Paraules: Joc de trons

El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.

George R. R. Martin, Joc de trons [Cançó de gel i foc 1] (en català)

Una cita amb Persèpolis a l’Antiga Audiència

Tota aquesta setmana (de fet, des del dia 18), les vinyetes han ocupat la ciutat de Tarragona amb la celebració de la quarta edició de la Setmana del Còmic. Demà dissabte és el meu torn, en una jornada dedicada de manera monogràfica a Persèpolis de Marjane Satrapi. A les 12 del migdia em trobareu a l’Antiga Audiència parlant una mica dels còmics fets per autores i, especialment, de Persèpolis (la novel·la gràfica i també l’adaptació cinematogràfica) amb la conferència “La mirada femenina en la novel·la gràfica. El cas de Persèpolis”. A la tarda, a partir de les 17:30 projectarem la versió cinematogràfica d’aquesta història autobiogràfica. Per anar fent boca, us deixo amb un dels fragments més divertits de la pel·lícula i que ens mostra l’ús de la música com un personatge més de la història, en aquest cas, representant una etapa vital concreta de la protagonista. Si us heu quedat amb ganes d’una mica més, només heu de venir a l’Antiga Audiència demà. :)

Kesse 45: El còmic a Tarragona

Ara que ja hem presentat la revista Kesse 45 amb el monogràfic “El còmic a Tarragona” (ben aviat tindreu la crònica de la presentació) és un bon moment per a compartir-la amb tots vosaltres. Ja fa dies que corre per la xarxa i podeu fullejar-la en línia o us la podeu descarregar en pdf per a llegir-la on us vingui de gust.

He tingut la sort de participar de manera activa en la coordinació d’aquest número que uneix dos mons que m’apassionen: el còmic i Tarragona. Gràcies a la proposta del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver de Tarragona (personalitzats en la figura de Jaume Llambrich, impulsor de la idea d’aquest monogràfic) i a la bona disposició dels autors que hi han col·laborat, tenim avui a les mans (i en pantalla) aquest número tan especial. I amb estrena d’etapa i maquetació de la revista inclosa! En aquest número dedicat al còmic a Tarragona hi trobareu:

• Editorial, amb la raó de ser d’aquest número.
• “Tintín-Tintinnabulum” de Laura Gual i Rita Gual, un estudi comparatiu entre el personatge de Tintín i una petita escultura romana de bronze del segle I d. de C.
• “Vinyetes de Tarragona” de Ramon Sarlé, la història dels còmics que s’han fet a Tarragona, una història petita però plena d’il·lusions.
• “Delirópolis: somnis de paper” de Miguel Villalba Sánchez, les interioritats del col·lectiu Delirópolis i de la revista del mateix nom nascuda fa sis anys a Tarragona.
• “Quan la ciutat es vesteix amb vinyetes: la Setmana del Còmic de Tarragona” d’Emili Samper, una crònica de les tres primeres edicions de les jornades d’estudi de l’art seqüencial.
• “Ressenya de 1811. El setge de Tarragona” de Marc Pastor i Sanz, la ressenya d’aquest còmic de temàtica històrica que és un bon exemple de divulgació històrica ben entesa.

Espero que gaudiu amb la lectura d’aquest número de la mateixa manera que jo he gaudit col·laborant en la seva elaboració. :)

Presentació de la revista Kesse “El còmic a Tarragona”

Avui divendres comença la 4a Setmana del Còmic de Tarragona amb la presentació de les jornades d’estudi de l’art seqüencial i de l’exposició “Somnis de paper”, a més d’una sessió de caricatures. Trobareu el programa complet aquí.

Dilluns vinent, dia 21 de novembre, teniu una cita ineludible amb la presentació del número 45 de la revista Kesse, dedicada a “El còmic a Tarragona”. La revista està editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona i és tot un plaer haver-hi col·laborat directament en aquest monogràfic tan especial que situa a primera línia l’estudi del còmic relacionat amb la ciutat de Tarragona. L’acte s’emmarca dins la celebració de la 4a Setmana del Còmic de Tarragona i es durà a terme a les 20:15, a l’Antiga Audiència de Tarragona (plaça del Pallol, 3). M’hi trobareu presentant aquest número, molt ben acompanyat (gràcies, Jacme!). Hi esteu tots convidats!

Batman Arkham City

Batman Arkham City
Paul Dini / Carlos D’Anda
Batman Arkham City 1-5 USA
168 pàgines
14,95 €

Sens dubte un dels videojocs més esperats d’aquest 2011 és la continuació del premiat Batman Arkham Asylum (joc amb el qual encara gaudeixo ara) titulat Batman Arkham City que trasllada l’acció de l’interior (i exterior) de l’asil més conegut del món dels còmics a un nou espai, molt més ampli i que permet molt més joc (mai millor dit). Com passa sovint amb aquestes coses, una bona manera de vendre el producte és oferir un bon ventall d’opcions relacionades amb el joc i, en aquest cas, res millor que oferir un còmic que ens porta tot just als fets esdevinguts abans de l’inici del nou videojoc.

