Des de Sideshow continuen ampliant el catàleg de figures basades en la versió cinematogràfica d’El Senyor dels Anells feta per Peter Jackson. La darrera novetat és una nova adaptació de Gàndalf el Gris, dins la col·lecció Premium. Un cop més, l’adaptació és excel·lent i els detalls esplèndids, com es pot comprovar a les imatges següents. No us perdeu el detall de la vara il·luminada! :D
30 de gener de 2010
25 de gener de 2010
La Torre Oscura: El hechicero
La Torre Oscura: El hechicero
Robin Furth / Richard Isanove
The Dark Tower: The Sorcerer USA
Panini Comics
32 pàgines
3,50 €
Aquest mes de gener, els seguidors de La Torre Oscura tenim una doble cita amb les aventures del jove Roland en la seva versió en còmic. D’una banda, s’enceta el nou volum (format per sis números) titulat “La caída de Gilead”. És l’inici del quart arc argumental després d’“El nacimiento del pistolero”, “El largo camino a casa” i “Traición”. Per l’altra, enmig del final d’aquest i de l’inici del nou volum, tenim aquest número especial, autoconclusiu, centrat en la figura del bruixot Marten.
“El hechicero” se centra doncs en el personatge de Marten Broadcloak, l’home de negre que enceta la primera de les frases de la coneguda sèrie de novel·les d’Stephen King (“El hombre de negro huía a través del desierto y el pistolero iba en pos de él”). Conegut amb aquests i amb d’altres noms, és un personatge important, no només en el món de la Torre Oscura, sinó en el món de ficció d’Stephen King en general, ja que apareix també en altres novel·les.
L’habitual encarregada de l’argument i gran coneixedora de tot aquest món, Robin Furth, és la guionista d’aquest número especial (substituint, així Peter David). Un breu pròleg, de la mà del mateix protagonista, ens dóna algunes claus de la seva pròpia vida, així com de la presència de la seva germana, una personificació de la maleïda (i perillosa) esfera de Maerlyn (pare de Marten). Aquesta lectura lliure de l’obra de King és una de les aportacions de la guionista a la història, un bon encert que ha comptat amb la benedicció del mestre, segons explica ella mateixa al final del còmic. La història en si se centra en explicar, des d’una nova perspectiva, els successos que s’han esdevingut a la part final de “Traición”. Aquesta nova perspectiva la dóna la part malèfica d’aquest enfrontament entre el bé i el mal. Així, som testimonis del poder de l’esfera (la germana de Marten) i del pla traçat pel bruixot amb la inclusió d’un espia a la cort dels Deschain (tot i que no és ell qui tria l’escollit). Aquest número especial s’acaba temporalment en el mateix instant en què havia finalitzat “Traición”, la qual cosa ens empeny a reprendre la història amb la lectura del primer número de “La caída de Gilead”.
Puntuació: 3/5
Arxivat a:
Còmics,
Ressenyes,
Torre Oscura
21 de gener de 2010
Promo de Lost en 1 minut!
Queden només 12 dies per a l'estrena de la temporada final de Lost i l'ABC ens ho recorda amb aquesta promoció d'1 minut! :D
19 de gener de 2010
Les Seigneurs de Cornwall 1
Les Seigneurs de Cornwall. T1: Le Sang du Loonois
Sylvain Cordurié / Alessio Lapo-Olivier Héban
Soleil
48 pàgines
12,90 €
L’univers del rei Artús i dels seus cavallers és molt ric i aquesta riquesa s’ha vist explotada en diferents mitjans (cine, literatura, etc.) i el còmic no és cap excepció. En aquest sentit, les llegendes artúriques (protagonitzades, o no, pel rei de la taula rodona) són un bon caramel per a guionistes i dibuixants. Aquestes llegendes, conegudes abastament, posen a prova la capacitat d’aquests artistes que les recreen una vegada i una altra i que han de buscar nous punts de vista si volen sorprendre el lector. Un dels gèneres més conreats (i coneguts) al còmic europeu és, segurament, el de la fantasia medieval. La col·lecció Celtic de l’editorial Soleil n’és una bona mostra i aquest àlbum és un dels seus darrers exemples.
