L’empremta tarragonina del rei En Jaume

Amant com sóc (fet que podeu comprovar si remeneu una mica el bloc) del bon rei En Jaume, em fa especial il·lusió poder participar a la XV Festa Medieval del Rei Jaume I que s’organitza a Salou (un lloc ben adient, oi?). De l’1 al 4 de setembre, la localitat tarragonina acull diferents actes centrats en aquest important personatge i en la seva època (no hi falta un bon mercat medieval). Enguany, la meva participació no es limitarà a fer-hi una visita. Demà, dia 1 de setembre, a les 19:00, a la Biblioteca Municipal de Salou (carrer Ponent, 16), m’hi trobareu oferint la xerrada “L’empremta tarragonina del rei En Jaume: història, llegenda i literatura”. Serà el meu particular homenatge al nostre monarca i a la seva relació amb les terres tarragonines. Aquí teniu el resum de la xerrada i, si us animeu a venir, no cal que us digui que sereu molt benvinguts! :)

Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, és un personatge cabdal en la història medieval catalana. Convertit en tot un referent històric, mític i llegendari, ens deixà el seu Llibre com a llegat personal, una obra singular i d’una gran qualitat artística. La importància de la seva figura va més enllà de l’àmbit històric i penetrà en l’imaginari dels diferents territoris que conformen la cultura catalana fins a arribar als nostres dies. Protagonista de rondalles i llegendes, el rei En Jaume està associat, territorialment, d’una manera especial amb Mallorca i València, les dues fites militars més importants del seu regnat. Però la petjada que ha deixat el monarca no és exclusiva d’aquests territoris i les terres tarragonines també guarden records de l’estada del Rei.

Amb l’objectiu de comprovar-ho de primera mà, viatjarem a través de la història per veure diferents episodis que representen maneres diverses de recrear la figura del Rei a través de la seva presència dins l’imaginari popular de les terres tarragonines. Per a fer-ho, seguirem la història, ens endinsarem en la particular visió que ens donen la llegenda i la rondalla dels fets i, finalment, veurem com la literatura recent també pot beure d’aquestes fonts. Tot plegat ens acostarà l’empremta que el rei En Jaume ha deixat a les terres tarragonines a través dels temps i ens oferirà diverses mostres de la seva petjada en el nostre imaginari popular.

Paraules

Él tenía razón, pensó. La muerte no siempre es igual.
Y luego, después de un tiempo macabramente largo, la pila y la Moza de Esparto explotaron piadosamente en un infierno de fuego estruendoso, un fuego al que nada podía sobrevivir.
—Tu medallón, Geralt —dijo Angoulême, que estaba junto a él.
—¿Cómo? —carraspeó, porque tenía la garganta encogida—. ¿Qué has dicho?
—Tu medallón de plata con el lobo. Lo tenía Schirrú. Ahora ya lo has perdido del todo. Se habrá fundido en esas brasas.
—Qué se le va a hacer —dijo al cabo, mirando a los ojos ancianos de la flaminica—. Ya no soy un brujo. Dejé de ser brujo. En Thanedd, en la Torre de la Gaviota. En Brokilón. En el puente sobre el Yaruga. En la cueva de la Gorgona. Y aquí, en el bosque de Myrkvid. No, ya no soy un brujo. Así que he de aprender a vivir sin el medallón de brujo.

Andrej Sapkowski, La Torre de la Golondrina

Els Morts Vivents s’alçaran per Halloween

Al darrer Saló del Còmic vaig aprofitar per, entre d’altres moltes coses, comprar-me els primers números d’una sèrie que m’havien recomanat diversos cops i de la qual n’havia llegit meravelles. Em refereixo als morts vivents d’en Robert Kirkman que al nostre país podem llegir als toms que publica de manera més o menys regular Planeta (Los Muertos Vivientes). La sèrie ens convida a posar-nos en la pell dels supervivents d’una plaga que ha sembrat el planeta de morts vivents. L’argument inicial segueix tots els tòpics vistos (i revistos) a les pel·lícules del gènere, però no ens hem de deixar enganyar per això. El mèrit d’en Kirkman és fer-nos veure (i reviure) la reacció dels protagonistes i explorar (i explotar) el rerefons de l’ésser humà quan es troba en una situació límit (i de quina manera!). La part gràfica és també molt important. Les vinyetes de Tony Moore (primer) i Charlie Adar (després) ens mostren, en gloriós blanc i negre, aquest nou món poblat per morts vivents. Després de devorar tom rere tom (els he comprat de dos en dos per tenir-ne sempre un a la recàmera), a principis d’estiu vaig enllestir l’onzè, el darrer que ha publicat Planeta.

