaptació i el doble enfrontament de Joshua York amb els seus germans de raça i els humans, en un exemple més de la difícil adaptació i acceptació de tot allò que és diferent. Com ja passava a Muerte de la luz (una altra novel·la de Martin, anterior al fenomen de Juego de Tronos), ens trobem amb una excel·lent lectura especialment recomanada als amants de les bones històries dels vampirs que segueixen la petjada de Bram Stoker i no de les versions ensucrades que podem trobar en determinades sagues literàries i cinematogràfiques que farien que el mateix Dràcula es remogués dins la seva tomba.

Ja tenim programa de la 4a Setmana del Còmic

2011-10-25T14:00:00.000+02:00

Finalment (i emfatitzo molt aquest finalment) ja podem fer oficial el programa de la 4a Setmana del Còmic de Tarragona. La cita, que no us podeu perdre de cap de les maneres, serà del 18 al 27 de novembre. El lloc, l'Antiga Audiència, a la plaça del Pallol. Tots els actes (conferències, projeccions, caricatures, exposició i tour promocional previ), a continuació! (i aquí en pdf). I per a més detalls (sinopsi de les projeccions i història de Delirópolis), podeu visitar el web oficial de la Setmana del Còmic. Per cert, passaré llista de manera particular el dissabte 26. Ens veiem i escoltem al Pallol! :)

4ª SETMANA DEL CÒMIC DE TARRAGONA

Jornades d’estudi de l’Art Seqüencial

Del 18 al 27 de novembre de 2011

Antiga Audiència, plaça del Pallol

TOUR PROMOCIONAL ALS CENTRES CÍVICS

Del dilluns 14 al dijous 17 és realitzarà un tour informatiu sobre la Setmana del Còmic en el que es realitzaran caricatures gratuïtament de la mà de l’Associació DELIRÓPOLIS:

Dilluns 14: Centre cívic de Bonavista (18-19h)
Dimarts 15: Centre cívic de Torreforta (18-19h)
Dimecres 16: Centre cívic de Sant Salvador (18-19h)
Dijous 17: Centre cívic de Sant Pere i Sant Pau (18-19h)

PROGRAMA

Divendres 18
12 h Presentació de la 4ª Setmana del Còmic i inauguració de la exposició d’originals de còmic “Somnis de paper”. Manara, Liberatore, Quino, Ibáñez, etc.
19h Caricatures al Pla de la Seu. Cafeteria-bar “Pla de la Seu”. Fes-te la teva caricatura gratis tot llegint un DELIRÓPOLIS amb una consumició.

Dissabte 19
11:30 h Projecció: American Splendor (2003) [101 minuts] V.O. (anglès) subtítols en castellà. No recomanada per a menors de 7 anys.
18:30 h Conferència: “Superhomes i Ratpenats: La història de DC Comics” per David Badia.

Diumenge 20
19h Caricatures al Pla de la Seu. Cafeteria-bar “Pla de la Seu”. Fes-te la teva caricatura gratis tot llegint un DELIRÓPOLIS amb una consumició.

Dilluns 21
19 h Conferència: “Presentació DSF (Dibuixants sense fronteres)” per Miquel Villalba “Elchicotriste” i Jaume Capdevila “KAP”.
20:15 h. Presentació del número monogràfic de la revista KESSE, editada pel Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, dedicada al còmic a Tarragona. Es repartirà un exemplar gratuïtament a cadascun dels assistents.

Dimarts 22
20:30 h Projecció: Watchmen (2009) [186 minuts] V.O. (angles) subtítols en castellà. No recomanada per a menors de 18 anys.

Dimecres 23
19 h Conferència: “Cómo se hizo 1811: El setge de Tarragona” per José Luis Zaragoza.

Dijous 24
20:30 h Projecció: Scott Pilgrim vs. The World (2010) [112 minuts] V.O. (angles) subtítols en castellà. Per a tots els públics.

Divendres 25
19 h Conferència: “Consideraciones sobre el Arte secuencial” per Horacio Altuna.

Dissabte 26
12 h Conferència: “La mirada femenina en la novel·la gràfica. El cas de Persèpolis” per Emili Samper.
17:30 h Projecció: Persepolis (2007) [95 minuts] V.O. (francès) subtítols en català. No recomanada per a menors de 7 anys.

Diumenge 27
11:30 h Projecció: Cómo matar a la propia esposa (1965) [118 minuts] V.O. (anglès) subtítols en castellà. Per a tots els públics.

Del 18 al 27 de novembre de 2011

Exposició d’originals d’Enrique Alonso (Marvel, Manara, Giardino, Moebius, etc.).

Paraules

2011-10-23T12:00:00.000+02:00

Mis caprichos significan la vida o la muerte para este ganado, y tienes que comprenderlo si quieres ser uno de los nuestros. Yo soy placer. Soy poder. Y la esencia de lo que soy, del placer y el poder, estriba en las posibilidades. Mis posibilidades son vastas, no conocen límites, como no los conoce nuestra edad. Pero yo soy el límite para este ganado; soy el final de sus esperanzas y sus posibilidades. ¿Empiezas a entender? Saciar la sed roja no es nada; para eso vale cualquier viejo moreno en su lecho de muerte. Pero ¡cuánto más hermoso es beber del joven, del rico, del hermoso, de aquellos que tienen una larga vida por delante, cuyos días y noches rebasan promesas! La sangre sólo es sangre; cualquier animal puede beberla. -Abarcó con un gesto lánguido a los hombres de los vapores que paseaban por el atracadero, a los negros que les transportaban los toneles, a todos los paseantes de atuendo suntuoso del Vieux Carré-. Lo que me ennoblece, lo que me convierte en amo, no es la sangre. Es la vida, Billy. Bebe sus vidas y tus días serán más numerosos. Come su carne y la tuya se hará más fuerte. Devora su belleza y te embellecerás.

George R. R. Martin, Sueño del Fevre

May The Force Of Typography Be With You

2011-10-22T10:00:00.000+02:00

Quin és el resultat de la suma tipografia+Star Wars?

El resultat el teniu aquí amb aquesta iniciativa solidària d’H-57 Creative Station amb la creació de cartells promocionals dels personatges més coneguts de Star Wars fets a partir de fonts tipogràfiques com Bodoni o Helvetica. El naixement d’aquest projecte és ben curiós. Segons Matteo Civaschi, director creatiu executiu i dissenyador sènior:

“Aquest projecte va néixer d’un accident domèstic. Rommel, el meu gat, estava jugant a la biblioteca i li va caure a terra la màscara de Darth Vader. Quan la vaig agafar, la màscara estava al revés, i vaig començar a examinar tots els seus elements. Mirant la boca a l'inrevés, que té una forma de piràmide amb ranures, em vaig adonar que es va formar una ‘W’. A partir d'aquest moment, vaig tenir la idea de recrear la cara de Darth Vader utilitzant només la tipografia”.

Els pòsters es poden comprar des del 21 d’octubre a eBay (per temps limitat) i la recaptació es destinarà a la fundació Make-A-Wish Italia per a nens amb malalties potencialment mortals. Així que, ja sabeu què deia el mestre Yoda: May The Force Of Typography Be With You!

Romanitzant la blogosfera

2011-10-18T08:40:00.003+02:00

Fa uns dies, els responsables del bloc de l'exposició Romanorum Vita (que té una enorme presència a la xarxa, amb delicious, flickr, youtube i, és clar, el bloc) van contactar amb mi per intercanviar quatre impressions sobre la batcova i la meva relació amb el món romà. De fet, ja hi havia col·laborat amb fotografies de Tàrraco Viva i de sortides del grup Projecte Phoenix al flickr. El resultat d'aquesta mini entrevista ja l'han publicat a la primera de les seves entrades dedicades a "La blogosfera de Romanorum Vita". És un orgull (romà, és clar) i un plaer, haver-hi col·laborat. No us perdeu l'apunt! ;)

Es mi tipo

2011-10-12T11:27:00.000+02:00

Es mi tipo
Simon Garfield
Taurus
376 pàgines
21 €

De vegades, les visites a les llibreries pel pur plaer de passejar entre llibres, sense buscar res en concret, ens porten agradables sorpreses que ens fan passar per caixa de manera inesperada (però amb il·lusió). És el que em va passar a mi fa un parell de setmanes. Remenant la secció de disseny gràfic i tipografia (defecte de fàbrica i afició frustrada alhora) em vaig topar amb un cridaner exemplar de color carbassa amb un títol ben llampant: Es mi tipo. El vaig fullejar i, després d’examinar amb més detall l’índex, vaig caure de quatre grapes sota el seu encant. Aquest llibre de Simon Garfield no és altra cosa que un repàs, exhaustiu alhora que amè, de diferents tipus de lletra, explicant la seva història, les seves característiques i els secrets més íntims dels seus creadors.

Repartits en 22 capítols trobem les més variades reflexions i explicacions sobre els usos dels tipus de lletra al llarg de la història de la tipografia, des dels seus inicis fins a l’actualitat (amb exemples ben recents). Cada capítol ve il·lustrat per gravats, imatges i, evidentment, la reproducció dels diferents tipus de lletra explicats. Si amb això no n’hi hagués prou per a fer xalar els amants (i malalts) de la tipografia (com un servidor), entre capítols trobem uns apartats més breus titulats “Un alto en la fuente” que se centren en els detalls d’una font determinada. Tot i l’acurada edició espanyola de Taurus, cal lamentar la presència d’algunes errades ortogràfiques que ens fan arrufar el nas durant la lectura.

Si llegim Es mi tipo (o més aviat, si devorem, com és el meu cas), descobrirem perquè Comic Sans és tan odiada, el paper de la font Gotham a la campanya d’Obama, l’enrenou provocat a Ikea pel canvi de Futura a Verdana o els secrets del símbol &, entre molts altres secrets (i no tan secrets) tipogràfics. En definitiva, es tracta d’una autèntica delícia (i d’un gran regal) per als amants de la tipografia i d’una excel·lent i entretenida lectura per als lectors tafaners de les lletres, el seu ús i la seva història. Si us ve de gust, podeu remenar l’índex aquí i fer un tast de les primeres pàgines aquí. Això sí, ja us aviso que hi caureu de quatre grapes, com m’ha passat a mi.

Avengers assemble! Ja tenim tràiler

2011-10-11T18:21:00.002+02:00

Aparco durant dos minuts i quatre segons l’espera per la tercera part del Batman de Nolan per a endinsar-me de ple en l’univers Marvel de la mà de Joss Wedon. Ja tenim el primer tràiler (després de breus pinzellades repartides hàbilment per diferents pel·lícules dels personatges de la Marvel) del que promet ser una autèntica meravella el llunyà 4 de maig de 2012: The Avengers. No espereu massa coses al tràiler, més enllà d’unes escenes d’acció dels protagonistes d’aquesta formació en la seva versió cinematogràfica. Però és això el que volem veure a la pantalla gran, oi? A més de la versió en línia, us el podeu descarregar en hd a la pàgina de tràilers de la pometa. Avengers assemble!

Temps era temps

2011-10-02T21:00:00.000+02:00

Temps era temps
Una aventura d’en Siset
J.C. Negre
Cambra de Comerç de Girona
80 pàgines

En Siset, l’intrèpid investigador gironí creat per Joan Codina Negre, torna a l’acció i aquest cop ho fa amb una aventura que el porta a viatjar pel temps. L’escenari, ben detallat en els espais més representatius de Girona gràcies a una bona documentació duta a terme per l’autor, ens transporta a diferents èpoques de la nostra història recent, concretament als anys 30 i als anys 60, dos períodes ben complexos per la situació històrica de guerra i postguerra. L’argument, tot i els salts temporals, és ben senzill, i contraposa la figura del protagonista (ajudat, en aquesta ocasió pels mossos d’esquadra del futur) amb la del senyor Felip que només busca utilitzar aquests viatges a través dels temps per a fer calaix, independentment de les circumstàncies històriques i personals que l’envolten.

Aquest còmic forma part de les iniciatives que la Cambra de Comerç de Girona du a terme enguany per celebrar el centenari de la seva fundació. La intenció és acostar als més petits el món de l’empresa i determinats aspectes de la nostra història recent. És per això que aquesta aventura d’en Siset inclou un apartat de recursos didàctics, a cura de Joan Domènech Moner, que recull l’explicació de detalls històrics concrets (com ara la dictadura franquista o la Nova Cançó) així com conceptes que el còmic vol transmetre als més joves (els valors, el progrés o la igualtat de drets, per exemple). Aquest apartat didàctic s’adreça als pares, mestres i tutors i pretén ser una eina complementària que pot ajudar als lectors d’entre 9 i 15 anys. El còmic aconsegueix el seu objectiu de distreure i de servir de punt de partida per a treballar diferents aspectes i valors amb els més joves, fet pel qual cal agrair una iniciativa com aquesta, que té en compte l’art del còmic com a mitjà d’expressió. Amb una tirada de 3.000 exemplars, s’ha distribuït a les escoles gironines.

Aquesta nova aventura d’en Siset segueix la línia de les aventures d’un altre intrèpid personatge de còmics, com és Tintin, tal i com podíem trobar a les seves primeres aventures (Dues aventures d’en Siset). Les seves peripècies no acaben aquí i el seu creador ja ens avança que la propera història estarà relacionada amb el tresor d’en Serrallonga. Li haurem de seguir la pista.

Batman - Bruce Wayne: vuelta a casa

2011-09-28T14:30:00.000+02:00

Batman - Bruce Wayne: vuelta a casa
Bryan Q. Miller, Fabian Nicieza, Mike W. Barr / Cliff Richards, Javier Saltares, Pere Pérez, Ramon Bachs
Batman # 703, Batman Bruce Wayne Road Home one shots USA
Planeta de Agostini Comics
208 pàgines
16,95 €

Com era d’esperar, després de la suposada mort de Bruce Wayne i dels canvis que això ha provocat dins tota la batfamília (amb l’aparició d’un nou duet fantàstic format per Dick Grayson i Damian Wayne), el que fou el primer Cavaller Fosc torna a aparèixer en escena. Les seves peripècies temporals les hem pogut seguir a la sèrie regular del personatge (amb més pena que glòria la majoria d’elles). Ara, un cop ha tornat, és el moment de seguir, fil per randa, les seves accions, abans de tornar a portar la capa i la caputxa del ratpenat. Això és el que podem llegir en aquest volum que recopila els one shots americans publicats amb motiu del seu retorn a l’univers DC. En total són nou els números recopilats (més el número 703 de la seva sèrie regular). Cadascun d’ells està protagonitzat per un personatge de la batfamília que és posat a prova per part de Bruce Wayne. Sota una nova identitat, Insider, el bo d’en Bruce seguirà les peripècies dels seus amics (i enemics), observarà les seves reaccions i, en definitiva, els avaluarà per saber com han anat les coses (i, sobretot, com podran anar) amb la seva absència.