Com deia, el món artúric no es redueix al propi rei. De fet, al conegut cicle artúric medieval, el monarca apareix com a vertebrador de les històries i no com a protagonista, paper que adopten els seus cavallers. Les Seigneurs de Cornwall s’ubica en aquest món medieval (i fantàstic), ple de cavallers i de reis enfrontats, de princeses i de fades. L’argument gira al voltant de l’enfrontament entre Duncan, rei d’Irlanda, i Mark, rei de Cornualla. El monarca irlandès aprofita que el rei Artur Pendragó està ocupat amb les incursions dels pictes que amenacen el seu regne per atacar el rei Marc i complir un vell somni d’expansió. El rei Marc, per la seva banda, compta a les seves files amb Ruvalen de Lió, però la seva valentia (i força) no semblen poder aturar l’avançament del rei irlandès, que veu reforçada la seva posició amb l’ajuda inesperada de la fada Gloredell. En aquest context creix Tristany, fill de Ruvalen, que patirà el destí tràgic de la seva família.
Aquest primer àlbum ens presenta els primers anys de Tristany, protagonista d’una de les històries d’amor més conegudes de la literatura universal (amb la seva estimada Isolda). La seva importància és, però, secundària davant dels fets bèlics narrats, en aquesta primera part que podem llegir com a introducció o preqüela a la seva història. La màgia hi juga un paper important, tant per la presència d’éssers fantàstics (com fades, ciclops o dracs), com per les habilitats que demostren alguns dels protagonistes. En un context bèlic com aquest, les batalles estan a l’ordre del dia i la seva escenificació està molt ben duta a terme. Els colors, més aviat apagats, ajuden a crear l’ambient adequat, amb un toc de màgia que sembla recórrer alguna de les pàgines (sense que necessàriament hi aparegui cap element màgic). La caracterització del vestuari dels personatges també és un punt a favor de l’aspecte gràfic de l’obra.
Ens trobem amb un bon punt de partida per a una història que promet portar-nos les aventures (i desventures) d’en Tristany, ben amanides amb una bona dosi de màgia. A mi m’ha convençut (en l’apartat gràfic i també en el plantejament de la història) i en seguiré l’evolució. Si voleu donar un cop d’ull a les primeres planxes, les trobareu en aquest pfd. I, com és força habitual en moltes produccions franceses, també podem veure un vídeo amb algunes d’aquestes imatges amb acompanyament musical, que trobareu a continuació:
Puntuació: 4/5
15 de gener de 2010
Arriba el nou Sherlock Holmes
Una de les estrenes més esperades per part meva en aquest estrenat 2010 arriba avui. Es tracta de la nova versió cinematogràfica de les aventures del (possiblement) detectiu més famós del món mundial: Sherlock Holmes. La revisió d'aquest clàssic literari que ha protagonitzat moltíssimes pel·lícules ve de la mà del director Guy Ritchie. Un dels al·licients és, però, el duet protagonista (Holmes i l'inseparable Watson) interpretat per Robert Downey Jr. i Jude Law. Confesso que el primer és un dels meus actors preferits, sobretot després d'haver vist com encaixava a la perfecció en la pell de Tony Stark. Precisament enguany, tornarem a gaudir amb les aventures de l'home de ferro, amb una segona part que promet repetir l'espectacle de la primera.
Tornant a l'estrena d'avui, sembla que aquesta nova versió, basada en un còmic de Lionel Wigram (que no he llegit) rescata alguns detalls de l'original literari (i s'estalvia alguns clixés sorgits precisament en adaptacions posteriors per a la gran pantalla) i ens presenta un Sherlock força proper al mateix James Bond. Què en sortirà de tot plegat? La veritat és que sembla que un bon espectacle del que espero gaudir-ne aquesta nit. :D Us deixo amb el tràiler:
13 de gener de 2010
Ja teniu el Butlletí ComiCat?
Amb la voluntat de seguir impulsant el còmic en català, des de ComiCat neix una nova iniciativa: l'edició d'un butlletí amb la informació més destacada publicada al bloc. Amb el butlletí , de periodicitat trimestral, estareu ben informats de tot el que té relació amb el còmic en la nostra llengua (notícies, concursos, novetats, etc.). El podeu llegir en línia, us el podeu descarregar al vostre ordinador o llibre electrònic i us podeu subscriure mitjançant els grups de Google. Una gran iniciativa, no trobeu? :D A continuació teniu tots els detalls d'aquest primer número del Butlletí ComiCat:
Aquest butlletí té l'objectiu de potenciar la tasca de difusió del còmic en la nostra llengua que fem al web de ComiCat amb un recull trimestral d'informació, novetats, articles i ressenyes sobre còmic en català que pot ser especialment útil per biblioteques i centres socials, culturals i educatius. Per això mateix, us animem a llegir-lo, imprimir-lo i compartir-lo lliurement sota la llicència creative commons indicada.
