Al 3er Día

Al 3er Día
Enric Rebollo
Glénat
72 pàgines
12,95 €

Els zombis (o morts vivents, com us agradi més) estan de moda. Còmics, sèries de televisió, pel·lícules, adaptacions literàries de títols clàssics... Qualsevol excusa és vàlida si la presentem disfressada amb sang, trossos de cervell escampat, extremitats que volen i la pudor de la carn podrida. Quina novetat aporta Enric Rebollo amb aquest Al tercer día? Doncs una història ben travada sense altra pretensió que fer-nos passar una bona estona. O potser no és ben bé només això...

La història ens presenta, de manera retrospectiva, la vida de Jesús, el protagonista, que es veu immers en una Barcelona plena de zombis que fan la seva vida normal (la que podem veure ara mateix al carrer), amb la única diferència de les seves particulars característiques físiques típiques d’aquest estat de mort vivent i amb la dieta carnívora que cal seguir per mantenir-se en aquest estat. Com ja indica el títol del còmic i queda encara més clar amb el nom del protagonista, ens trobem amb la història d’un nou creador del món, una mena de Jesús del segle XXI que, amb les seves accions, ha originat un món nou. L’actitud combativa adoptada pel protagonista, que pren les armes per acabar amb aquesta raça que ha infectat la seva ciutat (i, pel que sembla, el món), desembocarà en una de més aviat reproductiva que implicarà de manera directa a la seva família (al que queda d’ella més concretament).

El to del còmic, amb un llenguatge groller i ben humorístic farcit també d’imatges que amaguen ben poc, queda reflectit en les sentències que trobem en boca del protagonista (començant per “Si no los veis, no existen” referint-se als zombis, i acabant per “¿Cómo están ustedes? ¡Sucios y apestosos ‘comedores de hijos de mí’!” quan es troba en acció). Més enllà, hi trobem les decisions que ha de prendre el protagonista per a sobreviure i, sobretot, el final. Tot plegat et fa arrufar el nas i plantejar-te que potser aquest llenguatge directe i el to humorístic de la història amaguen alguna cosa més. Al cap i a la fi, quina diferència hi ha entre aquest món ple de zombis i el nostre? Fins i tot Barça i Madrid disputen un acarnissat partit de futbol envoltats per un públic fervorós de sang.

Recomanacions: L’Illa de la Mà

L’Illa de la Mà
Textos i dibuixos: Quim Bou
Dolmen Editorial
48 pàgines
14 €

El continent de Môm és un món de llegenda habitat per diferents races (gnoms, goblins, dracs…) on tenen lloc aventures espectaculars al costat dels conflictes més quotidians. A L’Illa de la Mà, en Gorne, una mena de goblin de raça indeterminada, es trobarà, sense voler-ho, immers en un conflicte amb un drac quan el seu poble l’envia per combatre’l. El protagonista haurà d’afrontar les seves pròpies pors per superar les dificultats.

Ambientat en un món fantàstic que beu dels relats més clàssics del gènere, aquesta aventura ens presenta herois involuntaris, amb una gran personalitat, que no cerquen la glòria ni les grans gestes, però que s’hi troben de ple. Com a rerefons hi trobem conflictes ben humans (sota la pell d’éssers fantàstics) que involucren el lector dins la història i el fan partícip d’aquest univers fantàstic.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 11 de març de 2011

DC Origenes: Green Lantern

DC Origenes: Green Lantern
Geoff Johns / Ivan Reis
Green Lantern 29-35 USA
176 pàgines
18,95 €

Si l’altre dia us parlava d’en Harvey Dent i del seu origen en un especial de Mark Sable i Jesús Saiz, ara és el torn d’un altre personatge de l’univers DC, aquest cop del bàndol dels bons (tot i determinades accions passades) i que està ben de moda per l’estrena de la seva adaptació cinematogràfica. Em refereixo a Green Lantern, més concretament a Hal Jordan. De fet, no ens trobem amb una col·lecció especial del personatge (com sí passava amb Dos Cares), però els sis números de la sèrie regular aplegats en aquest volum tenen unitat, motiu pel qual Planeta ha decidit, amb bon criteri, editar-los recopilats en aquest format i no en la sèrie regular del personatge publicada mensualment en grapa.