El fil argumental de tots aquests one shots el marca una vella coneguda del protagonista, Vicky Vale, que ficarà el nas en tot aquest misteri del nou Batman (Dick Grayson) i la resta de cares noves de la batfamília, cosa que la durà a unes bones conclusions, alhora que la posarà en perill i la situarà en primera línia de foc. Per aquestes pàgines, desfilaran els nous Batman i Robin, Red Robin, els Outsiders, Batgirl, Catwoman, el comissari Gordon, Oracle i Ra’s Al Ghul. Bruce Wayne, sota la pell d’Insider (que no deixa de ser una versió 2.0, amb tot tipus de meravelles tecnològiques, de l’equipament de Batman, sense capa ni caputxa, això sí), resseguirà la pista de tots ells per a comprovar, de primera mà, la seva evolució i el seu status quo dins d’aquest nou panorama. Els enfrontaments (verbals i físics) entre aquests personatges i el mateix Bruce Wayne donen molt de joc (en alguns casos més que en d’altres) i ens permeten veure la relació establerta entre ells, així com les seves diferents reaccions. Es tracta, en definitiva, d’un volum força atractiu que manté un bon nivell en la part gràfica (tot i la desfilada de dibuixants) i un to força homogeni també en la història argumental (tot i els diferents guionistes). Si has seguit les aventures de Bruce Wayne en aquesta etapa de desgavells temporals i vols descobrir quines són les relacions entre els membres de la batfamília i el seu mentor, aquesta és la teva lectura. Una agradable sorpresa.

Begins-Falls-Rises: el pòster

2011-09-27T14:30:00.000+02:00

Aquests dies la xarxa bull amb moltes imatges filtrades (intencionadament, o no) de la darrera aventura cinematogràfica d'El Cavaller Fosc de Nolan. Una de les més comentades és la d'Anne Hathaway vestida de Catwoman i que podeu veure aquí, gràcies a la piulada nocturna de Badiasdecine (sempre tan atent!). Lluny de farcir la batcova d'spoilers (no costa pas gaire seguir totes les imatges que s'han filtrat fins ara), el que us vull ensenyar és un magnífic pòster realitzat per un fan (AndrewSS7). La idea és senzilla (s'hi ha de pensar, però) i l'execució, genial: formar la senyal de Batman a partir dels pòsters oficials de les tres pel·lícules (Batman Begins, The Dark Knight i The Dark Knight Rises). El resultat, aquest! :D

Paraules

2011-09-25T13:02:00.000+02:00

Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l’amor; que responen al buit construint castells i temples. S’aferren a relats, que empenyen davant seu com a estendards; cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se’ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d’elefants i d’éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletegen al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i d’amor, de l’amor, aquesta promesa d’oblit i de sacietat. Parla’ls de tot això i t’estimaran; faran de tu l’igual d’un Déu.

Mathias Enard, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants

Recomanacions: L'hivern del dibuixant

2011-09-16T13:30:00.000+02:00

L’hivern del dibuixant
Guió i dibuix: Paco Roca
Astiberri
128 pàgines
16 €

Som a l’any 1957, immersos en plena dictadura franquista. Una generació de dibuixants i guionistes intenten fer del seu ofici alguna cosa més que treballar com a obrers del còmic, cobrant a pes per pàgina feta, seguint uns criteris inamovibles i sense tenir cap dret sobre les seves creacions. En aquest context, cinc historietistes abandonen l’editorial Bruguera per endinsar-se en una nova aventura que busca el seu espai de llibertat en aquests temps tan difícils.

Paco Roca retrata a L’hivern del dibuixant tota una generació d’autors que han passat a la història per la seva genialitat i per haver intentat obrir un nou camí en el difícil ofici de crear historietes. A través d’aquestes pàgines, coneixem la cara oculta d’aquests autors i passegem pels carrers d’aquesta Barcelona d’època franquista, tot respirant el seu ambient. Tota una lliçó d’història, alhora que una reivindicació d’una manera de viure el món del còmic.

Publicat a les Recomanacions d'El Club dels Tarraconins, dia 2 de setembre de 2011

La 4a Setmana del Còmic de Tarragona escalfa motors!

2011-09-14T14:30:00.000+02:00

"Ens ha costat Déu i ajuda" que dirien els Manel, però finalment és oficial i ja puc anunciar que la capital tarragonina acollirà enguany la 4a edició de la Setmana del Còmic de Tarragona. Jornades d'estudi de l'Art Seqüencial. La cita serà del 18 al 27 de novembre i l'espai central on es concentraran les conferències, les presentacions, les projeccions de pel·lícules i les exposicions serà l'Antiga Audiència (a la plaça del Pallol).

La difícil situació econòmica actual, sumada a la conjuntura política (amb les eleccions municipals) i a la burocràcia (com bé diu el company Ramon) ha fet perillar la consolidació d'aquesta iniciativa nascuda de les ments (i mans) del col·lectiu Delirópolis. Finalment, però, a Tarragona parlarem de còmics durant aquests dies. Més endavant ja us avançaré detalls de la programació (enguany em trobareu un altre cop davant del micròfon). De moment, ja podem gaudir del cartell d'enguany, obra i gràcia de Miguel Villalba Sánchez "Elchicotriste". Llarga vida a la Setmana del Còmic! Us hi esperem! :D

Superman: El anillo negro 1

2011-09-10T17:27:00.000+02:00

Superman: El anillo negro 1
Paul Cornell / Pete Woods-Sean Chen
Action Comics 890-896 USA
Planeta de Agostini Comics
176 pàgines
16,95€

Lex Luthor, l’arxienemic per excel·lència de l’Home d’Acer, pren el protagonisme de les pàgines d’Action Comic recopilades en aquest tom i ho fa amb un propòsit clar: trobar i dominar el poder de l’energia que donen els anells dels Black Lanterns. Després d’haver-lo tastat gràcies a l’anell taronja utilitzat durant el conflicte intergalàctic dels diferents cossos de Lanterns (i de l’espectre de colors), Lex Luthor vol donar un pas més en la seva cerca de poder i vol experimentar de manera més continuada l’energia que proporciona aquesta arma, en la seva representació més temuda (per desconeguda) com és la dels Black Lanterns.

Tot plegat porta Luthor a una cerca per diferents indrets del món on el trobarem acompanyat i enfrontat amb diferents personatges de l’univers DC, entre els quals trobem els Sis Secrets (amb conflicte familiar inclòs), Goril·la Grodd o l’Exterminador (un dels meus preferits des de la seva etapa als Nous Titans). Sens dubte, però, el personatge convidat que més polseguera va aixecar en el moment de la publicació original del còmic (i que serveix de punt d’atenció en aquesta compilació de Planeta per la seva presència a la coberta) és Mort, vinguda de les pàgines de Sandman dins la línia Vertigo. No desvetllaré els detalls de la seva (breu) aparició, però no cal ser massa perspicaç per saber que la seva presència té alguna cosa a veure amb la proximitat de la mort d’un personatge. Així, el diàleg que manté amb Lex Luthor és un dels moments destacats d’aquest còmic, tot i que ens fa preguntar si la seva aparició és solament una estratagema purament comercial davant del dubte que planteja la seva possible reaparició en altres sèries dins del mateix univers DC.

Com deia, Lex Luthor no està sol en la seva cerca del poder dels Black Lanterns i una de les seves acompanyants és un robot amb l’aparença de Lois Lane que sembla amagar més del que mostra i que pot ser força interessant en el desenvolupament d’aquesta trama. Les respostes, als posteriors números de la sèrie que podrem llegir al tom 2 del mateix títol.

Pandamonia 1. Caos bestial

2011-09-05T19:42:00.000+02:00

Pandamonia 1. Caos bestial
Ennio Ecuba-Vincenzo Lauria / Vincenzo Cucca-Mirka AndolfoGlénat
48 pàgines
13,95 €

De la mà de Glénat ens arriba aquesta BD amb tots els ingredients de la bona ciència-ficció. L’argument ens trasllada al segle XXIV amb un panorama ben desolador: sembla que els homes s’han tornat estèrils i han perdut la libido, amb les lògiques i fatals conseqüències sobre el destí de la seva raça. És en aquest context on una empresa anomenada Erosgen crea un virus que transforma l’home en animal. D’aquesta manera, els personatges que desfilen per aquestes pàgines són una curiosa barreja entre ésser humà i animal, com l’accidentada protagonista (la dona panda) que sembla tenir la clau de tot plegat (sense ella saber-ho, és clar).

L’argument conté les gotes de fi de la humanitat pròpies de les històries futuristes que ens presenten un panorama prou apocalíptic. En aquest cas, ben amanides per un apartat gràfic simplement espectacular. Vincenzo Cucca (que també participa al guió) ens deleix amb uns escenaris espatarrants i uns personatges atractius que sumen, a la perfecció, el millor de les dues espècies combinades (animal i humana). Les escenes d’acció són d’aquelles que ocupen bona part de la pàgina i que t’introdueixen directament en la història.

Espero que la història tot just apuntada en aquest primer àlbum tingui la seva continuïtat i que puguem seguir les peripècies de la dona panda i companyia en aquest particular futur. Si teniu l’oportunitat, fullegeu aquest primer àlbum i de ben segur que us farà picar el cuquet esbrinar com es podrà salvar la humanitat d’aquest particular desastre.

L’épée: usages, mythes et symboles

2011-08-31T12:33:00.001+02:00

Just abans de tornar a l’activitat laboral quotidiana és un bon moment per recuperar un dels moments d’aquestes vacances d’estiu (ja haureu notat que l’activitat ha disminuït de manera notable a la batcova, ehem) i compartir-lo amb vosaltres. Aquest any els peus m’han portat a fer una escapadeta a París on, a més de veure (i de gaudir) de les seves meravelles m’he endinsat una mica més en el fantàstic món de les espases i de tot allò que les envolta, sobretot a l’edat mitjana. Així, no vaig resistir la temptació de visitar el Musée national du Moyen Age (també conegut com a Musée Cluny) on, a més de les peces que ja s’hi exposen de manera habitual (com el tapís de La Dame à la Licorne) aquests dies hi trobem l’exposició “L’épée: usages, mythes et symboles” dedicada a la història de l’espasa com a element material, simbòlic i mític, amb nombroses peces que fan honor a aquest simbolisme i misticisme, com són Joyeuse (l’espasa de Carlemany), l’espasa del rei Boabdil o la Colada del Cid, entre d’altres.

L’exposició és un bell viatge a través dels temps per als amants de les espases (com un servidor) i una autèntica meravella per a la vista. Fins i tot podem comprovar el pes d’una d’elles, recreada especialment per a aquesta exposició. Aquí teniu una tria d’imatges amb diferents peces de l’exposició, alguna d’elles realment espectaculars. Si en voleu més, trobareu més informació sobre l’exposició a la seva pàgina de facebook i tots els detalls de les peces i les corresponents explicacions al catàleg (que ja forma part de la meva biblioteca). I si voleu veure les peces de ben a prop, afanyeu-vos: teniu temps per a visitar-les fins al 26 de setembre. :)

Recomanacions: Sóc de poble

2011-08-30T15:42:00.000+02:00

Sóc de poble
Raquel Córcoles i Marta Rabadán
Glénat
80 pàgines
13,95 €

Acompanya la Moderna de Poble en el seu viatge cap a la ciutat on buscarà la vida moderna i luxosa que sempre havia somniat. El seu passat de poble, però, deixarà petjada en la seva aventura a la capital. Allí s’envoltarà de dissenyadors, dj, artistes i culturetes i viurà en un ambient molt modern que xocarà amb el seu passat rural.

Amb aquesta obra, Raquel Córcoles i Marta Rabadán van guanyar la Beca Carnet Jove 2010 Connecta’t al Còmic gràcies a la qual han aconseguit publicar aquest còmic, en una doble edició (català i castellà), que va sortir a la venda coincidint amb el darrer Saló del Còmic de Barcelona. Vols saber si ets tan modern com la protagonista? Al final del còmic trobaràs un test per esbrinar si ets “De poble, poble”, “Modern de poble” o “Totally Modern”.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 5 d’agost de 2011

Paraules

2011-08-16T13:05:00.000+02:00

El camí va sempre envant,
sota estels o núvols blancs,
però els peus del vagarós
es delegen pel retorn.

J.R.R. Tolkien, El Hòbbit

Mai t’oblidarem (2009/2011)

Paraules: The Hobbit

2011-08-07T12:22:00.000+02:00

In a hole in the ground there lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet hole, filled with the ends of worms and an ozzy smell, nor yet a dry, bare, sandy hole with nothing in it to sit down on or to eat: it was a hobbit-hole, and that means comfort.

J.R.R. Tolkien, The Hobbit. Harper Collins Publishers.

I aquesta és la nova Catwoman

2011-08-05T11:06:00.000+02:00

Notícies fresques per als batmalalts. Ahir es va confirmar la (pèssima) traducció espanyola de la pel·lícula que tanca la trilogia de Christopher Nolan centrada en el Cavaller Fosc. Així, The Dark Knight Rises ens arribarà com El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace. Si esteu indignats amb aquesta traducció, us podeu sumar a aquesta causa en contra de les ments pensants de Warner Espanya via facebook.