Els morts vivents d’en Kirkman no han quedat satisfets amb l’èxit que tenen a les vinyetes del còmic i han decidit donar el salt a la petita pantalla, en forma de mini-sèrie, de la mà de la cadena AMC. Sembla doncs que no només el cinema busca inspiració en el món del còmic. Les imatges que ens han arribat fins ara d’aquesta adaptació de The Walking Dead ens han mostrat el rostre dels protagonistes i la recreació dels morts vivents i el resultat és d’allò més esperançador. Després de la filtració del tràiler, en una gravació de baixa qualitat, a la darrera Comic-Con, finalment la cadena s’ha decidit a emetre el tràiler de manera oficial. També han anunciat la data d’estrena de la sèrie. I quina és? El 31 d’octubre, coincident amb el Halloween ianqui, com no podia ésser d’una altra manera.

Batman 700

Batman 700
Grant Morrison / Tony Daniel, David Finch, Andy Kubert, Frank Quitely
DC Comics
56 pàgines
4,99 $

El Cavaller Fosc està d’aniversari. Nascut l’any 1939 a les pàgines de Detective Comics, enguany, la sèrie que du el seu nom arriba als 700 números. I ho fa amb un especial que guionitza l’home que ha capgirat el seu univers durant els darrers temps fins arribar a l’extrem de fer desaparèixer el protagonista (Bruce Wayne), després d’haver-lo marejat brutalment, i de recuperar per a la continuïtat actual (amb més o menys encert) aspectes d’èpoques passades. Em refereixo a Grant Morrison, a qui hem pogut llegir en la sèrie regular del personatge i a qui podem llegir ara a la nova capçalera Batman & Robin, amb el nou duet format per Dick Grayson i Damian Wayne.

Acostumats als viatges temporals i psicodèlics, a la recuperació de personatges i als canvis d’escenaris del guionista escocès, no ens ha de sorprendre que aquest especial del número 700 porti per títol, precisament, “Time and the Batman”. La història ens anuncia la presència de 3 Batman (que, de fet seran 4) presentats de manera temporal. Les 4 parts d’aquesta història les protagonitza, així, el Cavaller Fosc, però encarnat per 4 personatges diferents. De cadascuna d’aquestes parts se’n fa responsable un dibuixant diferent, aportant, d’aquesta manera, visions també diferents del personatge. Així, el Batman d’ahir (Bruce Wayne) està il·lustrat per Tony Daniel; el Batman de l’avui (Dick Grayson, acompanyat per Damian com a Robin), el dibuixa el gran Frank Quitely; del Batman del demà (Damian) se n’encarrega un altre monstre dels llapis com és Andy Kubert; finalment, també veurem el Batman del futur (recuperant la sèrie d’animació de finals dels anys noranta) dibuixat per David Finch.

El nexe d’unió dels diferents Batman de cada època és un mateix cas que es perpetua a través dels temps i cada encarnació del personatge ha de resoldre. Atès que es tracta d’un número d’aniversari, els artistes (i el mateix guionista) no han deixat passar l’oportunitat de sembrar algunes vinyetes amb petits detalls que els lectors del personatge sabran apreciar. Globalment, tot i els embolics habituals en la trama als que ens té acostumats en Morrison, les diferents històries lliguen prou bé i, si ens les prenem com un homenatge al personatge, les gaudim més.

Aquest número 700 es clou amb una excel·lent galeria d’il·lustracions del personatge que compta amb la participació d’il·lustres artistes com Tim Sale, Bill Sienkiewicz o el mallorquí Guillem March (sembla que ja adaptat del tot a l’univers del Cavaller Fosc). Finalment, Freddie Williams II ens mostra, amb detall, els secrets dels diferents nivells de la batcova, en una nova interpretació de la base d’operacions del Cavaller Fosc. Podeu donar un cop d’ull a les primeres pàgines d’aquest número 700 aquí.

Paraules

Ell és humil. No feia profecies.

De bona hora es desvetlla, puntual,

surt al carrer i a tots dóna el bon dia,

i endevina el camí sense pensar-hi.

Treballa atentament, no es queixa massa.

Mai no truca a les portes, cap al vespre,

per a ensenyar el seu mal, que és evident,

i és el de tots. A tants sovint ens plau

d’insistir que som molt particulars,

i llampants o vidents. Ell no s’escolta.