L’equip creatiu no necessita presentació: Geoff Johns al guió i Ivan Reis a la part gràfica. Ells són precisament els responsables del renaixement del personatge per la bona feina feta des de les pàgines de la seva sèrie regular així com, en el cas del guionista, per la seva tasca a Green Lantern: Renacimiento i a les sèries que han involucrat (i que involucren) tot l’univers DC, amb la resta de cossos dels Lantern. La història recupera l’origen del personatge, amb la seva trobada amb Abin Sur i l’anell que li canviarà la vida, així com el primer contacto amb Siniestro, un personatge bàsic en l’univers d’aquest superheroi, o la seva relació amb Carol Ferris. Així doncs, un altre cop tenim la mateixa història que ja coneixem? No ben bé. Que Geoff Johns s’encarregui del guió acostuma a ser una bona garantia i aquest cas no és una excepció (per alguna cosa és, ara per ara, un dels puntals bàsics de l’univers DC). El guionista recrea els episodis que ja coneixem de la vida del personatge però ho fa tenint en compte els darrers successos de l’univers DC, principalment, la profecia de La nit més fosca. D’aquesta manera, podem lligar el que ens hem trobat en aquesta mini-sèrie amb el que ara ens explica Johns recuperant els orígens del personatge. Ivan Reis, per la seva banda, fa una feina esplèndida en l’aspecte gràfic i sap captar tan els moments més íntims del personatge (els seus dubtes, la seva relació amb els germans i la seva mare) com els més espectaculars amb els enfrontaments entre enemics o amb l’entrenament dels Green Lantern.

I tot plegat no és ser una mica trampós? És evident que un exercici com aquest serveix per a poder quadrar, d’una manera o altra, detalls que potser d’una altra manera no es veurien del tot clars. Però, com ja he dit, la bona feina del guionista fa que la història quedi ben rodona, tot aportant petits detalls i donant un punt de vista diferent a tot allò que ja coneixem del personatge. Això permet, d’una banda, fer gaudir als seguidors de Hal Jordan amb aquesta revisió actualitzada i, alhora, serveix d’excusa perfecta per als nouvinguts que no coneguin el personatge ni el seu passat (o que el coneguin poc).

Breu crònica d'una presentació

Ahir es va tancar un cicle, iniciat un llunyà 2008, que m'ha permès entrar, de manera acadèmica i professional, dins del llegat que ens va deixar el rei En Jaume, de qui sempre m'he declarat fidel vassall (J.M. Pujol dixit). L'acte de presentació del llibre El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura va aplegar família, amics i amigues i companys de feina (i de fatigues) i em va fer sentir afortunat per poder-me dedicar, professionalment, al que m'agrada. Moments com aquest fan que l'esforç pagui la pena. Gràcies. :)

Aquí teniu un fragment de la presentació d'ahir, amb les paraules que el Jordi Ginebra va dedicar al capítol on m'endinso en a la relació entre el bon rei i Tarragona. Per cert, no sóc fotògraf. ;)

Dos Caras Año Uno

Dos Caras Año Uno
Mark Sable / Jesús Saiz-Jimmy Palmiotti
Two Face: Year One USA
Planeta de Agostini Comics
96 pàgines
11,95 €

Harvey Dent/Dos Cares és un dels personatges més interessants de l’univers DC. La dualitat que comporta el personatge com a aliat de Batman (i amic de Bruce Wayne) i enemic després dóna molt de joc i això és precisament el que aprofita Mark Sable en aquesta història que recupera, un cop més, l’origen del personatge. De manera molt encertada, la història d’aquest Any U lliga amb arcs anteriors creats per altres autors, el més clar dels quals és El largo Halloween de Jeph Loeb i Tim Sale (de lectura obligatòria tot i que no imprescindible per a seguir aquesta història). Així, Sable pren episodis del còmic de Loeb i Sale i ens aporta més informació que complementa el retrat de la personalitat de Harvey Dent i ens mostra les seves interioritats.