I avui s'ha fet oficial la primera imatge d'Anne Hathaway com a Catwoman. Miau! :)

Aquest és el nou Home d'Acer

2011-08-05T08:30:00.000+02:00

Ens haurem d'esperar un parell d'anys per a veure l'Home d'Acer en acció (la pel·lícula s'estrenarà el 2013), però, per sorpresa, Warner i Legendary Pictures ja han fet pública la primera imatge oficial amb l'aspecte de Henry Cavill amb la "S" al pit. Què us sembla? Sens dubte, marca de la casa de Zack Snyder, oi?

Batman: Silencio

2011-08-03T18:58:00.001+02:00

Batman: Silencio
Jeph Loeb / Jim Lee
Batman 608-619 USA
Planeta de Agostini Comics
376 pàgines
30 €

L’anunci que el tàndem format per Jeph Loeb i Jim Lee es faria càrrec de la sèrie regular de Batman no va deixar indiferent ningú, tenint en compte el precedent dels autors (sobretot del dibuixant) que no es caracteritzaven precisament per complir amb els calendaris de lliurament, cosa bàsica en una sèrie mensual com aquesta. Brometes i juguesques entre els autors a banda, la veritat és que, com a mínim pel que fa als terminis, es van sortir amb la seva. Així, entre els anys 2002 i 2003, Loeb i Lee van complir amb el calendari i la sèrie no es va endarrerir (cosa que no ha succeït, a posteriori, amb una altra sèrie de Batman inacabada que també porta la mà de Jim Lee, però aquest és un altre tema, amb Frank Miller pel mig). De la mateixa manera, el resultat d’aquest arc argumental que es va allargar més d’un any tampoc no va deixar indiferent ningú.

Anem a pams. Per començar, gràficament ens trobem amb un producte d’aquells que entren directament i d’una manera espectacular, seguint l’estil del seu dibuixant, caracteritzat per escenes d’acció, homes musculosos i atractives senyoretes. Personalment, em considero seguidor de l’estil de Jim Lee, tot i que els darrers anys ens trobem amb més del mateix (i quin problema hi ha?). Associat a la seva manera de mostrar-nos els personatges de Gotham City (i els convidats de luxe que hi apareixen) hi trobem tota la línia de marxandatge que l’editorial procura explotar sempre que té un producte d’aquestes característiques. Tot plegat incrementa el rebombori que la sèrie porta associat.

L’altra branca del tàndem la forma el guionista Jeph Loeb, que, fins al moment, havia mostrat una molt bona manera de fer associat amb Tim Sale a El largo Halloween i Victoria Oscura, dos dels títols que tot seguidor del Cavaller Fosc ha de tenir a la seva biblioteca. En aquesta ocasió, el guionista va decidir posar tota la carn a la graella i per les pàgines de Silencio desfilen tots i cadascun dels personatges (bons i dolents) que podem associar amb el protagonista. Loeb es desa un as a la màniga, que no és altra que un personatge relacionat amb la infància de Bruce Wayne i el nou enemic (Silencio) que debuta en aquesta sèrie. El resultat de tot plegat és un espectacle visual acompanyat d’algun que altre gir de guió que no aconsegueix sorprendre del tot i d’alguna resolució que podria haver tingut un final millor (penso, sobretot, en la relació Batman-Catwoman). La història ideada per Loeb a Silencio va aconseguir posar petjada en la continuïtat del personatge, com ens demostren arcs argumentals posteriors d’altres guionistes que han aprofitat part del que s’explica aquí (la creació del mateix Silencio) o han estirat d’algun dels fils presentats (la reaparició sorpresa de cert Robin).

Paràgraf a banda es mereixen els salts enrere meravellosament resolts, gràficament parlant, per Jim Lee. De manera especial destaca l’escena que ens presenta uns jovenets Bruce i Tommy que es queden bocabadats amb l’aparició del Green Lantern Alan Scott en acció. Impressionant. Per tot plegat (l’espectacle visual i la presentació de pràcticament tota la galeria de personatges del bat-univers), Silencio es converteix en una obra d’allò més llaminera per a qualsevol lector. La segona lectura que n’he fet ara, gràcies al volum editat per Planeta (l’havia llegit anteriorment quan la va publicar Norma per lliuraments), m’ha permès assaborir millor la història i delir-me, un cop més, amb l’habilitat de Jim Lee amb els llapis. Tot un espectacle.

Green Lantern de Geoff Johns 1

2011-07-29T09:31:00.001+02:00

Green Lantern de Geoff Johns 1
Geoff Johns / Carlos Pacheco, Ethan Van Sciver, Ivan Reis, Simone Bianchi
Green Lantern: Rebirth, Green Lantern # 1-13 USA, Green Lantern Secret Files USA
Planeta de Agostini Comics
528 pàgines
35 €

L'estrena de la pel·lícula Green Lantern ha situat aquest personatge de DC en la primera línia de foc del món cinematogràfic (amb el possible interès del gran públic que el desconeix) i des de Planeta no s'ha volgut deixar escapar aquesta bona oportunitat. Seguint la política encetada mesos enrere de recopilar (com fan els americans) en volums de tapa dura les sèries regulars publicades prèviament en el format mensual de grapa, l'editorial va treure a la llum fa uns mesos dos toms que recopilen la nova etapa de les aventures (i desventures) de Hal Jordan, el primer Green Lantern (si deixem de banda Alan Scott, és clar, però aquest ja és un altre tema). Es tracta d'una iniciativa que els seguidors del personatge i del responsable de la seva resurrecció (Geoff Johns) hem rebut amb els braços oberts. Els fidels compradors de la grapa mensual tenen ara l'oportunitat de doblar les seves compres i ampliar la biblioteca amb aquests bonics volums que ens permeten llegir els arcs argumentals seguits, sense la interrupció mensual habitual.

Estèticament cal felicitar Planeta per l'edició (tot i el preu), però sobretot pel contingut. Aquest primer volum s'enceta amb el que, per a mi (i per a molts) és una de les millors històries que s'han publicat aquests darrers anys dins del gènere superheroic i marca un punt d'inflexió bàsic amb el personatge. Em refereixo a Green Lantern: Rebirth (publicada anteriorment per Planeta), que ja he recomanat a la batcova sempre que n'he tingut l'oportunitat. Amb aquesta història, Geoff Johns aconsegueix recuperar d'una manera coherent el personatge de Hal Jordan i lligar els tràgics esdeveniments del seu passat amb tot el que li espera (a ell i a la resta d'univers DC) en el futur més proper (les conseqüències del qual llegim actualment). La coneguda impuresa groga (el punt feble dels Green Lantern) troba la seva explicació en Parallax i, de retruc, es dóna una nova dimensió al viacrucis particular del protagonista (més viacrucis que mai, per cert). A partir d'aquí, Johns recupera (i augmenta) la mitologia que envolta el cos dels Green Lantern i la redimensiona, farcint la història de personatges recuperats del passat que troben ara un nou lloc dins d'aquest univers. A destacar la ja mítica escena del retrobament entre Batman i Green Lantern (que té continuació en números posteriors) on el guionista capta, de manera esplèndida, dos vessants bàsiques de l'essència dels personatges, amb la por com a element comú. La resta de números que engreixen aquest volum provenen de la sèrie original i segueixen aquesta mateixa línia i aquest mateix nivell.

Gràficament, Johns se sap envoltar d'autèntics pesos pesants de la indústria que l'acompanyen en aquest rellançament del personatge. Així, Carlos Pacheco, Ethan Van Sciver i Ivan Reis doten les històries d'espectaculars escenes (i escenaris) que exploten les virtuts de tot allò que ens explica el guionista i formen un tàndem perfecte amb ell. Fa uns mesos, us recomanava la lectura de DC Origenes: Green Lantern, una molt bona manera d'entrar dins del món del personatge (sobretot si sou nouvinguts dins d'aquest món). Si em feu triar entre aquella lectura i aquesta, sens dubte, em quedo amb aquest volum recopilatori que, de ben segur, us farà caure en la lectura de la seva continuació.

Recomanacions: Dràcula

2011-07-25T08:25:00.002+02:00

Dràcula
Bram Stoker
Adaptació: Michael Mucci
Il·lustracions: Ben Caldwell i Bill Harriar
Símbol Editors
132 pàgines
11,00 €

Molt abans de l’arribada d’ensucrats vampirs cinematogràfics que han desvirtuat l’essència del personatge, la paraula vampir anava lligada de manera íntima amb el comte Dràcula de Transsilvània. Publicada l’any 1897, aquesta novel·la de l’escriptor anglès Bram Stoker ha captivat lectors d’arreu del món que han estat seduïts per aquest llegendari personatge. De la mà de Michael Mucci, que adapta el text original, i de Ben Caldwell i Bil Harrar, que ens ofereixen la seva visió gràfica de la història, ens trobem davant d’una adaptació en còmic d’aquest clàssic de la literatura universal.

Jonathan Harker, un agent immobiliari, viatja fins a Transsilvània per a conèixer el seu nou client, el comte Dràcula, que viu en un tenebrós castell. El que ell no s’imagina és el que realment hi trobarà entre aquestes parets i l’aventura que s’encetarà amb l’arribada del comte a Londres inclosa. Aquesta adaptació en còmic és una bona manera de conèixer el personatge per part dels més petits i d’animar els lectors més grans a llegir la novel·la original.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 15 de juliol de 2011

13 nans ben vius

2011-07-22T10:50:00.000+02:00

A poc a poc, Peter Jackson ens mostra els detalls de l'adaptació cinematogràfica que fa, en dues parts, d'El Hòbbit del mestre Tolkien. Les dues aportacions més recents que ens ha regalat són el tercer vídeo de producció on podem veure els nans en acció (amb sorpresa final inclosa!) i la imatge de la companyia de nans al complet (cliqueu-la per a poder-la veure com cal). La caracterització dels personatges conserva l'essència que tant ens va captivar a la trilogia anterior. :)

Per cert, parlant d'El Hòbbit us avanço que ben aviat compartiré amb vosaltres una sèrie de Paraules ben especials. ;)

Vacaciones...

2011-07-20T20:08:00.001+02:00

Vacaciones...
Nicoby
Glénat
80 pàgines
15 €

A partir d’una trobada casual al metro que no s’acaba de concretar, en Mathieu torna enrere uns quants anys per recordar l'estada en un càmping amb els seus pares, durant unes vacances d’estiu. A partir d’aquí ens submergim en els records d’aquest protagonista i compartim les seves sensacions, dubtes, pors, però també nervis i alegries d’aquest estiu tan especial. La lectura d’aquesta BD et transporta a un temps passat, encara més si has compartit experiències semblants a les del protagonista amb un estiu de càmping.

Aquest és doncs un àlbum de sensacions, de records del temps passat i de nostàlgia. Una nostàlgia que rebrà un fort cop de puny a l’estómac amb el gir final. Potser no es tracta d’un final tan inesperat, però si us deixeu endur per l’ambientació (amb una senzillesa gràfica aparent, però que aconsegueix transmetre moltes sensacions), aquestes vinyetes et tornen a la realitat de manera brusca.

Nicoby aconsegueix fer-nos retrocedir en el temps, d’una manera un pèl idíl·lica al començament (com fem sempre que mirem el passat amb nostàlgia) i ens torna a la realitat d’una manera brutal. Una gran lectura, amb una aparença costumista que amaga més coses de les que ensenya, sempre que el lector s’hi deixi arrossegar.

Primer tràiler de The Dark Knight Rises!

2011-07-18T21:17:00.000+02:00

Es va filtrar fa uns dies (amb una qualitat força lamentable) i ràpidament va desaparèixer, però ara és oficial i ja tenim aquí el primer teàser tràiler de la pel·lícula que clourà la trilogia del Cavaller Fosc ideada per Christopher Nolan: The Dark Knight Rises. Les imatges recuperen fragments de les dues pel·lícules anteriors (Batman Begins i El Cavaller Fosc) i ofereixen poquet de la nova, però la sensació que transmeten és al·lucinant. Quin compte enrere ens espera!

Romanitzant terres germàniques

2011-07-13T14:01:00.002+02:00

La setmana passada he estat del tot desaparegut (virtualment parlant). El motiu, una escapada per terres germàniques d'allò més rica (culturalment i gastronòmicament parlant), amb el leitmotiv de l'antic món romà (especialment militar). La ruta m'ha portat per Köln, Saalburg, Trier, Haalten i Xanten. La degustació de les delícies locals (sempre ben regades amb una bona weissbier), s'ha complementat amb la visita a museus i al Parc Arqueològic de Xanten. Precisament en aquest espai, vaig poder veure en directe a la Legio VI Victrix en acció (convidats en diferents edicions de Tàrraco Viva) i he immortalitzat aquests moments en dos vídeos.

En el primer, veiem a la Legio VI Victrix en acció, marxant per aquest parc arqueològic, i participant en la realització d'un ritual nocturn en homenatge als déus:

En el segon, vaig tenir la sort de veure l'acte d'homenatge a Klaus Schwab, el Centurio de la Legio VI Victrix, en el moment de passar el relleu al seu successor. En aquest acte, preparat pels seus companys, hi van participar diferents membres d'altres grups de reconstrucció històrica europeus, entre els quals dos personatges ben coneguts de l'associació Projecte Phoenix de Tarragona (de la qual en formo part), en un moment que no oblidarem mai els que el vam gaudir en directe! (i no, no són hòbbits) :)

Habemus pòster de The Dark Knight Rises

2011-07-12T08:49:00.000+02:00

Ja tenim aquí el primer pòster oficial de The Dark Knight Rises, la pel·lícula que clourà la trilogia del Cavaller Fosc de Christopher Nolan. :)

Arkham City pren vida

2011-07-03T21:11:00.002+02:00

Per als que no en tenim prou amb l’Asil Arkham (de Batman Arkham Asylum), abans d’acabar l’any aterrarà a les pantalles de la Ps3 una aventura que ens portarà pels carrers d’Arkham City, amb nous personatges (com Catwoman o Robin) i seguint l’estil de l’anterior joc (amb les millores pertinents i l’ambientació espectacular de sempre). En voleu un tast? Aquí teniu un impressionant vídeo de 12 minuts del nou joc. :)

Una edició en Blu-ray per a tenir-les totes...

