La parella (de fet?) creativa formada per l'Aleix Saló i l'Àlex S. Roca ha tornat a arrasar a youtube amb un nou vídeo. Després del Ratzinger Z, ara arriba la preqüela de l'Españistán de l'Aleix Saló: De la bombolla immobiliària a la crisi, una manera clara, contundent i, és clar, catxonda, d'entendre com hem arribat a la situació actual. Imprescindible!
26 de maig de 2011
25 de maig de 2011
May The Freak Be With You
Si la data d'avui (25 de maig) no us suggereix res, vigileu que el costat fosc no us castigui! Preneu nota: avui se celebra el dia de l'orgull friki, tot rememorant l'estrena, el 25 de maig de 1977, de la primera pel·lícula de la trilogia galàctica per excel·lència: Star Wars (i que podrem gaudir en alta definició ben aviat!). La temàtica triada enguany és precisament el món creat pel senyor Lucas i la batcova se suma a la celebració amb una prova ben palpable que la força ja ha passat a formar part de les nostres vides diàries. O és que encara no heu vist l'anunci de certa marca de cotxes? :D
Evidentment, i com no podia ésser d'una altra manera, tenim una versió especial estesa amb escenes eliminades mai vistes que tampoc us podeu perdre:
Que tingueu un molt bon dia! I que la força us acompanyi!
19 de maig de 2011
Recomanacions: 1811. El setge de Tarragona
1811. El setge de Tarragona
Guió: Àngel-O. Brunet
Il·lustracions: Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar”
Ajuntament de Tarragona
64 pàgines
16,00 €
El 28 de juny de 1881, l’exèrcit napoleònic assalta la ciutat de Tarragona, posant punt i final al setge que havia començat el 3 de maig. Aquest és un dels episodis més cruents de la nostra història i enguany, amb motiu de la commemoració del bicentenari d’aquest setge durant la Guerra del Francès (1811-2011), l’Ajuntament de Tarragona ha decidit recuperar la memòria històrica amb diversos actes, entre els quals trobem la publicació d’aquest còmic.
La història ens fica en la pell del nen protagonista que pateix de ple les conseqüències del setge, com la resta de la població civil. A través dels seus ulls seguim les dificultats creixents dia a dia. Tres autors tarragonins, Àngel-O. Brunet al guió i Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar” a les il·lustracions, ens transporten a aquesta època gràcies a un argument trepidant i unes il·lustracions esplèndides que ens mostren com era la nostra ciutat fa 200 anys.
Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 6 de maig de 2011
Arxivat a:
català,
Còmics,
Recomanacions
17 de maig de 2011
Dies de legió a Tàrraco
Aquests dies la ciutat de Tarragona ha retrocedit més de dos mil anys per acostar-nos el passat romà de la capital de la Hispània Citerior amb el festival Tàrraco Viva. Els legionaris de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) hem adoptat el camp de futbol del Roqueral com a campament per apropar la vida diària de les legions altimperials. Si us heu perdut la recreació, la podeu recuperar amb vídeos com aquest, que recull l'explicació de la Legio del passat dissabte (aquest cop vaig canviar la gladius pel micro):
També vull compartir alguns moments de l'edició d'enguany, immortalitzats gràcies a l'iPhonus :). En aquesta llista de reproducció trobareu 4 vídeos:
- Com es posa una lorica segmentata (1) [vídeo].
- Com es posa una lorica segmentata (2) (bona explicació, Stellio) [vídeo].
- Entrevista a l'optio de la Legio VII Gemina (molt gran, Lluís!) [vídeo].
- La Legio VII Gemina de pràctiques, en versió Super 8 [vídeo].
L'any vinent (del 17 al 27 de maig de 2012), més i millor! :D
9 de maig de 2011
Españistán
Españistán
Aleix Saló
Glénat
144 pàgines
17,95 €
Parlar de l’Aleix Saló és fer-ho de capgrossos sense nas (i amb boca esporàdica) i de mala llet. La seva mirada crítica (sota un prisma còmic) de la realitat la trobem cada dia a les tires còmiques Cornuts! que publica al Directe.cat. És la millor manera d’estar el dia de tot el que passa en el nostre petit país (Guardiola dixit) i de descarregar tensió amb una bona rialla (fins i tot amb els “acudits idiotes” que, de tant en tant, ocupen la tira). Ja l’havíem vist debutar al món del còmic en paper amb Fills dels 80. La generació bombolla, una radiografia de tota una generació que ha vist (hem vist) com es capgirava la truita de l’estat del benestar i com, a sobre, hem de pagar els plats trencats. Si encara no l’heu llegit, no sabeu què us esteu perdent. Ampliant fronteres lingüístiques, l’Aleix dóna el salt al mercat espanyol amb Españistán, publicada per Glénat al darrer Saló del Còmic.
La referència bàsica (que no única) de l’obra, pel que fa al seu desenvolupament, ens la dóna el mateix autor a l’epíleg. La història és tot un homenatge al Senyor dels Anells del mestre Tolkien. Però tranquils si no formeu part de l’horda de seguidors tolkenians. El que predomina a Españistán és aquesta mirada crítica tan característica dels capgrossos de l’Aleix focalitzada, en aquest cas, en el país que dóna títol al volum. El retrat és contundent, però no per això menys real. Un cop més, l’humor s’utilitza com a instrument per a descarregar el malestar que provoca la situació que vivim. I es tracta d’un molt bon instrument a mans de l’Aleix. Les referències que podem resseguir a l’obra no acaben aquí, ni molt menys. No us vull desvetllar cap moment crucial, però és fàcil reconèixer alguns dels animals televisius que habiten les pantalles de moltes llars espanyoles (i també catalanes) i, fins i tot, la recreació de moments ja clàssics de la nostra televisió (algú ha dit APM?).
