Al 3er Día
Enric Rebollo
Glénat
72 pàgines
12,95 €
Els zombis (o morts vivents, com us agradi més) estan de moda. Còmics, sèries de televisió, pel·lícules, adaptacions literàries de títols clàssics... Qualsevol excusa és vàlida si la presentem disfressada amb sang, trossos de cervell escampat, extremitats que volen i la pudor de la carn podrida. Quina novetat aporta Enric Rebollo amb aquest Al tercer día? Doncs una història ben travada sense altra pretensió que fer-nos passar una bona estona. O potser no és ben bé només això...
La història ens presenta, de manera retrospectiva, la vida de Jesús, el protagonista, que es veu immers en una Barcelona plena de zombis que fan la seva vida normal (la que podem veure ara mateix al carrer), amb la única diferència de les seves particulars característiques físiques típiques d’aquest estat de mort vivent i amb la dieta carnívora que cal seguir per mantenir-se en aquest estat. Com ja indica el títol del còmic i queda encara més clar amb el nom del protagonista, ens trobem amb la història d’un nou creador del món, una mena de Jesús del segle XXI que, amb les seves accions, ha originat un món nou. L’actitud combativa adoptada pel protagonista, que pren les armes per acabar amb aquesta raça que ha infectat la seva ciutat (i, pel que sembla, el món), desembocarà en una de més aviat reproductiva que implicarà de manera directa a la seva família (al que queda d’ella més concretament).
El to del còmic, amb un llenguatge groller i ben humorístic farcit també d’imatges que amaguen ben poc, queda reflectit en les sentències que trobem en boca del protagonista (començant per “Si no los veis, no existen” referint-se als zombis, i acabant per “¿Cómo están ustedes? ¡Sucios y apestosos ‘comedores de hijos de mí’!” quan es troba en acció). Més enllà, hi trobem les decisions que ha de prendre el protagonista per a sobreviure i, sobretot, el final. Tot plegat et fa arrufar el nas i plantejar-te que potser aquest llenguatge directe i el to humorístic de la història amaguen alguna cosa més. Al cap i a la fi, quina diferència hi ha entre aquest món ple de zombis i el nostre? Fins i tot Barça i Madrid disputen un acarnissat partit de futbol envoltats per un públic fervorós de sang.

