2011-06-29T08:13:00.016+02:00

Finalment, després d'una llarga espera, avui els seguidors de l'adaptació cinematogràfica de l'obra magna de Tolkien estem d'enhorabona: ja és aquí l'edició estesa, farcida d'extres, d'El Senyor dels Anells en alta definició. "Un regalo para la vista, sin duda" que diria Sam. Tots els detalls, a Zonadvd. I aquí, el tràiler:

La tornada d'en Gàndalf al cinema

2011-06-27T18:31:00.000+02:00

Quan queden poques hores per a la sortida de l'edició estesa en alta definició d'El Senyor dels Anells de Peter Jackson, la revista Empire ens submergeix de nou en la Terra Mitjana amb una portada ben especial: la tornada de Sir Ian McKellen com a Gàndalf en l'adaptació d'El Hòbbit que prepara el mateix equip creatiu de la trilogia de l'anell. Fa molt de goig tornar a veure aquest grandíssim actor de nou en la pell d'aquest estimat personatge creat per Tolkien. :)

Per molts anys, Sonic!

2011-06-23T11:02:00.000+02:00

Avui fa anys un dels personatges mítics dels videojocs (i buc insígnia de la casa Sega) i que tan bones estones m'ha fet passar. Sonic, l'eriçó blau corredor, celebra els 20 anys. Aficionat i seguidor de la casa Sega des de petit (per damunt de Nintendo), les primeres aventures d'en Sonic les vaig gaudir a la petita pantalla (a tot color!) de la Game Gear, per després passar a la seva germana gran, la Mega Drive. Per a celebrar aquest aniversari, res millor que recordar les primeres notes musicals del videojoc amb la ja mítica cançoneta del Green Hill Zone. :)

I per als jugadors més nostàlgics que volen fer còrrer l'eriçó a les màquines d'avui, podem provar el Sonic Generations a la Ps3 i a la Xbox 360. Llarga vida al Sonic!

Minuts musicals estiuencs

2011-06-21T16:11:00.002+02:00

L'arribada de l'estiu ve acompanyada per la ja habitual "batalla" per la cançó de l'estiu. Avui, al canvi d'estació cal sumar-hi la celebració del dia de la música. Des de la batcova em sumo a aquesta doble celebració (estiuenca i musical) amb la que té molts números per a ser la cançó d'aquest estiu: una història d'amor sorprenent farcida de motius humorístics, bon rotllo i una tornada d'aquelles que s'enganxen. Donem la benvinguda a Els Catarres i a la seva Jenifer. :)

Un Batman: Year One molt animat

2011-06-08T08:39:00.001+02:00

Una de les obres considerades clàssiques dins del còmic americà (i que heu de llegir si encara no ho heu fet) és el Batman: Year One de Frank Miller i David Mazzucchelli, publicat l'any 1987 dins la sèrie regular del personatge (Batman 404-407 USA) i recopilada posteriorment en volums unitaris en diferents edicions (aquí trobareu la darrera en espanyol publicada per Planeta). La història ens presenta l'origen del personatge (i ha estat aprofitada per Nolan en les seves adaptacions cinematogràfiques). Seguint la línia de potenciar el mercat cinematogràfic domèstic amb pel·lícules d'animació, DC prepara la versió animada d'aquest còmic. Com veurem aquest Batman a les nostres pantalles? Aquí en tenim una mostra, amb el teaser fet públic per l'editorial que ens dóna un tast de tot plegat de la mà dels responsables d'aquesta adaptació.

El retorn de Nightwing

2011-06-06T23:45:00.000+02:00

Aquests dies la blogosfera en va plena: l’editorial DC Comics rellançarà, el 31 d’agost, tot el seu univers amb la publicació de 52 sèries (noves i velles) que començaran totes pel número 1 (amb la renumeració de les ja clàssiques Action Comics, Detective Comics, Superman i Batman entre moltes altres). Aquest rellançament arribarà de bracet de les vendes simultànies de les edicions digitals dels còmics. Trobareu tots els detalls als especials que Zona Negativa dedica a aquest esdeveniment. Les darreres hores s’han detallat els títols i els equips creatius de les diferents sèries, entre les quals trobem les de l’univers del Cavaller Fosc. Com ja us podeu imaginar, un dels meus dubtes era saber quin paper hi jugarà Dick Grayson (substitut de Bruce Wayne com a Batman després de la seva desaparició) en aquest nou univers. Avui ens han donat la resposta: Dick Grayson reprendrà el paper de Nightwing, això sí, amb nova imatge, de la mà de Kyle Higgins i Eddy Barrows:

Què trobarem en aquest nou univers? El temps ens ho dirà.

Flash 1: La infame muerte de los villanos

2011-06-03T17:41:00.000+02:00

Flash 1: La infame muerte de los villanos
Geoff Johns / Francis Manapul-Scott Kolins
Flash Secret Files and Origins 2010, Flash 1-8 USA
Planeta de Agostini Comics
240 pàgines
20 €

Per a mi, només hi ha un únic Flash, que no és altre que l’original, Barry Allen. També tinc en consideració Wally West, sobretot per la seva etapa dins dels Jóvenes Titanes clàssics, però la veritat és que considero el Flash original el més carismàtic de tots. I ara estic d’enhorabona amb l’estrena de la nova sèrie del personatge guionitzada per Geoff Johns, l’autèntica ment creativa de l’actual univers DC. La història desenvolupada en aquest volum lliga de manera directa amb els esdeveniments finals de "La nit més fosca" i la resurrecció de certs personatges, però la veritat és que es pot llegir de manera independent, cosa que us recomano.

Barry Allen torna a casa i recupera la seva feina al Laboratori de Criminalística de Central City. Com ja podíem esperar, amb la seva tornada també reapareixen de nou els problemes i els vells enemics tornen a escena. I, de fet, no només els vells sinó també els futurs, cosa que no ens ha de sorprendre tractant-se d’aquest personatge que ha viatjat pel temps gràcies a la força de la velocitat. La galeria de personatges que integren l’univers de Flash sempre ha estat força curiosa i ara, de la mà de Geoff Johns, es converteix també en atractiva, amb la recuperació del Capità Bumerang com a bon exemple. Tot plegat configura una història molt interessant, amb el toc d’intriga per mantenir l’interès en el lector i un dinamisme que enganxa la lectura.

Pel que fa a l’aspecte gràfic, la feina de Francis Manapul i de Scott Kolins és molt més que encertada. Cadascú aconsegueix imprimir caràcter als personatges i dinamisme a les accions (amb la presència constant de moviment, com no podia ésser d’una altra manera). Alhora, el tractament del color és esplèndid i lliga perfectament amb el traç dels dibuixants. Clouen el volum breus històries que ens aclareixen certs aspectes dels enemics de Flash (protagonistes actualment per la seva relació amb l’anterior saga de l’univers DC, com he dit), així com una bona guia de personatges i de llocs que ajuden a ubicar-los i que donen un bon cop de mà als lectors nouvinguts. De fet, tot i que la història arrossega material antic i és l’origen del material nou que ens trobarem amb la següent saga (“Flashpoint”), crec que es pot seguir fàcilment encara que no es conegui gaire el personatge, cosa que fa encara més atractiva la seva lectura si no teniu el plaer de conèixer Barry Allen. Per cert, m’encanta el títol d’aquesta etapa que també dóna nom al volum. :)

Wonder Woman 1: Odisea

2011-06-01T22:54:00.003+02:00

Wonder Woman 1: Odisea
Gail Simone-Geoff Johns-J. Michael Straczynski-Louise Jones Simonson / Adam Hughes-Don Kramer-Eduardo Pansica-Francis Manapul-George Pérez i altres
Wonder Woman 600-606 USA
Planeta de Agostini Comics
200 pàgines
16,95 €

Tard o d’hora, tots els superherois (i les superheroïnes també) pateixen un rentat de cara que afecta la seva imatge pública així com la seva relació amb la resta de membres del seu particular univers de ficció. Ara li ha arribat el torn a la dona meravella de l’univers DC, Wonder Woman. De la mà del guionista de nom impronunciable (J. Michael Straczynski) i acompanyat pel dibuixant Don Kramer (entre d’altres), un nou horitzó s’obre davant la princesa Diana.

D’entrada, el canvi més significatiu a nivell visual és el nou uniforme que vesteix la protagonista, obra i gràcia de Straczynski i de l’artista Jim Lee, i que ha aixecat força rebombori. La nova indumentària pretén modernitzar la imatge que tots tenim de l’heroïna i acostar-la als nostres temps, alhora que fer-la més propera i molt més “real” (amb totes les cometes que vulgueu). Així, els pantalons i la jaqueta ofereixen un aspecte més urbà i juvenil i allunyen la protagonista de la imatge icònica que l’ha caracteritzat fins ara. Trobareu una mostra del que us dic a l’entrada dedicada al darrer Big Culo Day. :)

A més de l’aspecte visual, la història també pateix canvis significatius, en consonància amb la part gràfica. El temps dirà, com sempre, si aquestes novetats es mantenen o són simplement la diversió temporal del guionista (com passa malauradament massa sovint al còmic americà). Bàsicament, Diana aterra en un nou context, on no coneix el seu passat com a Wonder Woman i pateix, de fet, el procés per a transformar-s’hi. Sense llaç i sense saber volar (tot tornarà al seu lloc, evidentment), Diana viu a la ciutat de Nova York i s’entrena amb un grup d’amazones que han fugit de la destrucció de Themyscira, la seva llar. Ens trobem, un cop més, amb el procés de creixement del personatge que posarà a prova les seves habilitats (les que coneix i les que no) protegint les seves companyes.

Per les pàgines d’aquests sis números de la sèrie regular americana circulen personatges mitològics diversos, recuperats d’etapes anteriors, que donen a la trama aquest flaire mitològic que sempre busquem en les històries de Wonder Woman. Això contrasta, alhora, amb aquesta nova imatge més urbana del personatge que busca el seu lloc en aquest nou escenari. Es tracta d’una bona manera d’introduir-se en el personatge, tot i que no ens trobem amb la seva imatge icònica. Complementen el volum unes històries breus de la Wonder Woman que tots coneixem, així com un excel·lent recull d’imatges fetes per diferents artistes i de cobertes dels números americans originals que tenen la particularitat de presentar les dues versions del personatge (amb l’uniforme de sempre i la nova versió).

De la bombolla immobiliària a la crisi (o el naixement d'Españistán)

2011-05-26T09:07:00.002+02:00

La parella (de fet?) creativa formada per l'Aleix Saló i l'Àlex S. Roca ha tornat a arrasar a youtube amb un nou vídeo. Després del Ratzinger Z, ara arriba la preqüela de l'Españistán de l'Aleix Saló: De la bombolla immobiliària a la crisi, una manera clara, contundent i, és clar, catxonda, d'entendre com hem arribat a la situació actual. Imprescindible!

May The Freak Be With You

2011-05-25T09:12:00.002+02:00

Si la data d'avui (25 de maig) no us suggereix res, vigileu que el costat fosc no us castigui! Preneu nota: avui se celebra el dia de l'orgull friki, tot rememorant l'estrena, el 25 de maig de 1977, de la primera pel·lícula de la trilogia galàctica per excel·lència: Star Wars (i que podrem gaudir en alta definició ben aviat!). La temàtica triada enguany és precisament el món creat pel senyor Lucas i la batcova se suma a la celebració amb una prova ben palpable que la força ja ha passat a formar part de les nostres vides diàries. O és que encara no heu vist l'anunci de certa marca de cotxes? :D

Evidentment, i com no podia ésser d'una altra manera, tenim una versió especial estesa amb escenes eliminades mai vistes que tampoc us podeu perdre:

Que tingueu un molt bon dia! I que la força us acompanyi!

Recomanacions: 1811. El setge de Tarragona

2011-05-19T08:13:00.001+02:00

1811. El setge de Tarragona
Guió: Àngel-O. Brunet
Il·lustracions: Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar”
Ajuntament de Tarragona
64 pàgines
16,00 €

El 28 de juny de 1881, l’exèrcit napoleònic assalta la ciutat de Tarragona, posant punt i final al setge que havia començat el 3 de maig. Aquest és un dels episodis més cruents de la nostra història i enguany, amb motiu de la commemoració del bicentenari d’aquest setge durant la Guerra del Francès (1811-2011), l’Ajuntament de Tarragona ha decidit recuperar la memòria històrica amb diversos actes, entre els quals trobem la publicació d’aquest còmic.

La història ens fica en la pell del nen protagonista que pateix de ple les conseqüències del setge, com la resta de la població civil. A través dels seus ulls seguim les dificultats creixents dia a dia. Tres autors tarragonins, Àngel-O. Brunet al guió i Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar” a les il·lustracions, ens transporten a aquesta època gràcies a un argument trepidant i unes il·lustracions esplèndides que ens mostren com era la nostra ciutat fa 200 anys.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 6 de maig de 2011

Dies de legió a Tàrraco

2011-05-17T14:48:00.006+02:00

Aquests dies la ciutat de Tarragona ha retrocedit més de dos mil anys per acostar-nos el passat romà de la capital de la Hispània Citerior amb el festival Tàrraco Viva. Els legionaris de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) hem adoptat el camp de futbol del Roqueral com a campament per apropar la vida diària de les legions altimperials. Si us heu perdut la recreació, la podeu recuperar amb vídeos com aquest, que recull l'explicació de la Legio del passat dissabte (aquest cop vaig canviar la gladius pel micro):

També vull compartir alguns moments de l'edició d'enguany, immortalitzats gràcies a l'iPhonus :). En aquesta llista de reproducció trobareu 4 vídeos:

Com es posa una lorica segmentata (1) [vídeo].
Com es posa una lorica segmentata (2) (bona explicació, Stellio) [vídeo].
Entrevista a l'optio de la Legio VII Gemina (molt gran, Lluís!) [vídeo].
La Legio VII Gemina de pràctiques, en versió Super 8 [vídeo].