La història no és gaire llarga i es llegeix fàcilment d’una sola tirada, pel to dinàmic que té i per l’ambientació que desprèn i que ens presenta els primers anys de col·laboració entre el Cavaller Fosc, Harvey Dent i un James Gordon pressionat pels seus superiors que li demanen que persegueixi els pintorescos personatges nascuts amb l’aparició de Batman i que deixi de banda els tripijocs de les màfies i les altes famílies de Gotham. En aquest sentit, també és molt interessant el paper que adopten els policies propers a Gordon, molts d’ells protagonistes en primera persona d’altres sèries com Gotham Central.

Pel que fa a l’aspecte gràfic, Jesús Saiz fa un gran treball, complementat per Jimmy Palmiotti a la tinta. La seva feina destaca, sobretot, amb les tonalitats fosques que apareixen als flashbacks que ens presenten determinades escenes clau de la vida dels personatges implicats en la trama. Es tracta, en definitiva, d’una excel·lent carta de presentació del personatge de Dos Cares per als nouvinguts a l’univers DC i d’una història ben travada que també agradarà als seguidors del personatge de tota la vida.

La nova dona meravella

Aquest és l’aspecte que tindrà la nova Wonder Woman a la sèrie televisiva que prepara la NBC. L’actriu escollida és Adrianne Palicki que tindrà la missió de fer-nos oblidar la ja clàssica Lynda Carter.

Paraules

Quan el vaig conèixer, per ell no hi havia més música que la del timbal i la corneta, i ara s’estima més el flabiol i el tamborí. Quan el vaig conèixer hauria caminat deu milles per veure una bona armadura, i ara es passaria deu nits despert discutint el tall d’una casaca nova. Abans parlava clar i sense embuts, com un home honest i un bon soldat, i ara s’ha convertit en un purista tan amanerat que fins i tot qüestiona la gramàtica i les seves paraules semblen extretes d’un banquet fantàstic on només hi serveixen plats estrangers.

Kennet Branagh a Molt soroll per no res, adaptant l’obra de William Shakespeare.

El rei En Jaume es presenta a Tarragona

El Bon rei En Jaume torna a les nostres vides (de fet, mai n’ha sortit del tot) i el seu esperit ens acompanyarà el proper dimarts 22 de març, a les 20:00h., a la Llibreria de La Rambla de Tarragona (Rambla Nova, 99) on presentarem aquest fill tan estimat com és El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, editat per Publicacions URV i per Edicions UIB. Com ja he explicat altres vegades (recordeu les aparicions a la premsa aquí i aquí?) vaig tenir la sort de participar-hi com a autor i ser-ne un dels curadors.  ;)

Aquí teniu la invitació a l’acte, que comptarà amb la presència d’il·lustres convidats que conduiran la presentació i adreçaran unes paraules al públic assistent i també d’uns altres d’encara més il·lustres que queden a l’ombra de manera discreta. Hi esteu tots i totes convidats i m’hi trobareu per fer petar la xerrada, amb una bona copa de vi, després de l’acte. :)

"Els llums s'han apagat, han tret el pastís”

Un aniversari ben especial, amb convidats de luxe. El dia 15, tots preparats per a 10 milles per veure una bona armadura.

Los superhéroes y la filosofía

Los superhéroes y la filosofía
La verdad, la justicia y el modo socrático
Tom Morris - Mat Morris (ed.)
Blackie Books
432 pàgines
22 €

A finals de l’any passat em va cridar l’atenció la coberta d’un llibre (amb data d’impremta d’octubre de 2010) que unia dos conceptes aparentment força distants com són els dels superherois i la filosofia. Farcides com ja estan moltes llibreries amb publicacions que uneixen qualsevol cosa (sèries de televisió sobretot o personatges diversos) amb la filosofia, no en vaig fer més cas. No ha estat fins fa unes setmanes que vaig retrobar aquesta curiosa coberta i vaig decidir donar-li una segona oportunitat. Googlejant una mica vaig descobrir una nova editorial (Blackie Books) que presentava uns productes ben cuidats, curosament editats i visualment atractius. Los superhéroes y la filosofía era un d’ells.