Amb Españistán l’Aleix s’atreveix a donar el salt amb una publicació monogràfica i unitària (tot i la temàtica unitària, Fills dels 80 està format per diferents seqüències dividides temàticament) i ho fa ficant el dit a la nafra. És una llàstima no poder llegir aquesta obra en català (la vida és bonica, però complicada que diuen Els Pets), però el fet de publicar-se a nivell estatal ofereix la possibilitat, a la resta de pobladors del país veí (i que, de fet, apareixen a les pàgines del còmic) de descobrir el talent i la visió crítica d’aquest ninotaire que traspassa fronteres i que reflecteix com ningú les nostres misèries. Per cert, tot i les 144 pàgines, us quedareu amb ganes de més. De molt més.
Amb Españistán l’Aleix s’atreveix a donar el salt amb una publicació monogràfica i unitària (tot i la temàtica unitària, Fills dels 80 està format per diferents seqüències dividides temàticament) i ho fa ficant el dit a la nafra. És una llàstima no poder llegir aquesta obra en català (la vida és bonica, però complicada que diuen Els Pets), però el fet de publicar-se a nivell estatal ofereix la possibilitat, a la resta de pobladors del país veí (i que, de fet, apareixen a les pàgines del còmic) de descobrir el talent i la visió crítica d’aquest ninotaire que traspassa fronteres i que reflecteix com ningú les nostres misèries. Per cert, tot i les 144 pàgines, us quedareu amb ganes de més. De molt més.
5 de maig de 2011
Un Green Lantern més èpic
Nou i espectacular tràiler (final?) de la versió cinematogràfica del Green Lantern Hal Jordan amb tota la tropa en acció. Sembla que xalarem el proper mes de juny. Gràcies per l'enllaç, David! :D
Arxivat a:
Cine,
Còmics,
Green Lantern,
tràiler
4 de maig de 2011
L’Instagram de la batcova
Una de les moltes joguines llamineres que podem trobar a l’iPhone (si us agrada la fotografia) és l’aplicació Instragram, una xarxa social on compartir fotografies, maquillades prèviament amb diferents filtres i que disposa de servei de localització i de compartir les publicacions amb altres xarxes com Twitter o Facebook. Instagram ha crescut d’una manera brutal i, com a curiositat, a diferència d’altres aplicacions, no té versió web i només s’hi pot accedir a través del telèfon, tot i que hi ha alternatives (cada cop més) que permeten visualitzar les imatges compartides via web (només visualitzar-les). Una d’aquestes (descoberta gràcies a Betes i Clicks) és Instagrid que recull les imatges dels usuaris i permet crear una pàgina personal amb les fotos penjades a Instagram, en format de taula o de phot blog, i amb un enllaç únic que segueix l’esquema instagrid.me/nomd’usuari.
Servidor, tastaolletes de mena per a aquestes coses, ja té pàgina. Així que des de ja mateix podeu veure les fotografies que penjo a Instagram a l’adreça http://instagrid.me/nightwing80/, que ja he incorporat al recull de la meva identitat 2.0 que trobareu a la barra lateral de la batcova. :)
Servidor, tastaolletes de mena per a aquestes coses, ja té pàgina. Així que des de ja mateix podeu veure les fotografies que penjo a Instagram a l’adreça http://instagrid.me/nightwing80/, que ja he incorporat al recull de la meva identitat 2.0 que trobareu a la barra lateral de la batcova. :)
3 de maig de 2011
Batman de Norm Breyfogle 1
Batman de Norm Breyfogle 1
Alan Grant-John Wagner-Mike Barr / Norm Breyfogle
Detective Comics 579, 582-594, 596 USA
Planeta de Agostini Comics
352 pàgines
30 €
Seguint la política de recuperar bon material de fons de la casa DC, Planeta ha decidit apostar per un autor important en la trajectòria del Cavaller Fosc pel que fa a l’aspecte gràfic. Es tracta de Norm Breyfogle, tot un clàssic dels anys vuitanta i primera meitat dels noranta. Aquesta col·lecció, formada per 5 volums a tot color (excepte el primer número d’aquest volum inaugural), recuperarà tota l’obra d’aquest dibuixant en la seva etapa com a responsable de la imatge del protector de Gotham.
En aquest primer volum trobem la signatura de noms també clàssics dins del panorama nord-americà (tot i la seva procedència anglesa) pel que fa al guió, com ara Alan Grant o John Wagner. El resultat és, d’una banda, tot un alè de força, moviment i contundència pel que fa a l’aspecte gràfic del Cavaller Fosc i uns guions que configuren una mostra representativa dels temes tractats (i dels personatges recuperats) durant aquests anys.
No amagaré que el factor nostàlgic pesa en la meva valoració d’aquesta etapa. Norm Breyfogle és el responsable, amb Jim Aparo, de la imatge que tinc del personatge durant la meva infantesa. Les habilitats gràfiques de tots dos autors i la seva icònica manera de representar el personatge em van marcar en el seu moment. Val a dir, també, que recuperades aquestes lectures, les sensacions són les mateixes i és de justícia poder tenir a les mans aquest material recuperat i fer-ho amb volums de la qualitat d’aquest. Una lectura que us recomano si, com jo, sou uns enamorats de les etapes dels anys vuitanta i noranta i si vau créixer contemplant les cobertes d’aquest artista. Una excel·lent manera, també, de descobrir històries curtes (formades per, com a molt, tres números originals) de Batman amb un aspecte gràfic impecable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