L'any vinent (del 17 al 27 de maig de 2012), més i millor! :D

Españistán

2011-05-09T10:02:00.002+02:00

Españistán
Aleix Saló
Glénat
144 pàgines
17,95 €

Parlar de l’Aleix Saló és fer-ho de capgrossos sense nas (i amb boca esporàdica) i de mala llet. La seva mirada crítica (sota un prisma còmic) de la realitat la trobem cada dia a les tires còmiques Cornuts! que publica al Directe.cat. És la millor manera d’estar el dia de tot el que passa en el nostre petit país (Guardiola dixit) i de descarregar tensió amb una bona rialla (fins i tot amb els “acudits idiotes” que, de tant en tant, ocupen la tira). Ja l’havíem vist debutar al món del còmic en paper amb Fills dels 80. La generació bombolla, una radiografia de tota una generació que ha vist (hem vist) com es capgirava la truita de l’estat del benestar i com, a sobre, hem de pagar els plats trencats. Si encara no l’heu llegit, no sabeu què us esteu perdent. Ampliant fronteres lingüístiques, l’Aleix dóna el salt al mercat espanyol amb Españistán, publicada per Glénat al darrer Saló del Còmic.

La referència bàsica (que no única) de l’obra, pel que fa al seu desenvolupament, ens la dóna el mateix autor a l’epíleg. La història és tot un homenatge al Senyor dels Anells del mestre Tolkien. Però tranquils si no formeu part de l’horda de seguidors tolkenians. El que predomina a Españistán és aquesta mirada crítica tan característica dels capgrossos de l’Aleix focalitzada, en aquest cas, en el país que dóna títol al volum. El retrat és contundent, però no per això menys real. Un cop més, l’humor s’utilitza com a instrument per a descarregar el malestar que provoca la situació que vivim. I es tracta d’un molt bon instrument a mans de l’Aleix. Les referències que podem resseguir a l’obra no acaben aquí, ni molt menys. No us vull desvetllar cap moment crucial, però és fàcil reconèixer alguns dels animals televisius que habiten les pantalles de moltes llars espanyoles (i també catalanes) i, fins i tot, la recreació de moments ja clàssics de la nostra televisió (algú ha dit APM?).

Amb Españistán l’Aleix s’atreveix a donar el salt amb una publicació monogràfica i unitària (tot i la temàtica unitària, Fills dels 80 està format per diferents seqüències dividides temàticament) i ho fa ficant el dit a la nafra. És una llàstima no poder llegir aquesta obra en català (la vida és bonica, però complicada que diuen Els Pets), però el fet de publicar-se a nivell estatal ofereix la possibilitat, a la resta de pobladors del país veí (i que, de fet, apareixen a les pàgines del còmic) de descobrir el talent i la visió crítica d’aquest ninotaire que traspassa fronteres i que reflecteix com ningú les nostres misèries. Per cert, tot i les 144 pàgines, us quedareu amb ganes de més. De molt més.

Un Green Lantern més èpic

2011-05-05T08:18:00.000+02:00

Nou i espectacular tràiler (final?) de la versió cinematogràfica del Green Lantern Hal Jordan amb tota la tropa en acció. Sembla que xalarem el proper mes de juny. Gràcies per l'enllaç, David! :D

L’Instagram de la batcova

2011-05-04T08:03:00.001+02:00

Una de les moltes joguines llamineres que podem trobar a l’iPhone (si us agrada la fotografia) és l’aplicació Instragram, una xarxa social on compartir fotografies, maquillades prèviament amb diferents filtres i que disposa de servei de localització i de compartir les publicacions amb altres xarxes com Twitter o Facebook. Instagram ha crescut d’una manera brutal i, com a curiositat, a diferència d’altres aplicacions, no té versió web i només s’hi pot accedir a través del telèfon, tot i que hi ha alternatives (cada cop més) que permeten visualitzar les imatges compartides via web (només visualitzar-les). Una d’aquestes (descoberta gràcies a Betes i Clicks) és Instagrid que recull les imatges dels usuaris i permet crear una pàgina personal amb les fotos penjades a Instagram, en format de taula o de phot blog, i amb un enllaç únic que segueix l’esquema instagrid.me/nomd’usuari.

Servidor, tastaolletes de mena per a aquestes coses, ja té pàgina. Així que des de ja mateix podeu veure les fotografies que penjo a Instagram a l’adreça http://instagrid.me/nightwing80/, que ja he incorporat al recull de la meva identitat 2.0 que trobareu a la barra lateral de la batcova. :)

Batman de Norm Breyfogle 1

2011-05-03T18:31:00.001+02:00

Batman de Norm Breyfogle 1
Alan Grant-John Wagner-Mike Barr / Norm Breyfogle
Detective Comics 579, 582-594, 596 USA
Planeta de Agostini Comics
352 pàgines
30 €

Seguint la política de recuperar bon material de fons de la casa DC, Planeta ha decidit apostar per un autor important en la trajectòria del Cavaller Fosc pel que fa a l’aspecte gràfic. Es tracta de Norm Breyfogle, tot un clàssic dels anys vuitanta i primera meitat dels noranta. Aquesta col·lecció, formada per 5 volums a tot color (excepte el primer número d’aquest volum inaugural), recuperarà tota l’obra d’aquest dibuixant en la seva etapa com a responsable de la imatge del protector de Gotham.

En aquest primer volum trobem la signatura de noms també clàssics dins del panorama nord-americà (tot i la seva procedència anglesa) pel que fa al guió, com ara Alan Grant o John Wagner. El resultat és, d’una banda, tot un alè de força, moviment i contundència pel que fa a l’aspecte gràfic del Cavaller Fosc i uns guions que configuren una mostra representativa dels temes tractats (i dels personatges recuperats) durant aquests anys.

No amagaré que el factor nostàlgic pesa en la meva valoració d’aquesta etapa. Norm Breyfogle és el responsable, amb Jim Aparo, de la imatge que tinc del personatge durant la meva infantesa. Les habilitats gràfiques de tots dos autors i la seva icònica manera de representar el personatge em van marcar en el seu moment. Val a dir, també, que recuperades aquestes lectures, les sensacions són les mateixes i és de justícia poder tenir a les mans aquest material recuperat i fer-ho amb volums de la qualitat d’aquest. Una lectura que us recomano si, com jo, sou uns enamorats de les etapes dels anys vuitanta i noranta i si vau créixer contemplant les cobertes d’aquest artista. Una excel·lent manera, també, de descobrir històries curtes (formades per, com a molt, tres números originals) de Batman amb un aspecte gràfic impecable.

La batcova fa anys i estrena versió mòbil

2011-04-26T14:52:00.010+02:00

Avui fa quatre anys del primer apunt de la batcova (bé, de la versió primigènia Meo Quidem Animo) protagonitzat pel Superman televisiu d'Smallville. Són quatre anys compartint 657 apunts sobre còmics, cine, sèries, llibres i dèries diverses. Per a celebrar-ho, la batcova estrena versió mòbil. Des d'ara, si visiteu el bloc des del vostre dispositiu mòbil (ja sigui iParatu o Androide) accedireu a una versió reduïda i adaptada a les pantalles. Us en podeu fer una idea clicant aquí:

Des d'aquesta versió mòbil també podeu accedir a la versió completa, amb la plantilla sencera. Si la gràcia dels Valar m'acompanya, em trobareu al peu del canó de la batcova una bona temporada més, ja sigui en versió mòbil o en versió completa. Gràcies per acompanyar-me aquests 4 anys! Recordeu que "El camí segueix i segueix"... :)

Caricatures i còmics per Sant Jordi

2011-04-23T09:30:00.002+02:00

Ja ha arribat Sant Jordi, la diada de llibres, de roses i també de còmics. La Primavera Literària ja fa dies que omple els carrers de Tarragona amb diferents actes i avui teniu una cita amb els somniadors de Delirópolis a la Rambla (repetint l’experiència de l’any passat). De 16:00 a 18:00 (i sempre que la pluja ens respecti), els deliròpates (encapçalats per Miguel Villalba Sánchez Elchicotriste) faran caricatures a la carta i vendran exemplars de la revista Delirópolis (que ja va pel número 52!). Voleu una caricatura? No falteu a la cita! :D

Seguint la tradició encetada també l’any passat, aprofito la diada per a recomanar-vos tres còmics per a regalar, comprar i evidentment gaudir. Si trieu ser més tradicionals i regalar un llibre, no us oblideu del bon rei En Jaume. ;)

1811. El setge de Tarragona
Àngel-O. Brunet / Hugo Prades-Josep Lluís Zaragoza “Zar”
Ajuntament de Tarragona
64 pàgines
16,00 €

Començo les recomanacions amb una compra obligada per als tarragonins i que també agradarà als amants dels bons còmics que recreen episodis històrics. El guió d’Àngel-O. Brunet ens porta a viure des de dins (seguint la perspectiva del nen protagonista) el setge que va patir la ciutat de Tarragona l’any 1811 per part de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. Les excel·lents il·lustracions d’Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar”, amb la col·laboració de Ramon Sarlé, ens endinsen de ple en aquest ambient i ens conviden a visitar la nostra ciutat fent un salt de 200 anys enrere en el temps. Sens dubte, la compra imprescindible d’aquest Sant Jordi a Tarragona.

Blacksad
Juan Díaz Canales / Juanjo Guarnido
Norma Editorial
232 pàgines
29,00 €

Ja vaig recomanar aquest integral al Club dels Tarraconins, però ho torno a fer perquè crec que és una obra que val molt la pena (tot i els evitables errors ortogràfics que trobem a l’edició). Els quatre àlbums recollits en aquest volum són una mostra de l’habilitat dels autors per fusionar el gènere negre amb el còmic, tot utilitzant animals antropomòrfics com a protagonistes. Un treballat guió i un excel·lent traç i millor color fan d’aquest còmic un dels més recomanables del mercat actual, tan si us agraden les històries de gènere negre com les bones històries en general.

Superman Secret Origin
Geoff Johns / Gary Frank-Jon Sibal
DC
224 pàgines
29,99$

Acabo les recomanacions, com sempre, amb una lectura de còmic de superherois. En aquest cas, no es tracta de Batman sinó de l’Home d’Acer i és que l’obra bé s’ho val. Només cal mirar els crèdits i veure la suma de dos noms com són Geoff Johns i Gary Frank per saber que ens trobem amb una obra d’alt nivell, tan en l’aspecte gràfic com en la mateixa història. I aquesta és una primera impressió corroborada per la lectura del còmic. Johns i Frank recuperen el millor de l’origen de Superman i ho completen amb detalls que engrandeixen l’obra i la magnitud del personatge. Més del mateix? En aquest cas, més del millor. Una lectura obligada per als seguidors del personatge i ideal per als lectors esporàdics. L’edició que tinc i que he llegit és l’americana, però podeu llegir l’edició espanyola editada per Planeta al Saló del Còmic.

Que tingueu una bona diada de Sant Jordi! :D

La Comarca torna a la vida

2011-04-21T12:52:00.000+02:00

Després de moltes (però moltes) dificultats de diversa mena, finalment Peter Jackson ha pogut arrencar l’adaptació cinematogràfica d’El Hòbbit del mestre Tolkien, seguint l’estela de la trilogia de l’anell. Nova Zelanda tornarà a vestir-se de Comarca, cosa que ens congratula als amants de la saga literària i de la seva adaptació a la pantalla gran. Tindrà aquesta adaptació el mateix nivell que la trilogia? De la mà del mateix Peter Jackson ho podem comprovar en el primer vídeo que ens arriba directament del set de rodatge (gràcies per l’enllaç, David!). Pell de gallina, un altre cop, amb el renaixement de la Comarca i de la Terra Mitjana. :)

Un Sant Jordi amb el rei En Jaume

2011-04-20T08:02:00.001+02:00

Ja ho diuen que el mes d'abril porta llibres mil, especialment el dia de Sant Jordi. Enguany, hi aporto el meu granet de sorra. Entre les novetats publicades a Tarragona que es poden trobar al programa d'actes de la Primavera Literària (La rosa que roda), hi trobareu el llibre sobre el rei En Jaume de Publicacions URV i Edicions UIB, curat per Carme Oriol i per mi mateix i del qual us n'he parlat un parell de cops (o potser més, ehem). Podeu consultar tot el programa d'actes i novetats literàries aquí (pdf). No sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi? :)

L'hivern ja ha arribat

2011-04-19T09:27:00.001+02:00

No m'he begut l'enteniment. Ja sé que tot just encetem la primavera i que les altes temperatures ens han visitat aquests darrers dies. Si formes part de l'horda de seguidors de George R.R. Martin hauràs entès el títol a la primera. I és que, benvolguts, ja ha arribat a les nostres pantalles (gràcies a HBO) l'adaptació televisiva de Game of Thrones, la primera part d'aquesta magna obra anomenada Cançó de Foc i Glaç que ens té a molts enganxats (i de quina manera!). Ahir mateix vaig poder veure el primer capítol, titulat significativament "Winter is Coming" i la veritat és que em vaig quedar amb la boca oberta. No desvetllaré res de l'argument (per si no heu llegit els llibres, cosa imperdonable, per cert), però no em puc estar de lloar la feina feta per la cadena i per tot l'equip tècnic i artístic en aquest intent titànic d'adaptar la que és, probablement, la millor saga de literatura fantàstica recent. Des del primer minut respirem l'ambient dels Set Regnes, alguns dels quals ja podrem visitar en aquest primer capítol, i endevinem part de la personalitat dels personatges. L'adaptació, lluny de ser ensucrada, capta l'essència del llibre i ens mostra tot el que esperem veure a la pantalla, hi hagi sang, violència, sexe o incest pel mig. Capítol a banda mereix la banda sonora que aconsegueix endinsar-nos en l'ambient que es respira als llibres.

Aquesta primera temporada està formada per 10 capítols i ja tinc ganes de poder veure el segon. Sens dubte, serà una de les primeres sèries que formaran part de la blu-rayteca de la batcova quan arribi el moment. Us deixo amb una de les joies de la sèrie (marca de la casa) que no és altra que els crèdits d'inici, on podem trobar la història passada d'aquest món de ficció creat pel mestre Martin. Recordeu, l'hivern ja ha arribat! :)

Paraules

2011-04-17T21:14:00.000+02:00

En tot cas, és per això que no vaig parlar mai a ningú de la meva cinta. Fins i tot vaig girar la tapa del revés, de manera que només veies la Judy i el seu cigarro si obries la capsa de plàstic. Si aquella cinta era tan important per a mi, però, no era pel cigarro, ni tan sols per com cantava la Judy Bridgewater (és una d’aquelles cantants del seu temps, de música de cocteleria, no pas de la que ens agradava a Hailsham). El que feia aquella cinta tan especial per a mi era una cançó en concret: la tercera, “No em deixis mai”.