Va ser aleshores quan vaig remenar el contingut del llibre donant un cop d’ull més exhaustiu a l’índex. I, amb sorpresa, al costat de noms d’estudiosos que no tenia el gust de conèixer, vaig trobar noms consagrats dins del món del còmic, com ara Mark Waid, Jeph Loeb o Dennis O’Neil. Els temes que tracta el llibre són força variats i no només els previsibles que uneixen algun aspecte concret d’una teoria filosòfica amb un superheroi. Així, trobem un interessant article d’Aeon J. Skoble que analitza la figura del superheroi i el seu tractament a dues obres cabdals com són Watchmen i The Dark Knight Returns, o un altre de Richard Hanley que s’endinsa en les teories sobre els multiversos, els viatges en el temps i la metafísica a partir, és clar, de l’univers DC i les seves famoses crisis.

El llibre es divideix en 4 parts: “La imagen del superhéroe”, “El mundo existencial del superhéroe”, “Los superhéroes y el deber moral” i “Identidad y metafísica del superhéroe”. Cada part inclou diferents capítols monogràfics que prenen com a excusa un personatge (o més d’un, com en el cas dels 4 Fantàstics o els X-Men) i l’analitzen sota el prisma teòric d’un o més filòsofs. Dos dels més recurrents són Plató i Aristòtil. Així, per exemple, Matt Morris (un dels editors) dedica un d’aquests capítols a estudiar el cercle d’amistats de Batman (i el seu comportament) segons els preceptes aristotèlics de l’amistat.

Aquest ha estat el meu llibre de capçalera moltes nits. Com ja us podeu imaginar pel tema tractat, no es tracta d’una lectura fàcilment digerible, sobretot en determinats capítols. Però, en conjunt, tot i les lliçons filosòfiques que hi podem trobar en el fons, la forma ajuda a entrar dins del joc proposat. Els capítols no són excessivament llargs i molts d’ells es poden prendre com a píndoles. I la diversitat de temes fa que el lector pugui triar l’ordre de lectura que prefereixi. En el meu cas, he seguit els capítols un rere l’altre i no se m’han fet gens pesats. Us recomano la seva lectura si, com jo, sou uns apassionants de la figura del superheroi del còmic americà (també en femení) i si us ve de gust aprofundir en determinats aspectes que potser havíeu passat per alt (o que només havíeu vist de manera superficial). Els autors no ens descobreixen res nou en molts dels casos (per exemple, es tracta el tema de la identitat), però aquesta visió del superheroi des d’una perspectiva filosòfica és enriquidora i molt didàctica per la seva aplicació pràctica al món de la vinyeta.

"The dragons are coming. Prepare to dance"

Amb aquestes paraules, George R.R. Martin ha anunciat al seu bloc la data oficial de publicació de la cinquena part de la magna Cançó de Foc i Glaç (Song Of Ice And Fire), titulat A Dance With Dragons: el 12 de juliol de 2011!

Evidentment, es tracta de la versió original, en anglès. Veurem si els senyors de Gigamesh en prenen bona nota i ens poden oferir la versió espanyola ben aviat. Sembla que, aquest cop, la data és definitiva (si sou uns malalts de la saga, com un servidor, us haureu tornat bojos esperant l’arribada d’aquest nou volum) i fins i tot es pot fer la reserva a Amazon. Si doneu un cop d’ull al bloc d’en Martin trobareu tot un històric de dissenys de cobertes per al nou llibre (la que teniu més amunt és la darrera versió). I, per cert, agafeu-vos fort que el mateix Martin ens avisa que aquest nou volum és un autèntic monstre, equiparable al Tormenta de Espadas (publicat aquí en dos volums). Si sumem a aquesta gran notícia l’estrena de la sèrie de televisió, aquest 2011 serà, sens dubte, l’any de la Cançó de Foc i Glaç! :)