Per llegir-lo, teniu tres opcions:
1.- Descàrrega directa i lectura on-line a Box.net en format PDF (365kb) a http://www.box.net/shared/lvnpka9dk2
2.- Lectura on-line a Issuu a http://issuu.com/comicat/docs
Esperem que el trobeu interessant i recolzeu aquesta iniciativa!3.- Subscripció via correu electrònic Google Groups a http://groups.google.es/group/butlleti-comicat
12 de gener de 2010
Recomanacions: Ramon Llull. La controvèrsia jueva
Ramon Llull. La controvèrsia jueva
Guió i dibuixos: Eduard Torrents
Glénat
80 pàgines
19,95 €
L’any 1263 el frare Adalbert de Bugia és assassinat en circumstàncies ben estranyes. El cadàver és trobat al scriptorium del convent de Santa Caterina. La Inquisició investiga els fets i declara culpable en Benveniste Aymat, un vell rabí, que és condemnat a morir a la foguera per l’assassinat del frare. El rabí, just abans de morir, intenta posar-se en contacte amb el seu antic deixeble i li fa arribar una carta. L’antic deixeble no és altra que un jove Ramon Llull que, dotat d’una intel·ligència gens habitual, dedicarà els seus esforços a treure l’entrellat d’aquest misteriós assassinat.
Fruit d’un acurat treball de documentació que es nota, sobretot, en l’ambientació, Eduard Torrents (enginyer de professió) ha sabut combinar realitat i ficció en aquesta història d’intriga que ens acosta els anys de joventut del que serà un personatge cabdal en la nostra història, molt més enllà del món literari. L’edició d’aquest àlbum inclou els comentaris de l’autor, així com esbossos que ens mostren com s’ha creat gràficament la història.
Publicat a les Recomanacions d'El Club dels Tarraconins, dia 8 de gener de 2010
Arxivat a:
català,
Còmics,
Recomanacions
10 de gener de 2010
Batman 29

Batman 29
Dennis O’Neil / Guillem March
Detective Comics 851, Batman 684 USA
Planeta de Agostini Cómics
3,50 €
És evident que la principal conseqüència dels fets ocorreguts a la saga Batman R.I.P. (recopilada per Planeta en un únic tom) és la desaparició del Cavaller Fosc, absència que cal suplir d’alguna manera en la seva sèrie regular. Per sort, com bé sabem, l’univers de Batman és ple de personatges molt interessants que poden ocupar bé el paper central de la història. I, de fet, no és la primera vegada que Batman desapareix de la seva pròpia sèrie.
En aquesta ocasió tenim una minisèrie de dos números titulada “Els darrers dies de Gotham” i que es desenvolupa durant dos números de les dues capçaleres americanes protagonitzades pel Cavaller Fosc (i companyia). El paper protagonista d’aquesta història és per a Nightwing, digne hereu del seu mestre (i mentor). A l’altra banda de la llei tenim a Dos Cares, o això és el que sembla a primera vista. Precisament el rostre serà un dels aspectes sobre els quals es basteix aquesta aventura, amb la presència d’un personatge femení amb una forta càrrega simbòlica, en aquest sentit.
Aquest número porta el segell de tot un mestre als guions, com és el gran Dennis O’Neil, que torna a sortir a primera línia agafant les regnes de les sèries de Batman en aquesta història. I formant tàndem amb tot un clàssic tenim al mallorquí Guillem March, en la primera aventura sobre la bat-família dibuixada per ell que es publica aquí. El resultat d’aquesta combinació és excel·lent. El guió porta el toc de qualitat de tot un mestre i balla entre la nostàlgia per una ciutat que troba a faltar el seu protector (fet evident, sobretot, en el veterà comissari Gordon) i l’aventura detectivesca. La part gràfica, per la seva banda, ens presenta un molt bon joc d’ombres i de vinyetes, ben farcides d’espectaculars pàgines quan cal (marca de la casa en el cas dels personatges femenins, és clar). Els rostres dels protagonistes passen a primer pla quan la situació ho requereix i evidencien clarament aquest aire de pèrdua que es respira a la ciutat gòtica. Sens dubte, una gran notícia la incorporació del dibuixant mallorquí a l’univers de Batman i, en els propers mesos, la podrem gaudir amb la reestructuració (obligada) de les capçaleres que conformen la bat-família.
Puntuació: 4/5
8 de gener de 2010
Any nou, cara nova
Poc ha durat la darrera plantilla que vaig incorporar al bloc l’any passat. Tot i que estèticament m’agradava (i adaptar alguns detalls em va portar unes horetes), problemes de càrrega de pàgina primer (com em vau comentar alguns de vosaltres) i dificultats a l’hora de fer comentaris després, ja m’havien fet pujar la mosca al nas. La gota definitiva ha aparegut aquests darrers dies (de fred i pluja) amb problemes a les columnes laterals (amb la desaparició de colors) i amb el peu del bloc (desplaçat de manera sobtada i inexplicable).