És lenta i descordada i americana, i té un tros que em torna una vegada i una altra en què la Judy canta: “No em deixis mai, amor meu, no em deixis mai...”. Jo aleshores tenia onze anys, i no havia sentit gaire música, però aquesta cançó en concret em va tocar el cor. Sempre procurava tenir la cinta al començament de la cançó per a poder-la posar cada vegada que en tenia una oportunitat.

Kazuo Ishiguro, No em deixis mai

Recomanacions: Blacksad

2011-04-11T09:12:00.002+02:00

Blacksad
Guió: Juan Díaz Canales
Dibuix i color: Juanjo Guarnido
Norma Editorial
232 pàgines
29,00 €

En un ambient que recorda el dels anys 50 als Estats Units és on trobem John Blacksad, un detectiu que s’endinsa en misterioses desaparicions i assassinats i mirar de treure’n l’entrellat. Sota la gavardina hi trobem un felí que, en un món habitat per tota classe d’animals antropomòrfics, investiga els crims més inexplicables.

Les històries de Blacksad i de la resta de personatges, amagades rere aquesta aparença animal, no són precisament infantils i contenen tots els ingredients del bon gènere negre. Aquest volum integral, publicat només en català, inclou els quatre primers àlbums de la sèrie, dues històries inèdites i un nou pròleg dels autors. Si us agraden les emocions fortes i les històries fosques ben escrites i dibuixades, Blacksad és el vostre investigador.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 1 d’abril de 2011

Presentació de 1811 El setge de Tarragona

2011-04-05T09:02:00.000+02:00

Fa uns mesos em vaig fer ressò d’un dels actes que l’Ajuntament de Tarragona ha preparat per aquest 2011, amb motiu de la commemoració del bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011). Es tracta de la publicació del còmic 1811 El setge de Tarragona, amb guió d’Àngel-O. Brunet i il·lustracions d’Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza (dos habitants de Delirópolis i companys de la Setmana del Còmic de Tarragona). Ha arribat el moment de presentar el còmic en societat. La cita és a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, aquest proper dijous 7 d’abril, a les 20:00h. on seré l’encarregat de presentar l’obra, ben acompanyat pels autors i pels representants consistorials. Hi esteu totes i tots convidats! Aquí teniu la invitació. :)

El Tercer Testamento: Julius 1

2011-04-04T17:58:00.000+02:00

El Tercer Testamento: Julius 1
Alex Alice-Xavier Dorison / Robin Recht
Le Troisième testament - Julius Livre 1 FR
Glénat
80 pàgines
15 €

El Tercer Testamento d’Alex Alice i Xavier Dorison es pot considerar ja tot un clàssic recent del còmic europeu. Aquesta aventura que barreja intrigues religioses, misteri i esoterisme ha connectat amb els lectors de BD tractant un tema que després molts altres autors han seguit, amb més o menys encert. Ara és una bona oportunitat d’entrar en aquesta història amb la nova edició que ha publicat Glénat, en format de luxe, recollint els 4 àlbums originals en un integral molt temptador (amb un preu no gaire temptador, això sí, 42€). Confesso ja ara que es tracta d’una de les lectures pendents que tinc pel que fa a historieta europea.

Aquest Julius que dóna títol a l’àlbum que ara ens ocupa és un personatge que forma part de la llegenda d’aquest Tercer Testament. Els autors ja ens adverteixen a la nota introductòria que la lectura d’aquesta nova sèrie formada per 4 àlbums es pot fer de manera independent de la història ja coneguda. I això és precisament el que he fet. Julius se centra en aquest personatge i ens el presenta en un temps anterior al que podem llegir a l’altra sèrie. Ens trobem, doncs, amb un cas d’aquells en què llegirem els esdeveniments cronològicament anteriors als explicats, la qual cosa pot facilitar precisament la seva lectura independent.

Julius és un general romà admirat pels seus soldats i encara més temut (i odiat) per molts dels enemics interns que té a Roma. Aquesta nova història ens portarà a acompanyar el personatge des de la seva condició de general de l’Imperi romà fins a esdevenir un mític profeta. En aquest primer àlbum assistim a la seva condició de militar i a una primera evolució del personatge quan entra en contacte amb els cristians, sobretot amb un en particular. Realment, la història es pot seguir d’allò més bé sense tenir el coneixement que atorga haver llegit els volums precedents (cronològicament posteriors, això sí), i aporta una bona dosi d’aventures, acció, emoció i recreació històrica. Visualment és una d’aquelles obres que justifiquen la seva compra, i més encara si us agraden les bones recreacions d’època. En aquest cas, és més important el context i l’ambientació que la recreació de certs episodis bèl·lics que ens mostrin els legionaris en acció. Alguns dels enfocaments que ens proporciona el dibuixant no tenen res a envejar a les grans produccions cinematogràfiques i fan que l’ambient que es respiri rere cada vinyeta sigui d’aquells que et deixen un regust de bona aventura. La lectura de Julius pot ser l’excusa perfecta per a endinsar-se de ple en el Tercer Testament. Potser el Saló del Còmic que tenim a la vora pot ser una bona oportunitat per a fer-ho.

El còmic en català de Jordi Riera Pujal, compra obligada

2011-04-01T08:07:00.000+02:00

La notícia va saltar fa uns dies al bloc de Joan Navarro: Glénat publicarà al Saló del Còmic el llibre El còmic en català de Jordi Riera Pujal. A ComiCat hi trobareu tota la informació. Cal celebrar l’aparició del llibre per (com a mínim) un doble motiu: l’aparició d’una obra d’aquestes característiques i el fet que el seu autor és precisament un company de ComiCat. Hores i hores de feina es veuen ara recompensades amb aquest catàleg de publicacions que recull tot allò que ha vist la llum entre els anys 1939 i 2011 pel que fa al còmic escrit en la nostra llengua. Felicito el Jordi per la gran feina feta i us ofereixo tot seguit un tast del contingut del llibre. Ja sabeu quina novetat heu de comprar al Saló, oi? :)

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011)
Jordi Riera Pujal
Rústega. 15x21 cm.
Col. Vinyetes 160 pàgs.
Color. PVP: 15 €
[Portada provisional]

El llibre es un estudi i catàleg sobre tot el que s’ha publicat en còmic en llengua catalana des del final de la guerra civil fins ara (1939-2011). Es evident que hi ha un buit important en l’ investigació de la cultura popular en català. Cultura que ha marcat a una part important de les diverses generacions que convivim avui en dia. Aquest llibre vol ajudar a omplir part d’aquest buit en el camp del còmic.

L’autor, Jordi Riera Pujal, col·leccionista i estudiós del tema, va començar a posar a l’abast del públic la seva base de dades sobre el còmic en català a Internet a partir de desembre del 2007. La pàgina es Catàleg de Còmic en Català www.grupelsisards.cat/comic/. Aquesta web corregida i molt ampliada en quant a dades, referències i comentaris ha servit de base per fer l’estudi. Dos anys de voltar per biblioteques i arxius, d’escriure alguns autors i de recopilar i contrastar la documentació que s’ha trobat en base de dades digitals, webs i blocs diversos han acabat per donar forma aquest llibre. ComiCat (www.comicat.cat), de la que l’autor es un dels col·laboradors, Patufets, còmics en català (http://vinyetes.blogspot.com), Comic.cat (http://comic.cat), han estat tres dels blocs més consultats.

Fer un primer estudi sobre un tema implica que nomes hi ha referents parcials en que basar-se. Confiem en la paciència dels lectors en els possibles errors o mancances que hi hagin. L’autor resta obert a mantenir correspondència amb qui vulgui aportar més informació. En el llibre s’inclou més de 300 imatges a color de portades de publicacions escanejades directament per aquest treball.

Els apartats del llibre
- Terminologia del llibre
- Pròleg de Joan Navarro
- Introducció
El llibre comença per parlar de l’historia del còmic en català en que dóna unes petites bases del que s’editava en aquest camp fins el 1939, per passar a parlar dels primers intents de publicació en català a partir dels anys cinquanta, la transició, l’arribada dels primers governs autonòmics fins arribar a l’actualitat (2011).
S’ha posat potser com a mostra “d’humor negre” el començament de l’estudi al 1939. Es evident que pràcticament fins els anys seixanta i encara amb limitacions, la publicació en català de “tebeos” estava prohibida, però es important el fet de recordar-ho. L’impossibilitat de publicar va ser important perquè va marcar l’historia posterior i va suposar un trencament amb les generacions que treballaven en aquest camp abans de la guerra civil.
- Àlbums i altres publicacions
Seguidament es passa a anomenar totes les publicacions trobades que han sortit en el mercat durant aquets anys. Estan ordenats alfabèticament i es dóna el nom, els autors, l’editorial, el format, color o B/N, número de pàgines. Si la col·lecció o títol ha tingut importància se’n fa uns descripció. S’ha tingut cura de buscar i d’encabir els títols provinents del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord. S’inclouen mencions a l’existència de unes adaptacions en còmic a la parla de l’Alguer.
- Revistes
Unes línies amb dades de publicació, autors, editors... dedicades a cada revista que majoritàriament o parcialment han inclòs el còmic en les seves pàgines.
- Fanzines
Un recull de les principals aportacions.
- Humorisme gràfic
Un llistat dels llibres publicats d’humorisme gràfic en català que son un bon complement al tema general del còmic.
- Webcòmics
El llistat de webcòmics en català que es poden trobar actualment a Internet.
- Museus dels Còmic
Nom i ubicació dels actuals i del que està en construcció a Badalona.
- Salons
Llistat dels salons, fires, trobades que s’han fet i es fan arreu dels Països Catalans.
- Articles en premsa
Petit llistat d’articles en català sobre el tema de còmic.
- Catàlegs d’exposicions
Recull força ampli de les publicacions en català que s’han fet sobre les exposicions dedicades al còmic.
- Bibliografia en català
Llibres i estudis en la nostra llengua sobre el tema del còmic en general.
- Bibliografia en altres idiomes
Selecció de llibres i estudis publicats en altres idiomes.
- Bibliografia, creació d’historietes
- Vídeo, DVD, documentals
Documentals parcialment o totalment en la nostra llengua que han tocat d’alguna manera el tema del còmic
- Editors
Llistat d’editors actuals.
- Annex 1
Una taula per anys on s’indica el número de títols publicats i la procedència de l’edició. S’ha dividit en si son d’autoria estatal (incloent Catalunya Nord), de procedència franco-belga, de Estats Units, Japonesa o d’altres països.
- Annex 2
Una taula per anys on s’indica el número de publicacions en format apaïsat ( a la italiana), comic book (format típic americà) o manga (format típic japonès).

El total de títols en l’apartat d’àlbums en sentit ampli (publicacions de més de 15-20 p.) sobrepassen les 1,500 entrades. En quan a revistes prop de 40. En la taula de l’annex 2 es comptabilitzen uns 500 títols.

Al 3er Día

2011-03-31T17:28:00.000+02:00

Al 3er Día
Enric Rebollo
Glénat
72 pàgines
12,95 €

Els zombis (o morts vivents, com us agradi més) estan de moda. Còmics, sèries de televisió, pel·lícules, adaptacions literàries de títols clàssics... Qualsevol excusa és vàlida si la presentem disfressada amb sang, trossos de cervell escampat, extremitats que volen i la pudor de la carn podrida. Quina novetat aporta Enric Rebollo amb aquest Al tercer día? Doncs una història ben travada sense altra pretensió que fer-nos passar una bona estona. O potser no és ben bé només això...

La història ens presenta, de manera retrospectiva, la vida de Jesús, el protagonista, que es veu immers en una Barcelona plena de zombis que fan la seva vida normal (la que podem veure ara mateix al carrer), amb la única diferència de les seves particulars característiques físiques típiques d’aquest estat de mort vivent i amb la dieta carnívora que cal seguir per mantenir-se en aquest estat. Com ja indica el títol del còmic i queda encara més clar amb el nom del protagonista, ens trobem amb la història d’un nou creador del món, una mena de Jesús del segle XXI que, amb les seves accions, ha originat un món nou. L’actitud combativa adoptada pel protagonista, que pren les armes per acabar amb aquesta raça que ha infectat la seva ciutat (i, pel que sembla, el món), desembocarà en una de més aviat reproductiva que implicarà de manera directa a la seva família (al que queda d’ella més concretament).

El to del còmic, amb un llenguatge groller i ben humorístic farcit també d’imatges que amaguen ben poc, queda reflectit en les sentències que trobem en boca del protagonista (començant per “Si no los veis, no existen” referint-se als zombis, i acabant per “¿Cómo están ustedes? ¡Sucios y apestosos ‘comedores de hijos de mí’!” quan es troba en acció). Més enllà, hi trobem les decisions que ha de prendre el protagonista per a sobreviure i, sobretot, el final. Tot plegat et fa arrufar el nas i plantejar-te que potser aquest llenguatge directe i el to humorístic de la història amaguen alguna cosa més. Al cap i a la fi, quina diferència hi ha entre aquest món ple de zombis i el nostre? Fins i tot Barça i Madrid disputen un acarnissat partit de futbol envoltats per un públic fervorós de sang.

Recomanacions: L’Illa de la Mà

2011-03-28T08:03:00.001+02:00

L’Illa de la Mà
Textos i dibuixos: Quim Bou
Dolmen Editorial
48 pàgines
14 €

El continent de Môm és un món de llegenda habitat per diferents races (gnoms, goblins, dracs…) on tenen lloc aventures espectaculars al costat dels conflictes més quotidians. A L’Illa de la Mà, en Gorne, una mena de goblin de raça indeterminada, es trobarà, sense voler-ho, immers en un conflicte amb un drac quan el seu poble l’envia per combatre’l. El protagonista haurà d’afrontar les seves pròpies pors per superar les dificultats.