Mira amb ull dòcil, i quan es fa fosc,

diu només bona nit i s’enretira.

S’adorm sense laments. El millor somni

serà la matinada, amb l’aire net.

Quan torna a caminar i a dir bon dia.

Ramon Comas i Maduell, “Ell és humil”

Mai t’oblidarem

Musas de Gotham 1

Musas de Gotham 1
Paul Dini/ Guillem March
Gotham City Sirens 1—7 USA
Planeta de Agostini Comics
168 pàgines
14,95 €

El nou panorama que ens trobem a l’univers de Batman, amb la desaparició de Bruce Wayne i l’entrada en escena d’un nou duet a Gotham City ha comportat també l’adaptació de les diferents capçaleres d’aquest univers. Una de les conseqüències d’aquest nou statu quo és l’aparició de noves sèries, com la que ens presenten el duet creatiu format per Paul Dini als guions i el mallorquí Guillem March als dibuixos.

La desaparició de Batman ha afectat, inevitablement, la galeria d’enemics (i enemigues) del superheroi. Alguns aprofiten la situació per treure’n benefici propi i d’altres busquen adaptar-se al nou escenari. És en aquest context on cal ubicar aquesta nova capçalera que Planeta ha decidit publicar en toms recopilatoris, el primer dels quals ens arriba amb el subtítol d’“Unión”, que recull els set primers números de la sèrie Gotham City Sirens, aquí rebatejada com a Musas de Gotham.

La premissa és clara: agafar tres personatges femenins de l’univers del Cavaller Fosc i oferir un bon espai d’acció. Les escollides són Catwoman, Poison Ivy i Harley Quinn, que ja han compartit aventures (i desventures) en anteriors ocasions. El protagonisme de les dues primeres i la seva relació amb Batman és inqüestionable i justifica la seva tria. La presència de la tercera en discòrdia (Harley Quinn) respon, segurament, al fet que Paul Dini (creador, amb Bruce Timm, del personatge) sigui el guionista de la sèrie. A més, la que va ser xicota del Jòker ja ha cobrat protagonisme en anteriors números d’altres sèries d’aquest univers, com, precisament, la capçalera de Catwoman. El guionista juga amb l’ambigüitat dels tres personatges centrals, en el seu paper d’heroïnes ocasionals i d’enemigues de l’ordre.

Tenim els ingredients principals (les tres muses) que, ben amanides, poden donar un bon resultat. I això és el que aconsegueix Paul Dini. Les històries es mouen, sobretot, en un to humorístic i aventurer, amb molta acció i molta interacció per part de les tres protagonistes, entre elles, però també amb la resta de l’univers de Batman. Per acabar d’amanir bé la recepta cal una bona presentació gràfica i aquesta tasca recau en les bones mans de Guillem March. Després de tantejar el terreny amb aportacions puntuals a les sèries protagonitzades per Batman (però sense Batman), el dibuixant mallorquí es fa un forat a l’editorial DC com a responsable regular de la part gràfica d’aquestes aventures protagonitzades per noies. En el resultat es nota una evolució a partir dels primers números i el dibuixant sembla cada cop més còmode. L’acció i l’anatomia femenina es donen la mà en aquestes vinyetes que el mallorquí es fa cada cop més seves, sobretot a les diferents portades (recopilades al final del tom) on sembla tenir una major llibertat creativa, i això es nota.

Recomanacions: Goro Goro Meeeu

Goro Goro Meeeu
Il·lustració i text de Shinta Chô
Glénat
36 pàgines
10,00 €

Els protagonistes d’aquest conte japonès il·lustrat són uns gatets que viatgen en un divertit avió. Els seus miols acompanyaran el so de l’avió durant tot el trajecte, sumant entre tots “Goro, goro, meeeu”, que serà el que llegirem a totes les pàgines. Durant el viatge, aquests gatets es toparan amb altres animals, des d’una serp a un grup de gossos.

L’autor japonès Shinta Chô (1927-2005), considerat un dels millors autors de contes infantils del Japó, adreça aquesta aventura il·lustrada als més petits de la casa, a partir dels dos anys. El so dels gatets i de l’avió, juntament amb les il·lustracions del seu viatge, poden ser la companyia perfecta dels menuts a l’hora d’anar a dormir.

Publicat a les Recomanacions d’El Club dels Tarraconins, dia 6 d’agost de 2010