Durarà aquesta plantilla més que l’anterior? :O
Després de barallar-me una estona amb la plantilla, he decidit tirar pel dret i, aprofitant l’arribada del nou any (una excusa com una altra), he decidit adoptar aquesta nova plantilla que recupera els “colors corporatius” inicials (fons negre i lletres blaves) i que sembla més lleugera que l’anterior. Com a novetats més destacades trobareu, d’una banda, l’ocellet piulador a la columna lateral amb la meva darrera piulada al twitter. I, per l’altra, he decidit (ja era hora!) agrupar els diferents comptes oberts a la xarxa amb uns botons ben bufons. Així, apareixen juntets els enllaços a les diferents xarxes socials i perfils que utilitzo habitualment (diria que no me n’he deixat cap). Com sempre, esteu convidades i convidats a deixar la vostra opinió de la nova imatge del bloc. I, també, com sempre, no descarto introduir-hi més novetats. Això sí, espero que aquesta plantilla em duri més que l’anterior! :P
Arxivat a:
internet,
Qualque cosa
7 de gener de 2010
Lost en 8 minuts i 15 segons
Falta un mes per a l’estrena de la sisena (i darrera) temporada de Lost i una bona manera de passar aquest compte enrere és fer memòria del que ha passat fins ara. Els d’ABC ho saben i han fet un vídeo resum d’aquests cinc anys que dura exactament 8 minuts i 15 segons. Una durada gens casual, oi? ;-)
2 de gener de 2010
Batman: ¿Qué le sucedió al cruzado enmascarado?

Batman: ¿Qué le sucedió al cruzado enmascarado?
Neil Gaiman / Andy Kubert
Batman 686, Detective Comics 853 USA
Planeta de Agostini Cómics
88 pàgines
9,95 €
Batman és mort. Però, què li ha passat? Amb aquesta premissa inicia Neil Gaiman aquesta història autoconclusiva (i temporalment exclosa de la continuïtat del personatge) publicada a la sèrie regular del personatge (i posteriorment recopilada en tom en l’edició original americana). Agafant com a clar (i explícit) model la ja clàssica història d’Alan Moore ¿Qué le sucedió al hombre del mañana? (centrada en Superman), Neil Gaiman ens presentarà les diferents versions de la mort del Cavaller Fosc (totes excloents) i ho farà mitjançant els personatges més importants de l’univers de Batman, aliats i enemics. El testimoni d’excepció serà el mateix protagonista de la història que, acompanyat per un personatge molt especial, haurà d’esbrinar (en el seu darrer cas) què li ha passat exactament.
Gràficament, Andy Kubert disfressa els seus llapis amb l’estil dels autors que han marcat època dins la història del Cavaller Fosc. Així, en les diferents explicacions de la mort del protagonista trobem versions gràfiques d’ell que ens recorden clarament la petjada de Bob Kane, Dick Sprang, Brian Bolland o Frank Miller, entre d’altres. De la mateixa manera, Nel Gaiman reconeix haver intentat escriure alguns fragments de la història seguint l’estil de guionistes com Bill Finger, Dennis O’Neil, Steve Englehart o Alan Grant. A més, trobem disseminades per diferents pàgines de la història referències clares (tot i que amagades) a aquests mateixos artistes que han donat vida a Batman al llarg de la seva història. Així, per exemple, ja a la primera vinyeta trobem un pont batejat amb el nom d’Aparo, en clara referència al dibuixant Jim Aparo (un dels meus preferits, he de dir).
El plantejament de la història és encertat i els seguidors del Cavaller Fosc podran xalar buscant les diferents referències (gràfiques i de guió) presents al llarg del tom. Ara bé, tot i que he gaudit amb la seva lectura, no crec, malauradament, que aquest hipotètic final de Batman acabi convertint-se en un clàssic (com els diferents autors homenatjats que circulen per les seves pàgines). Tot i això, és de lectura gairebé obligada per als seguidors del personatge i una bona manera de llegir la història del personatge (algunes de les seves etapes més conegudes, si més no) a través d’una història (i no d’una lectura enciclopèdica). El tom de Planeta és força atractiu. Inclou el pròleg signat pel guionista que explica l’origen (bé, la seva versió, és clar) de la història. Al final trobem alguns esbossos d’Andy Kubert (amb les referències als artistes homenatjats) i un article de David Hernando on veiem clarament l’estimació que sent pel personatge.
Puntuació: 4/5
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