Ambientat en un món fantàstic que beu dels relats més clàssics del gènere, aquesta aventura ens presenta herois involuntaris, amb una gran personalitat, que no cerquen la glòria ni les grans gestes, però que s’hi troben de ple. Com a rerefons hi trobem conflictes ben humans (sota la pell d’éssers fantàstics) que involucren el lector dins la història i el fan partícip d’aquest univers fantàstic.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 11 de març de 2011

DC Origenes: Green Lantern

2011-03-24T21:15:00.000+01:00

DC Origenes: Green Lantern
Geoff Johns / Ivan Reis
Green Lantern 29-35 USA
176 pàgines
18,95 €

Si l’altre dia us parlava d’en Harvey Dent i del seu origen en un especial de Mark Sable i Jesús Saiz, ara és el torn d’un altre personatge de l’univers DC, aquest cop del bàndol dels bons (tot i determinades accions passades) i que està ben de moda per l’estrena de la seva adaptació cinematogràfica. Em refereixo a Green Lantern, més concretament a Hal Jordan. De fet, no ens trobem amb una col·lecció especial del personatge (com sí passava amb Dos Cares), però els sis números de la sèrie regular aplegats en aquest volum tenen unitat, motiu pel qual Planeta ha decidit, amb bon criteri, editar-los recopilats en aquest format i no en la sèrie regular del personatge publicada mensualment en grapa.

L’equip creatiu no necessita presentació: Geoff Johns al guió i Ivan Reis a la part gràfica. Ells són precisament els responsables del renaixement del personatge per la bona feina feta des de les pàgines de la seva sèrie regular així com, en el cas del guionista, per la seva tasca a Green Lantern: Renacimiento i a les sèries que han involucrat (i que involucren) tot l’univers DC, amb la resta de cossos dels Lantern. La història recupera l’origen del personatge, amb la seva trobada amb Abin Sur i l’anell que li canviarà la vida, així com el primer contacto amb Siniestro, un personatge bàsic en l’univers d’aquest superheroi, o la seva relació amb Carol Ferris. Així doncs, un altre cop tenim la mateixa història que ja coneixem? No ben bé. Que Geoff Johns s’encarregui del guió acostuma a ser una bona garantia i aquest cas no és una excepció (per alguna cosa és, ara per ara, un dels puntals bàsics de l’univers DC). El guionista recrea els episodis que ja coneixem de la vida del personatge però ho fa tenint en compte els darrers successos de l’univers DC, principalment, la profecia de La nit més fosca. D’aquesta manera, podem lligar el que ens hem trobat en aquesta mini-sèrie amb el que ara ens explica Johns recuperant els orígens del personatge. Ivan Reis, per la seva banda, fa una feina esplèndida en l’aspecte gràfic i sap captar tan els moments més íntims del personatge (els seus dubtes, la seva relació amb els germans i la seva mare) com els més espectaculars amb els enfrontaments entre enemics o amb l’entrenament dels Green Lantern.

I tot plegat no és ser una mica trampós? És evident que un exercici com aquest serveix per a poder quadrar, d’una manera o altra, detalls que potser d’una altra manera no es veurien del tot clars. Però, com ja he dit, la bona feina del guionista fa que la història quedi ben rodona, tot aportant petits detalls i donant un punt de vista diferent a tot allò que ja coneixem del personatge. Això permet, d’una banda, fer gaudir als seguidors de Hal Jordan amb aquesta revisió actualitzada i, alhora, serveix d’excusa perfecta per als nouvinguts que no coneguin el personatge ni el seu passat (o que el coneguin poc).

Breu crònica d'una presentació

2011-03-23T09:51:00.000+01:00

Ahir es va tancar un cicle, iniciat un llunyà 2008, que m'ha permès entrar, de manera acadèmica i professional, dins del llegat que ens va deixar el rei En Jaume, de qui sempre m'he declarat fidel vassall (J.M. Pujol dixit). L'acte de presentació del llibre El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura va aplegar família, amics i amigues i companys de feina (i de fatigues) i em va fer sentir afortunat per poder-me dedicar, professionalment, al que m'agrada. Moments com aquest fan que l'esforç pagui la pena. Gràcies. :)

Aquí teniu un fragment de la presentació d'ahir, amb les paraules que el Jordi Ginebra va dedicar al capítol on m'endinso en a la relació entre el bon rei i Tarragona. Per cert, no sóc fotògraf. ;)

Dos Caras Año Uno

2011-03-21T20:40:00.001+01:00

Dos Caras Año Uno
Mark Sable / Jesús Saiz-Jimmy Palmiotti
Two Face: Year One USA
Planeta de Agostini Comics
96 pàgines
11,95 €

Harvey Dent/Dos Cares és un dels personatges més interessants de l’univers DC. La dualitat que comporta el personatge com a aliat de Batman (i amic de Bruce Wayne) i enemic després dóna molt de joc i això és precisament el que aprofita Mark Sable en aquesta història que recupera, un cop més, l’origen del personatge. De manera molt encertada, la història d’aquest Any U lliga amb arcs anteriors creats per altres autors, el més clar dels quals és El largo Halloween de Jeph Loeb i Tim Sale (de lectura obligatòria tot i que no imprescindible per a seguir aquesta història). Així, Sable pren episodis del còmic de Loeb i Sale i ens aporta més informació que complementa el retrat de la personalitat de Harvey Dent i ens mostra les seves interioritats.

La història no és gaire llarga i es llegeix fàcilment d’una sola tirada, pel to dinàmic que té i per l’ambientació que desprèn i que ens presenta els primers anys de col·laboració entre el Cavaller Fosc, Harvey Dent i un James Gordon pressionat pels seus superiors que li demanen que persegueixi els pintorescos personatges nascuts amb l’aparició de Batman i que deixi de banda els tripijocs de les màfies i les altes famílies de Gotham. En aquest sentit, també és molt interessant el paper que adopten els policies propers a Gordon, molts d’ells protagonistes en primera persona d’altres sèries com Gotham Central.

Pel que fa a l’aspecte gràfic, Jesús Saiz fa un gran treball, complementat per Jimmy Palmiotti a la tinta. La seva feina destaca, sobretot, amb les tonalitats fosques que apareixen als flashbacks que ens presenten determinades escenes clau de la vida dels personatges implicats en la trama. Es tracta, en definitiva, d’una excel·lent carta de presentació del personatge de Dos Cares per als nouvinguts a l’univers DC i d’una història ben travada que també agradarà als seguidors del personatge de tota la vida.

La nova dona meravella

2011-03-19T21:48:00.000+01:00

Aquest és l’aspecte que tindrà la nova Wonder Woman a la sèrie televisiva que prepara la NBC. L’actriu escollida és Adrianne Palicki que tindrà la missió de fer-nos oblidar la ja clàssica Lynda Carter.

Paraules

2011-03-16T08:02:00.000+01:00

Quan el vaig conèixer, per ell no hi havia més música que la del timbal i la corneta, i ara s’estima més el flabiol i el tamborí. Quan el vaig conèixer hauria caminat deu milles per veure una bona armadura, i ara es passaria deu nits despert discutint el tall d’una casaca nova. Abans parlava clar i sense embuts, com un home honest i un bon soldat, i ara s’ha convertit en un purista tan amanerat que fins i tot qüestiona la gramàtica i les seves paraules semblen extretes d’un banquet fantàstic on només hi serveixen plats estrangers.

Kennet Branagh a Molt soroll per no res, adaptant l’obra de William Shakespeare.

El rei En Jaume es presenta a Tarragona

2011-03-15T08:03:00.003+01:00

El Bon rei En Jaume torna a les nostres vides (de fet, mai n’ha sortit del tot) i el seu esperit ens acompanyarà el proper dimarts 22 de març, a les 20:00h., a la Llibreria de La Rambla de Tarragona (Rambla Nova, 99) on presentarem aquest fill tan estimat com és El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, editat per Publicacions URV i per Edicions UIB. Com ja he explicat altres vegades (recordeu les aparicions a la premsa aquí i aquí?) vaig tenir la sort de participar-hi com a autor i ser-ne un dels curadors. ;)

Aquí teniu la invitació a l’acte, que comptarà amb la presència d’il·lustres convidats que conduiran la presentació i adreçaran unes paraules al públic assistent i també d’uns altres d’encara més il·lustres que queden a l’ombra de manera discreta. Hi esteu tots i totes convidats i m’hi trobareu per fer petar la xerrada, amb una bona copa de vi, després de l’acte. :)

"Els llums s'han apagat, han tret el pastís”

2011-03-13T21:02:00.001+01:00

Un aniversari ben especial, amb convidats de luxe. El dia 15, tots preparats per a 10 milles per veure una bona armadura.

Los superhéroes y la filosofía

2011-03-09T18:41:00.000+01:00

Los superhéroes y la filosofía
La verdad, la justicia y el modo socrático
Tom Morris - Mat Morris (ed.)
Blackie Books
432 pàgines
22 €

A finals de l’any passat em va cridar l’atenció la coberta d’un llibre (amb data d’impremta d’octubre de 2010) que unia dos conceptes aparentment força distants com són els dels superherois i la filosofia. Farcides com ja estan moltes llibreries amb publicacions que uneixen qualsevol cosa (sèries de televisió sobretot o personatges diversos) amb la filosofia, no en vaig fer més cas. No ha estat fins fa unes setmanes que vaig retrobar aquesta curiosa coberta i vaig decidir donar-li una segona oportunitat. Googlejant una mica vaig descobrir una nova editorial (Blackie Books) que presentava uns productes ben cuidats, curosament editats i visualment atractius. Los superhéroes y la filosofía era un d’ells.

Va ser aleshores quan vaig remenar el contingut del llibre donant un cop d’ull més exhaustiu a l’índex. I, amb sorpresa, al costat de noms d’estudiosos que no tenia el gust de conèixer, vaig trobar noms consagrats dins del món del còmic, com ara Mark Waid, Jeph Loeb o Dennis O’Neil. Els temes que tracta el llibre són força variats i no només els previsibles que uneixen algun aspecte concret d’una teoria filosòfica amb un superheroi. Així, trobem un interessant article d’Aeon J. Skoble que analitza la figura del superheroi i el seu tractament a dues obres cabdals com són Watchmen i The Dark Knight Returns, o un altre de Richard Hanley que s’endinsa en les teories sobre els multiversos, els viatges en el temps i la metafísica a partir, és clar, de l’univers DC i les seves famoses crisis.

El llibre es divideix en 4 parts: “La imagen del superhéroe”, “El mundo existencial del superhéroe”, “Los superhéroes y el deber moral” i “Identidad y metafísica del superhéroe”. Cada part inclou diferents capítols monogràfics que prenen com a excusa un personatge (o més d’un, com en el cas dels 4 Fantàstics o els X-Men) i l’analitzen sota el prisma teòric d’un o més filòsofs. Dos dels més recurrents són Plató i Aristòtil. Així, per exemple, Matt Morris (un dels editors) dedica un d’aquests capítols a estudiar el cercle d’amistats de Batman (i el seu comportament) segons els preceptes aristotèlics de l’amistat.

Aquest ha estat el meu llibre de capçalera moltes nits. Com ja us podeu imaginar pel tema tractat, no es tracta d’una lectura fàcilment digerible, sobretot en determinats capítols. Però, en conjunt, tot i les lliçons filosòfiques que hi podem trobar en el fons, la forma ajuda a entrar dins del joc proposat. Els capítols no són excessivament llargs i molts d’ells es poden prendre com a píndoles. I la diversitat de temes fa que el lector pugui triar l’ordre de lectura que prefereixi. En el meu cas, he seguit els capítols un rere l’altre i no se m’han fet gens pesats. Us recomano la seva lectura si, com jo, sou uns apassionants de la figura del superheroi del còmic americà (també en femení) i si us ve de gust aprofundir en determinats aspectes que potser havíeu passat per alt (o que només havíeu vist de manera superficial). Els autors no ens descobreixen res nou en molts dels casos (per exemple, es tracta el tema de la identitat), però aquesta visió del superheroi des d’una perspectiva filosòfica és enriquidora i molt didàctica per la seva aplicació pràctica al món de la vinyeta.

"The dragons are coming. Prepare to dance"

2011-03-03T20:06:00.000+01:00

Amb aquestes paraules, George R.R. Martin ha anunciat al seu bloc la data oficial de publicació de la cinquena part de la magna Cançó de Foc i Glaç (Song Of Ice And Fire), titulat A Dance With Dragons: el 12 de juliol de 2011!

Evidentment, es tracta de la versió original, en anglès. Veurem si els senyors de Gigamesh en prenen bona nota i ens poden oferir la versió espanyola ben aviat. Sembla que, aquest cop, la data és definitiva (si sou uns malalts de la saga, com un servidor, us haureu tornat bojos esperant l’arribada d’aquest nou volum) i fins i tot es pot fer la reserva a Amazon. Si doneu un cop d’ull al bloc d’en Martin trobareu tot un històric de dissenys de cobertes per al nou llibre (la que teniu més amunt és la darrera versió). I, per cert, agafeu-vos fort que el mateix Martin ens avisa que aquest nou volum és un autèntic monstre, equiparable al Tormenta de Espadas (publicat aquí en dos volums). Si sumem a aquesta gran notícia l’estrena de la sèrie de televisió, aquest 2011 serà, sens dubte, l’any de la Cançó de Foc i Glaç! :)

L'hivern s'acosta (una mica més)

2011-02-28T08:42:00.000+01:00

Iron Throne Clip Preview

Tonight I’m Frakking You

2011-02-26T13:17:00.000+01:00

Em complau compartir la versió més culturalment dispersa d’un dels hits del moment (amb la presència de convidats de luxe!). Som-hi tots: “Tonight I’m Frakking You”. :D

Musas de Gotham 2

2011-02-21T20:32:00.000+01:00

Musas de Gotham 2
Paul Dini-Tony Bedard / Guillem March-Andrés Guinaldo
Gotham City Sirens 8-13 USA
Planeta de Agostini Comics
168 pàgines
14,95 €

Una de les sèries més atractives del panorama actual de l’univers de Batman és, sens dubte, la que protagonitza el trio femení format per Catwoman, Poison Ivy i Harley Quinn (i busqueu-li tot el doble sentit que vulgueu). Aquests tres personatges havien compartit anteriorment alguna aventura (més aviat circumstancial) i és ara amb Paul Dini i Guillem March que podem explorar les seves relacions i el seu nou estatus d’heroïnes, tot i el seu conegut passat. En aquest segon volum recopilat per Planeta, trobem més vinyetes farcides d’acció amb el toc just de misteri i ben amanides gràficament pel mallorquí Guillem March que juga un cop i un altre amb les nostres protagonistes.