Els autors escollits per a aquesta mini sèrie (recopilada per Planeta en un tom) són, per una banda, Paul Dini, un guionista de reconegut prestigi i que sap explotar molt bé els personatges en espais reduïts (és a dir, en sèries curtes o pocs números), com hem comprovat moltes altres vegades. De la part gràfica se n’encarrega Carlos D’Anda, responsable gràfic, precisament, dels dos videojocs. Una elecció encertada, en tots dos casos.

L’ambientació aconseguida pel tàndem guionista-dibuixant ens transporta de ple al videojoc sense perdre l’esperit dels còmics. Això fa que la historieta narrada sigui atractiva tan pels jugadors del videojoc com també per als seguidors del personatge i per a tothom qui vulgui llegir una bona aventura de Batman. Argumentalment ens trobem amb l’enèsima confrontació entre Batman i Hugo Strange, aquest darrer (gairebé) sempre des de l’ombra. Enmig de tot plegat, els habituals personatges de l’univers del Cavaller Fosc, com ara el Joker, el Pingüí, Dos Cares, Catwoman i, fins i tot, un Robin que crida molt l’atenció pel seu aspecte visual que recrea el que trobarem al joc i que és el que s’allunya més de la imatge que tenim als còmic i que, sincerament, no m’acaba de convèncer en vinyetes (en pantalla ja és una altra cosa).

Gràficament, tot i dependre del joc pel que fa al disseny de personatges i escenaris, l’aventura no trontolla i el dibuixant sap transmetre l’ambient adient d’aquest nou escenari, jugant amb els recursos que li proporciona l’art seqüencial. En definitiva, una bona lectura que m’ha sorprès molt gratament.

"El còmic és de tots i per a tothom"

Aquestes són les paraules que enceten l'entrevista a Miguel Villalba, Elchicotriste, director i ànima de la Setmana del Còmic de Tarragona, a la revista cultural Públics 140 (16 de novembre de 2011).

La podeu llegir sencera aquí: http://www.tarragona.cat/lajuntament/publics/publics-140/protagonista

Recordeu que aquest divendres comença la Setmana del Còmic! Us podeu descarregar el programa sencer clicant el cartell que trobareu a la barra lateral dreta del bloc. :D

Les Voies du Seigneur. Tome 3: 1307 - Le procès

Les Voies du Seigneur. Tome 3: 1307 – Le procès
Fabrice David–Grégory Lassablière / Jaime Calderón
Soleil
48 pàgines
13,50 €

Tercer lliurament (d’un total de quatre) d’aquesta recreació històrica que ens porta pels episodis més significatius de l’edat mitjana. Aquest cop la data escollida és l’any 1307 i el títol, prou clar, “Le procès”, fa referència a la persecució de l’ordre del Temple per part de les forces polítiques i religioses de l’època. Així, si en el tom anterior assistíem al naixement dels templers, ara som testimonis de l’inici de la seva desfeta per terres franceses.

Fidels a l’estil mostrat en els àlbums anteriors, ens trobem amb una bona recreació històrica que barreja elements reals amb elements de ficció (amb un misteriós pergamí que cal protegir de mans perilloses). En aquesta ocasió, la història es desdobla en dos: d’una banda trobem el procés contra Jacques de Molay per part de la Inquisició i del poder reial, amb un rerefons més misteriós del que trobem a primera vista. Per l’altra, pren protagonisme un jove templer encarregat d’una perillosa missió, que no és altra que la de protegir el pergamí. En aquesta segona aventura (que es desenvolupa de manera paral·lela a l’anterior), se’ns presenten com a convidades dues comediants que es trobaran de ple en l’aventura sense haver-la buscat pel fet d’ajudar el jove protagonista.

A poc a poc, però amb fermesa, l’escenari es prepara per al desenllaç final de la història, que podrem veure al proper tom. Com ja he repetit cada cop que he parlat d’aquesta sèrie, el nivell gràfic, a cura de Jaime Calderón, és espectacular i ens trasllada de ple a l’època recreada. Espero poder llegir ben aviat el desenllaç final de la història. El camí recorregut fins ara, paga la pena.

Paraules #20aniversariMRoig

Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Em van explicar la història d'una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d'enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m'ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l'acusaven d'exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l'hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.

Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
20 anys sense Montserrat Roig (10-11-11).