A la primera d’aquestes aventures comptem amb la presència d’un altre personatge que sembla haver abandonat la seva carrera criminal per, fins i tot, ajudar a resoldre crims. Em refereixo a Edward Nigma, que conserva el seu uniforme, però ara actua des de l’altra banda de la llei, amb la seva agència de detectius. El trio de les muses contractarà els seus serveis per resoldre un parany que algú els ha parat a la seva pròpia casa.

La segona de les aventures d’aquest tom té com a responsable gràfic i (en part) guionista un nou equip creatiu que segueix correctament les premisses marcades pel tàndem Dini-March, responsable de l’inici de la sèrie. Potser gràficament (amb Andrés Guinaldo) la història perd part de l’encant que el dibuixant mallorquí sap dotar als personatges (amb els seus jocs de posició, d’expressions facials i de canvis entre vinyetes), però compleix amb escreix amb el to que la sèrie demana.

Vergonya, cavallers, vergonya #sensesenyal

2011-02-18T14:20:00.000+01:00

Clic

Feliç Big Culo Day 2011!

2011-02-15T08:02:00.053+01:00

Després d’uns dies d’escalfar com cal l’ambient, ja ha arribat la diada més esperada per tots els amants dels culs i dels còmics i entusiastes seguidors del marcià més descontextualitzador d’aquest univers i de tots els possibles: el Big Culo Day!

Fidel a les cites anteriors (2008, 2009 i 2010), la batcova se suma enguany a la festa jugant a casa i ho fa de la mà (bé, del cul) d’un personatge clàssic de l’univers DC que aquest any passat ha estrenat nou uniforme. I la veritat és que no li queda gens malament! (tot i que és més tapadet que el modelet anterior, eh?). Parlo d’una dona meravellosa, és clar! :)

I per acompanyar Wonder Woman en la seva estrena d’uniforme, aquí tenim una de les parelles clàssiques de la batfamília (Robin i Batgirl), perfectament coordinats i coreografiats (Whump!) en una aventura que podem llegir a l’excel·lent Annual 2 de Nightwing.

Feliç Big Culo Day! I per molts culs més! :D

Minuts musicals: El albornoz de LBMPN

2011-02-12T18:27:00.000+01:00

Interrompem la programació habitual del bloc amb uns minuts musicals a càrrec de La Banda Municipal del Polo Norte (amb el gran Òscar Andreu), en directe des de la Sala Zero de Tarragona. :)

El setge de Tarragona (1811) en còmic

2011-02-10T19:19:00.001+01:00

La ciutat de Tarragona no es caracteritza precisament per les activitats relacionades amb el món del còmic (exceptuant la Setmana del Còmic, és clar!). Per això sempre és una agradable sorpresa iniciatives com la de l’Ajuntament que ha decidit, dins dels actes que commemoren el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (sota el lema de 1811. Tarragona assetjada), editar el còmic El setge de Tarragona (1811) obra dels autors tarragonins Àngel – O. Brunet (textos) i Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza (il·lustracions). Tots dos dibuixants formen part, precisament, del col·lectiu Delirópolis, ànima de la Setmana del Còmic. :)

Segons informa l’Ajuntament, el còmic El setge de Tarragona (1811) es presentarà el dia 7 d’abril a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona i es podrà adquirir a les llibreries de la ciutat. Tanmateix, aquest divendres 11 de febrer començarà una campanya coordinada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, per a poder lliurar 500 còmics gratuïts als primers 500 tarragonins que tinguin la butlleta segellada.

Es distribuiran 2.500 butlletes als punts habituals de difusió cultural i al Museu d’Història de Tarragona. La butlleta haurà de ser segellada, com a mínim, en quatre dels llocs en els quals es desenvolupen les activitats relacionades amb 1811. Tarragona assetjada. Després, a partir del 19 d’abril, al Museu d’Història de Tarragona, es repartiran per ordre d’arribada els 500 còmics previstos. A continuació teniu la llista dels punts de distribució:

Centre Cívic Sant Salvador
Fundació Caixa Tarragona
Oficina Jove
Museu del Port
Biblioteca Pública
Llibreria “La Capona”
El Magatzem de la Cooperativa Obrera
OMAC (Rambla i Sant Pere i Sant Pau)
Llibreria la Rambla
Llibreria Adserà
Caixaforum
Museu d’Art Modern
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Casa Canals
Diputació
Centre sociocultural de la Part Alta
Llar de Jubilats centre
Escola Municipal de Música
Centre Cívic Torreforta
Centre cívic Campclar
Centre cívic Bonavista
Sala de lectura de Sant Pere i Sant Pau
Centre cívic Sant Pere i Sant Pau
Patronat Municipal de Turisme
Casa Castellarnau
Conservatori de Música
Delegació de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Universitat Rovira i Virgili (rectorat)
Ajuntament de Tarragona (Plaça de la Font)
Antiga Audiència
Palau Firal i de Congressos
Sala Trono

El universo imaginario de J.R.R. Tolkien

2011-02-09T08:22:00.004+01:00

El universo imaginario de J.R.R. Tolkien
Jaume Albero Poveda
Diputación Foral de Álava
131 pàgines
9,00 €

Vaig tenir el plaer de coincidir amb Jaume Albero al IV Curs de Cultura Popular celebrat a Altea el mes de novembre de l’any passat. Ja l’havia sentit alguna altra vegada a la universitat, quan jo estudiava, parlant de les rondalles meravelloses d’Enric Valor. I, és clar, també havia llegit alguns dels seus treballs. El seu currículum investigador destaca per les dues tesis doctorals que té, una en Filologia Catalana i l’altra en Filologia Anglesa. La primera, dedicada a les rondallística i les llegendes d’Enric Valor, fruit de la qual va publicar el llibre Les rondalles meravelloses i llegendes d’Enric Valor l’any 2004. La segona tesi, centrada en l’estudi de la narrativa de Tolkien i que va donar com a resultat el llibre que tinc ara a les mans, publicat el 2005.

Les dues temàtiques estudiades per Albero formen part del meu camp de treball, d’estudi i també d’interès, així que vaig buscar aquesta publicació i vaig tenir la sort de trobar-la a la primera (ja sabem què passa amb els llibres que s’han publicat fa un temps, encara que sigui poc i, sobretot, amb els que no tenen gaire distribució). La qüestió és que podem trobar molts llibres que estudien l’obra de Tolkien, alguns amb més encert que d’altres. L’adaptació cinematogràfica (agradi o no) va fer créixer l’interès per l’autor (i per la seva obra) i també, de retruc, va provocar que es publiquessin molts estudis poc rigurosos. No és aquest el cas, ni molt menys.

De lectura molt amena, aquest llibre ens endinsa en l’univers del creador de la Terra Mitjana i ho fa centrant la seva atenció en les tres novel·les de l’Anell (com Albero les anomena): El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion. Albero analitza el paper de les diferents races d’éssers que poblen la Terra Mitjana, així com la configuració de l’espai, la dimensió temporal, la màgia i conclou amb una visió de Tolkien i la modernitat. Les seves reflexions estan molt ben raonades i el pòsit teòric hi és present. M’ha interessat, de manera especial, l’estudi comparatiu de diferents aspectes de les novel·les amb la seva correspondència amb el folklore, com ara el paper coincident (o no) de diferents éssers o dels objectes utilitzats pels herois, per posar només dos exemples. Són molts els estudis que circulen sobre l’obra de Tolkien, com he dit, però pocs estan tan ben treballats i són fruit d’una bona i acurada reflexió com aquest. Us el recomano si sou seguidors de l’obra de Tolkien i, encara més, si us fascina també la cultura popular. Una combinació perfecta.

Recomanacions: Zombillennium

2011-02-07T08:30:00.000+01:00

Zombillennium 1. Greta
Textos i dibuixos: Arthur De Pins
Estrella Polar
56 pàgines
13,95 €

Zombillennium és un parc d’atraccions molt especial. Les famílies el visiten per passar una bona estona pujant dalt d’unes atraccions i gaudint d’uns espectacles protagonitzats pels monstres més diversos i esgarrifosos: fantasmes, vampirs, homes llop, mòmies… El que no saben els visitants d’aquest parc és que els membres que el formen no són actors disfressats sinó les seves versions reals.

Marc Zahner ho comprovarà de primera mà quan, a causa d’un accident, la direcció del parc el contracta (per a tota l’eternitat) i entra a formar part d’aquesta família de por. Al seu costat, la Greta l’ajudarà a adaptar-se a la seva nova feina (i vida després de la mort), amb uns resultats d’allò més divertits. Zahner, Greta i companyia us esperen a Zombillennium. Us atreviu a entrar-hi?

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 4 de febrer de 2011

Posa un cul a la teva vida: Big Culo Day 2011

2011-02-02T09:16:00.000+01:00

Una de les tradicions més entranyables (i populars) de la blogosfera comiquera del món mundial és la cita anual (mai millor dit) convocada pel marcià més descontextualitzador de la xarxa. Em refereixo, és clar, al Big Culo Day! :D

La cita d'enguany és el dimarts 15 de febrer. Ja podeu buscar culs amunt i avall i preparar els vostres blocs, facebooks i twitters per a celebrar, com cal, aquesta festivitat tan nostrada. La batcova, complidora sempre amb les diferents edicions celebrades (2008, 2009 i 2010) no faltarà a la cita. Comença el compte enrere!

El #quetenim

2011-01-31T12:45:00.000+01:00

L'estrena del nou anunci d'Estrella Damm (amb Els Amics de les Arts i l'actor Quim Gutiérrez) serà aquesta nit, a la pausa del Crackòvia. Internet ja en va ple. Els ingredients? El Barça, la Masia, els Amics i Quim Gutiérrez. El resultat? La pell de gallina. :)

Batman: Arkham Renacido

2011-01-30T20:45:00.001+01:00

Batman: Arkham Renacido
David Hine/ Jeremy Haun—Scott McDaniel
Arkham Reborn 1—3, Detective Comics 864—865, 867—870 USA
Planeta de Agostini Comics
240 pàgines
18,95 €

Sembla que la política de publicació de Planeta deriva, cada cop més, cap al format de toms i la grapa queda reservada a col·leccions molt concretes (les sèries regulars de Batman, Superman i l’event La nit més fosca, ara El dia més brillant). Així, entre les novetats que podem trobar cada mes a les llibreries especialitzades destaquen els toms en format rústica que recopilen diferents números d’una mateixa sèrie. És un format interessant en el sentit que permet oferir al públic sèries diverses que difícilment aguantarien les vendes mensuals del format grapa, com ara Batgirl, Supergirl o les aventures de les Muses de Gotham. D’altra banda, aquest mateix format permet també recopilar números (que poden ser de sèries diferents) i presentar-los agrupats per arcs argumentals, cosa que s’agraeix perquè es poden llegir com un tot. És el que ens trobem amb aquest tom d’Arkham Renacido, integrat per la minisèrie americana del mateix títol i un bon grapat de números de la sèrie regular Detective Comics.

La primera part del tom ens presenta el nou aspecte remodelat de l’asil Arkham, un dels escenaris més mítics de l’imaginari físic (o espacial) del Cavaller Fosc i que tan bé han aprofitat autors com Grant Morrison i Dave McKean a l’especial Arkham Asylum (tota una mostra del deliri d’aquest espai fet imatge pictòrica). A les pàgines d’aquesta mini sèrie que ens ocupa assistim doncs a la nova inauguració de l’espai i a la importància de la figura de Jeremiah Arkham, el nebot d’Amadeus Arkham. La realitat i la ficció es donen la mà i la bogeria i la sensatesa intercanvien cops a l’interior d’aquest recinte que acollirà el protagonisme d’Alyce Sinner que, poc a poc, prendrà el relleu del seu mestre.

La segona part acull dos números de Detective Comics que continuen la història allà on l’ha deixat la mini sèrie anterior i aprofundeixen en el paper d’Alyce Sinner i en la relació (ja explícita) entre Jeremiah Arkham i Màscara Negra.

La tercera part recull l’arc argumental “Batman: Impostores” que compta amb David Hine als guions (responsable de la mini sèrie anterior) i amb Scott McDaniel als llapis, un artista que, confesso, és una de les meves debilitats pel que fa a dibuixants del mainstream americà. La història juga amb la dualitat de les identitats, reflectida en l’enfrontament campal (i urbà) entre habitants de la ciutat de Gotham repartits entre el bàndol dels Jokerz i els Batman. Seguidors d’un i altre personatge representen dos punts de vista diferents però també acostats en el sentit que passen a l’acció ells mateixos sense esperar com a espectadors que algú actuï en el seu nom. Curiosament, tot i seguir el model dels dos personatges (Batman i Joker) pel que fa a indumentària sobretot, cap d’ells dos dirigeix de manera activa aquests suposats seguidors, ans al contrari. El vertader Joker no apareix en aquesta història (bé, si exceptuem els flashbacks que ens expliquen l’origen de tot plegat) i, com és evident, el Cavaller Fosc no s’ha encarregat de reclutar a aquesta munió de seguidors que, tot i imitar el seu aspecte, no segueixen els seus mètodes, ni molt menys, amb l’ús d’armes de foc. L’espectacle de colors que representa l’aparició a les vinyetes de tants pallassos és ideal per a l’estil pictòric d’Scott McDaniel que recorda, en alguns moments, a la seva etapa de fa uns anys en aquesta mateixa sèrie regular. La història explora, en definitiva, dos models de comportament portats a l’extrem i es pregunta per la influència que poden exercir en els habitants de Gotham.